Amb la tecnologia de Blogger.

CURSA DE L'ESQUIADOR

Aquest diumenge , uns companys estaven a la cursa del esquiador a Igualada, altres a la Marató de S.Sebastia, uns altres estaven a Caldes fen una cursa de Muntanya en concret la cursa del Farell. I aquí teniu unes imatges, les imatges estan en el picassa, per si algú les vol mirar.

La Dolors, el Jordi de Teia, la Maria i la Lucia, i dos Xavier ,També un altre company del parets però el seu nom no el recordo.

Es qüestió de l’edat.

Per cert el diumenge dia 14 fan una cursa de muntanya a Súria es gratuïta si algú vol vindre podem quedar. Ànim que son molt divertides.

Xavier Sans i Cordomi
Publicad per: CEICATALUNYA - de novembre 30, 2008

CAMINAR A LA MUSSARA

Caminar la Mussara és haver dormit en l’escalfor de llits amics, després de sopars de converses pausades i de rialles de connivència, i de les coses importants que es diuen amb els ulls i amb les mans, sense paraules.

Caminar la Mussara és el fred del matí amb la boira arrapada a les muntanyes, fent capells blancs que el vent arrossega per les carenes. Es desfer el fred amb els petons i les abraçades dels companys retrobats.

Caminar la Mussara és Vilaplana que t’acull. Amb el seu campanar que parla de històries antigues i de pobles i gents que han passat i ja no hi són, però que han deixat la seva empremta inesborrable. Els seus carrers estrets, que s’arronsen, com una mica avergonyits davant la mirada indiscreta dels visitants. És tocar amb les mans les pedres antigues, plenes de records d’infants que esperen els Reis de l’Orient tot arrossegant rastres de pots de llauna. És llegir a “Lo Pedrís” les xafarderies i les bones notícies de la gent del poble i al “Cronoesport” les aventures de l’Isma i els seus amics més esportistes. És endevinar la fresca acollidora de les tardes d’estiu als rentadors. És retrobar la coca de llimona, única, inigualable! És la xocolata desfeta com només la saben desfer les mares sàvies, calmades, sempre atents als desitjos i capricis dels fills.

La Mussara són els camps d’oliveres i els avellaners, els horts treballats amb les mans nues, regats amb les aigües guardades gelosament en basses mil·lenàries; és la terra sorrenca que llisca cap a la platja ens els dies de pluja, adelerant-se per fer-hi castells de galledes i pales infantils, per acollir les tovalloles i acaronar amb l’escalfor del sol les pells esblanqueïdes per hiverns sempre massa llargs. De sorra amb desitjos de mar que ja se sent molt proper.

Caminar La Mussara és endinsar-se per boscos de roures de fulla menuda que s’arronsa amb el fred, per boscos de pins que tenen molt present les calors de l’estiu, pel boix grèvol, pel bruc, l’heura, els arços, l’aranyoner... És posar-se a la boca la cirera de pastor, molt madura, és olorar el perfum del romaní i de la farigola, de l’espígol i del tamborino, del cap d’ase...

Caminar la Mussara és buscar els camins de bandolers com els Patacons i entrar en les seves balmes amagades en les roques vermelloses, com de xocolata amb llet. És caminar una mica més amunt i remuntar les parets de roques ara blanques. És un poble perdut en la història del temps que tot ho enruna, les cases, les teulades, les parets, els homes i també les tristeses i els desficis. És seure al pedrís i prendre el sol del migdia de tardor, el mateix sol que llisca per les onades d’un mar fet de plata que es retalla, llunyà, al davant teu.

La Mussara és caminar per les carenes de les amistats més sinceres, de les que t’obren el cor i et diuen dels plecs més amagats dels sentiments, dels sofriments, de l’estimació. És reconèixer la petitesa de les nostres forces i la grandesa dels gestos més senzills. És agafar-se de les mans i fer-se infant i córrer, camí avall, esvalotant-se sense poder parar de riure!

Caminar la Mussara és compartir l’hora única del vermut del diumenge, amb la gent del poble, el poble de l’Isma, el teu, el de cadascú. És degustar l’oli nou i assaborir-lo i descobrir-hi els records més pregons del sol i de la terra, de la suor i la claror dels captards de l’estiu. És dinar al costat dels avis que juguen al dòmino i fan la botifarra. Dels que fan el carajillo tot parlant del Barça i del Madrid i recordant la cacera del matí, del porc senglar que s’ha escapat i del que finalment han pogut abatre. Dels que juguen al billar i al futbolí. És dinar amb els amics i amigues que, com sempre, fan projectes de caminades impossibles, de nous reptes, d’il·lusions, de llocs nous per descobrir.

És acomiadar-se de tots amb els desitjos de tornar-hi, (“Ens veiem!”, (“Gràcies Isma, els teus camins són fantàstics!”).

Caminar la Mussara és tornar a casa amb la lluïssor als ulls, amb els reflexos d’un dia especial, únic, dels que et recorden la joia de viure.

Alpens, novembre de 2008

Publicad per: CEICATALUNYA - de novembre 29, 2008

calendari curses desembre



CURSES, MARXES i CAMINADES DESEMBRE 2008

Dissabte, 6 de desembre

13ª Marxa Popular de l’Arboç (No confirmada)

9 i 18 Km. Tordera (Barcelona)

Tel. 93 847 07 74 – 609 666 501

Hora: 8,30 matí (Pavelló Nou) Preu: 8 €

Diumenge, 7 de desembre

Cursa Marató de TV3 (La Roca del Vallès)

9,5 i 14 Km. La Roca del Vallès (Bcn)

Hora: 9 matí (Plaça Sant Jordi) Preu: 10 €

Tel. 93 842 08 82

e-mail: elskekorrenmolt@wanadoo.es web: http://www.elskekorrenmolt.org/

Inscripcions prèvies al c/c: 2100-0316-10-0200108928

14ª Caminada Popular de Llinars del Vallès

10,4 i 16,4 Km. Llinars del Vallès (Barcelona)

Tel. 93 841 26 07 – 93 841 20 97 (Centre Excursionista)

Hora: 8 matí (Pavelló d’esports) Preu:

11ª Mitja Marató Ciutat de Mataró

21,097 Km. Mataró (Barcelona)

Tel. 93 758 23 71 (PME) Fax 93 758 23 72

Internet: www.atletisme.com/classificacions/mataro

Hora: 10 matí (Plaça Espanya) Preu: 14 € (20 € el mateix dia)

Inscripcions a l’Aire

9ª Sis hores de Calella

50 Km. Calella (Barcelona)

Tel. 93 456 07 48 – 600 33 94 32

Hora: 9 matí (Passeig Marítim) Preu: 17 € (20 € mateix dia)

Inscripcions prèvies al c/c: 2100-0900-91-0211088007 La Caixa

Diumenge, 14 de desembre

20ª Mitja Marató Ciutat de Vilanova

21,097 Km. Vilanova i La Geltrú (Barcelona)

Tel. 93 814 43 77 Fax 93 814 43 77

Hora: 10 matí (Pistes d’atletisme) Preu: 12 € (17 € mateix dia)

Inscripcions prèvies al c/c: 2100-0024-98-0200786297

Internet: http://www.mitjavilanova.org/

28ª Pujada a la Seu Vella

10 Km. Lleida

Tel. 973 20 65 32 Fax 973 20 65 32

Hora: 11.30 (Plaça de la Sardana) Preu: 11 €

Internet: http://www.ceseuvella.com/

Santa Bárbara Race (2ª edició)
E-Mail: jmigueles@iberpotash.com
Lloc: Súria (Bages)
Prova: 12 km aprox
Data: 14-12-2008
Mapa: http://www.santabarbararace.com/
Preu: 0

Divendres, 26 de desembre

29ª Cursa Popular de Sant Esteve

10 Km. Llagostera (Girona)

Tel. 972 80 53 84 (Patronat d’Esports)

Hora: 10 matí

10ª Cursa Sant Silvestre Riudellotenca

6 Km. 5 Km pels caminadors Riudellots de la Selva (Girona)

Tel. 646 39 81 70 - 972 46 30 64

Hora: 11 matí (Pavelló Municipal) Preu: 8 € (10 € mateix dia)

Internet: http://www.aceriudellots.net/

Inscripcions prèvies: 2100-1348-43-0200040949 La Caixa

Diumenge, 28 de desembre

29ª Cursa Sant Silvestre del Masnou

8 Km. El Masnou (Barcelona)

Tel. 93 555 61 03 – 93 549 74 40 Fax 93 555 71 55

Hora: 11,30 matí (Port esportiu del Masnou) Preu: 10 € fins 23/12

Inscripcions prèvies al c/c: 2042-0038-51-3300003909

Internet: http://www.elmasnou.cat/

Dimecres, 31 de desembre

2ª Cursa Sant Silvestre

10 Km. Canovelles (Barcelona)

Tel. 656 97 16 81

Hora: 11,30 matí (Pavelló Municipal d’Esports) Preu: 3 € (5 € mateix dia)

Internet: http://www.sscanovelles.blogspot.com/

Inscripcions prèvies al c/c: 2059-0800-89-8000111690 Caixa Sabadell

Inscripcions a l'Aire

10ª Cursa de Sant Silvestre

7 Km. Cassà de La Selva (Girona)

Tel. 972 463 625

Hora: 17,30 tarda

Internet: http://www.lacollagirona.com/

4ª Cursa Sant Silvestre Girona

5,4 Km. Girona

Tel. 972 22 61 36 - 676 539 759

Hora: 6 tarda

Internet: www.ajuntament.gi/esports

10ª Cursa Sant Silvestre Barcelonesa – Cursa dels nassos

10 Km. Barcelona

Tel. 93 207 20 18

Internet: www.bcn.cat/santsilvestre

Hora: 17,30 (C/ Selva de Mar amb Pg. de Taulat) Preu: 12 €

Inscripcions a l’Aire (Fins el 3 de desembre)


Publicad per: CEICATALUNYA - de novembre 29, 2008

mussara 2008


Diumenge 23 de novembre

Són quarts de vuit del matí i estem a Vilaplana esperant que obrin el Casino del poble per fer un cafè, ja que fa una miqueta de fresca .

És la nostre primera sortida col·lectiva:amics, familiars, coneguts, etc. Anem comptant els que som: 30, 32, 34, 37, uf trenta i tots.

Bé, un núvol esta sobre la Mussarà i fa pensar en alguna cosa; però, quant a dos quarts de nou iniciem la caminada, tot està calmat.

Les gaseles van al front de la comitiva, el Presi i algú més anem pel mig i darrera les “femes terrívols “: dues nenes, que si algun dia les voleu seguir per la muntanya,que Déu us agafi confessats.

Però bé, tornem a la caminada.

Un ambient festiu, un solet que escalfa, encara que el aire és fresquet i tenim un objectiu comú :arribar al refugi de la Mussara, on tres hostesses ens estant esperant amb una xocolata boníssima , un pa torrat per sucar i, com no,una coca de Vilaplana,que els que la hem provat un cop ja no la oblidem.

Gràcies Mama Isma,Tieta Isma i Marta .

També tenim una sorpresa per aquells que havien fet anys o que aviat els faran, per no perdre els bons costums. Pastissos , espelmes i bons desitjos per a tots ells.

Bé,desprès d’un descans per alguns més que necessari, iniciem un plàcid descens i ens encaminem a Vilaplana on ens espera un record del dia i una paella per a vint-i-tots. No en vull estendre mes,però si deixar que,tots els que heu estat i els que no veu poder vindre, també pugueu dir la vostre. Les fotos estan penjades a: picasaweb

Gràcies a tots,per què el millor que et pot passar és que la gent estigui contenta i que disfruti amb el que lofereixes.

Fins la propera, que no serà pas gaire tard,

Xavier Sans i Cordomi

Publicad per: CEICATALUNYA - de novembre 25, 2008

Continuem publicant les noticies dels nostres amics.
Ja som a Penitens,
un mal de cap, canviar euros a pesos en diumenge, pèro a la fi hem pogut pagar el permis d'ascensio
i dema comencem a caminar fins a confluencia. ja no se quan us podre dir algo axi que moltes gracies a tots.

fermi
Publicad per: CEICATALUNYA - de novembre 24, 2008
Avui dedicarem una mica d’espai per aquests amics que inicien un llarg viatge. Molta sort i penseu que us estem esperant a tots. Aquest és el correu que el nostre amic Fermí ens ha enviat:

Xavier Sans i Cordomi
President del Cei-Catalunya

Hola companys !!!
Ja arribat el dia, l’equip Aconcagua de Marxes partim cap a sud-americà, moltes gràcies a tots pels vostres desitjos i ànims, espero poder connectar algun dia des d’allà i intentar pujar la banderola del CEI, i com no la dels Blaus. Un petó a tots/es.

Fermí

PD : Erolencus’06 coincidiré amb l’Anna del Rebost, que ja està allà. La podeu seguir en http://aconcahuak.blogspot.com/

Publicad per: CEICATALUNYA - de novembre 21, 2008

RUPIT – TARADELL 2008

Avui hem hagut de matinar. Amb la Marta Prat ens hem trobat al centre de Taradell poc abans de les 5 del matí. Després d’anar a recollir la targeta de control, hem fet cua per pujar als autocars que ens han de portar fins a Rupit. A les 5 i pocs minuts, hem començat el viatge cap a Rupit. Ha estat perfecte, doncs no ens hem hagut d’esperar gaire estona a fora el carrer. A aquestes hores del mati, fa fred, però no tant com el que va fer l’any passat (que van arribar a -10º). Arribem a Rupit al voltant de tres quarts de sis. El trajecte amb autocar ha durat el temps just perquè no tregui el suc de taronja i les torradetes amb melmelada que he esmorzat a casa. Durant el viatge he anat parlant amb la Marta (feia dies que no ens vèiem!!), i suposo que el fet de no estar ben asseguda, i els giravolts de la carretera…..uf, sort que hem arribat ràpid!!.

Quan falten 5 minuts per les 6 comencem a caminar. Sincronitzem els rellotges. Tinc l’honor de començar amb la Marta. Aquest honor se m’acaba a la primera pujada. Ella ja es posa al davant i avança la poca gent que té al davant, la Dolo no pot seguir el seu ritme. Aniré xino-xano. Continuo pujant darrere un grupet simpàtic de gent, i de cop i volta algú me crida per darrera, és el Jaume, un company del Centre Excursionista de Parets del Vallès, un senyor molt entranyable i amb molta experiència muntanyenca. La darrera vegada que vam coincidir va ser a la Matagalls-Montserrat, que no va poder acabar perquè es va rebrincar el peu. La Rupit-Taradell és l’examen per saber si ja està del tot recuperat. Acompanyen al Jaume, en Rosendo i el Joan. Fem la cinglera de Tavertet ràpid, sense córrer, però a un ritme alegre. Saludo a la “elite” de les marxes, al Paco Robles i a l’Artigues. Els hi dic que s’afanyin, que la Marta està al davant obrint pas. Riem i ens acomiadem.

Arribem a Tavertet. Allà podeu gaudir d’un te molt i molt dolcet i calentó. Boníssim. Ja em comença a sobrar roba. Me trec una de les peces de màniga llarga que porto. Ara comencem a baixar cap al Pantà de Sau. El camí no és gaire ret, té pendent i pedres i arrels. Hem d’estar a l’aguait de no entrebancar-nos. El Rosendo, el Joan i el Jaume es paren, els hi dic que vaig seguint, i els hi desitjo bona marxa.


Arribo a la carretera que ens porta cap al primer control, La Riba. Allà hi ha la famosa coca i la famosa xocolata. No n’abuso, n’agafo un tros de cada. Avui em vé de gust fer-la ràpid, i vaig trotant. Vaig saludant als compis que em vaig trobant. Arribo al Pantà de Sau. El temps és fred. Començo a pujar les escales, i les compto. Arribant a dalt, pregunto als que porto al davant si les han comptat, em diuen que n’han comptat 470, a mi me n’han sortit 475. Podria ser q aquell noi n’hagi pujat de dos en dos, jjiji.

El recorregut és preciós, durant una bona estona vaig sola. Vaig trotant. Enlairo el cap, el cel és blau, molt blau, i també veig la lluna, la lluna que ja està decreixent. Segueixo trotant pels camins, i ara conec a la “xemeneia caminaire”, un senyor amb bigoti i un puro encès que déu n’hi do el fum que fa…. El passo ràpid, li dic bon dia i volando l’avanço. Arribant a Vilanova de Sau, coincideixo amb dos companys de marxes de la Marta Oliveró, en reconec a un, a l’altra no. Arribem junts a Vilanova. En un restaurant que hi ha al centre del poble faig la meva “parada tècnica”.

Ara ens toca enfilar-nos cap al Salt de la Minyona. Deixo als compis enrere i començo a pujar. És un corriol, no molt estret, amb pedres, enmig del bosc, hi ha trams on el sol penetra i camines amb la companyia de la teva ombra ( o potser és l’ ombra del Serrallonga?). Arribant al capdamunt gaudeixo d’unes vistes panoràmiques precioses: Vilanova de Sau es veu a baix, els Pirineus nevats…, i sola, vaig sola. Quina sensació més agradable.


Vaig trotant, disfrutant del paisatge. Ull!! Dolors no miris tan enlaire!! A veure si et perderàs!! Jiji. El camí està molt ben marcat. S’ha de seguir tota l’estona les senyals del GR (vermelles i blanques). Arribo al control de la Mina. Allí hi ha iogurts i aigua. Bec aigua. Coincideixo amb el Sr. Josep (amb qui aniré quasi bé fins a l’arribada). Allí en el control parlem una estona, i se m’escapa un “bueno”, ui!! El que he dit!!! Això no es diu, es diu “Bé”. Ondie, quin greu que m’ha sabut, he intentat esmenar aquesta equivocació, m’ha dolgut molt. Fins que no li he explicat que “invento” paraules catalanes (com ara “ocellada” en comptes de “pàjara”) em sembla que no m’ha condonat el meu pecat. Quin greu q m’ha sabut.!!

El Josep i jo continuem trotant junts. Arribant a Sant Julià de Vilatorta, coincidim amb un altre noi, (que no sé com es diu), i arribem els tres. És l’hora de menjar la “boti” (entrepans immensos), uff, no en menjo. Bec dos gots boníssims de brou, mmmmm, que em vénen molt de gust. Allí també et pots preparar un cigaló, per entrar en calor i treure el fred del cos.


Reinicio la marxa, el Josep i el compi vindran en un moment. Trotant direcció la Collada (el darrer control abans d’arribar a Taradell) coincideixo amb el Miquel, un noi de Santa Eugènia de Berga, molt afeccionat a les raquetes de neu i a snowboard. El Josep ens agafa i trotem un bon trosset tots tres junts.


Arribem a la Collada. Només ens queden 4,5 quilòmetres. Portem just 6 hores. A partir d’ara hem de seguir les cintes taronges que han penjat els de la organització. Mengem taronges, boníssimes!!! Molt dolces i sucoses!! Mmm. Sortim del control amb els dits ben enganxifats (avui no porto tovalloletes de can Mercadona i no me puc eixugar els dits).


Ens queda una pujadeta i poca cosa més. Passem prop del Castell d’en Boix (també conegut com el Castell de Taradell) i just pel costat d’una formació rocosa, que sembla una cova (serà la cova d’en Serrallonga?).


Ja veiem Taradell!! El tenim allí mateix. El Josep està molt fort i ha apretat. Jo continuo amb el Miquel. Anem parlant de menjar: que si els peus de porc arrebossats, que si rostit de conill, pollastre farcit…. Es nota que és el migdia i que s’acosta l’hora de dinar.

Arribem al poble i tot seguit al Centre Excursionista de Taradell.

El Josep ja fa uns minuts que ha arribat.

Ens espera una taula parada de coca, i més coca, xocolata, coca-cola, galetes de xocolata…. Ara tinc la recompensa, no és el tresor d’en Serrallonga, però es un molt bon premi: 3 talls de coca, mmmmmm amb la seva corresponent xocolata, és clar.

Abans de marxar, demano als compis dels darrers quilòmetres per fer-nos una foto tots junts. I ens acomiadem fins la propera.

Pregunto per la Marta Prat però no me saben dir quanta estona fa que ha arribat. Ara sé que li ha anat molt bé i que també la disfrutada moltísism.

Amb la Bet he parlat per telèfon i també l’estava disfrutant, de fet, estava a la seva terra i es coneix molt bé la zona.

Bé, l’aventura d’aquest cap de setmana ja s’ha acabat. M’ha agradat molt, una marxa no molt llarga (43,5 quilòmetres), amb uns desnivells no molt pronunciats i amb un traçat net.

Apunteu-vos a l’agenda la recomenació que us faig de participar-hi en la propera edició, ja veurem com la disfrutareu!!


Una bona abraçada


Dolo

Bigues i Riells, 16 de novembre de 2008.
Publicad per: CEICATALUNYA - de novembre 18, 2008
Be companys, per fi va arribar la reunió amb la vegueria del Vallès, tots l’esperàvem , ja que d’ells depenia la nostre admissió a la Feec, i amb el cor en un puny, vam anar a la reunió la Dolors, el Paco i un servidor, la Dolo em va aconsellar com explicar-me, i el Paco va respondre a les preguntes que ens van fer.
I al final la esperada votació, i el resultat ja el sabeu la Vegueria del Vallès ens a acceptat ,ara sols manca el consell català de l’esport, però ja en començat a fer gestions. els nostres desitjos es comencen a fer realitat i com les marxes aconseguirem el nostre objectiu se un club per aquells que no en tenen, un club per aquells que caminaven sols, un club per a tots els que vulguin gaudi de la muntanya amb nosaltres.

Per altre part també informar-vos que el proper dia 13 de Desembre els companys dels Falcons de Sabadell amb convidat al Kilian Jornet a fer una xerradeta i a passar unes imatges al seu local i que un servidor assistirà i si voleu ferma companya podem quedar.Per mes informació http://www.falconssabadell.org/

Recordeu que el 23 tenim la excursió de la musarà i que com mes siguem mes riurem.
Sou els millors.

Xavier Sans i Cordomi
President del Cei-Catalunya
Publicad per: CEICATALUNYA - de novembre 12, 2008

mussara



El proper dia 23 de novembre el CEI organitza la seva segona caminada, aquest cop per la serra de la Mussara, al Baix Camp.
La sortida serà a les 8,30 del matí de les piscines del Pobla de Vilaplana. Una caminada de 17 km; tindrem un control sòlid al km. 10 amb coca i xocolata calenta controls amb líquid, als km.10,16, Al finalitzar tots els participants rebran un regal recordatori de la excursió.
Tindrem servei de dutxes i vestuari a la Piscina i al acabar la excursió existirà la possibilitat de dinar a la mateixa piscina. Tots els que estigueu interessats en la excursió teniu que fer la inscripció i fer un ingrés de 3 euros al següent compte:
La Caixa 2100-0903-21-0200162944
Els qui estiguin interessats a quedar-se a dinar, tindran que confirmar el mateix i el numero de assistents.

Nom.....................................................Cognoms...........................................................
Edat.....................................................Telèfon..............................................................
Mail...................................................... estats federat...................................................
Les inscripcions no seran oficials fins la comprovació del ingrés pertinent.


Enviar la inscripció i el comprovant del ingrés al següent mail, cei.catalunya@live.com
Publicad per: CEICATALUNYA - de novembre 12, 2008

La darrera marxa de l'any?

Sona el despertador a les 4.30 i una veu suau m’indica que Daniel està despert i, a poc que li dius alguna cosa, somrient i amb ganes de jugar. I comencen els dubtes i els neguits: cal que faci la darrera marxa? No seria millor quedar-me al llit, jugar amb el xurumbel, dedicar-li mes temps a la Lola i el David? Però com un autòmat programat no m’adono i ja estic ficat al cotxe amb el Pedro, el seu oncle i la Bet, camí de Gavà, a fer la darrera marxa de l’any (bé, de las de la Copa Catalana). Divuit de divuit, tots els punts, un record del que no estic especialment content.

Entre que anem una mica tard (sempre passa quan fas les coses al costat de casa), i ens costa aparcar, quan arribem a Gavà, la majoria de la gent ja fa cua a la sortida mentre nosaltres encara no tenim ni el dorsal, encara que jo ja sé quin serà el meu: el number ONE. Ja tinc una broma a fer en cada control.

Afortunadament la cosa va ràpida i ja em trobo caminant i començo a passar gent, que sinó desprès els embussos als corriols son un pal. Vaig trobant gent, saludant, fent bromes i arribo a la gent del CEI; no estan tots, falta el meu estimat Joan que ja em va escriure i amb el que pensava petar la xerrada i millorar la meva marca (es una llebre molt bona, bon conversador i millor amic) i la Dolo que s’ho monta de faula.

Just quan arribo s’està definint dos grupets: els que van per feina (la Txell i el presi) i els que van per farra (Miquel, Olga, Juanito...). Moments d’indefinició: voldria anar lent, gaudir del paisatge, fer fotos (vale, mes fotos encara), fer broma i xerinola però... vaig per feina per què he quedat amb la família a les 14h a Gavà (això de la conciliació de la vida familiar i esportiva es un drama!!!!). Total, tiro endavant i al poc la Txell ens deixa. Conclusió: la cúpula del CEI farem la marxa junts i aprofitarem per planificar reunions, la transgrancanaria i el calendari de l’any vinent i, per què no, arreglar una mica el món i plantejar-nos solucions a la crisi (algun manxaire parava atenció a les nostres “assenyades” propostes i devia pensar lo sonat que estabem) Veritablement parlar de les subprime a les 7 del matí d’un diumenge es de bojos. Però vaja, ho son tantes coses...

Ens anem trobant gent pel camí: l’autobús de l’Anoia amb el Josep Maria (un mega campió) com a mestre i tutor, amb una alegria amarga: contens per ser tricampions (felicitats !!!!) però tristos per la pèrdua d’en Toni Miquel aquest any. Ens trobem amb el Markus, que ha baixat el pistó des que es UTMB finisher. Sanjaq, Toni Soria (gràcies pel consell rotulià, campió), tots ells megacampions que, com el presi, el Miquel o jo, som tan masoques que ens en fotut tota i cadascuna de les marxes d’aquest any. Com diria un gallec Nunca Mais (o si?).

Quan passem prop de l’abocador, veien el present i el futur de les marxes, en Roger tirant del seu pare Jordi, amb els que fem un trocet junts fins al primer control. Quan passem pels avencs, intento comprovar la solidesa de tanta pedra i em faig un trau de cal deu al genoll cascat. La pedra no s’ha trencat i el meu genoll sembla que tampoc, però vaja, no calia, que fa pupa. Afortunadament en calent no ho noto molt (ara no puc moure gens el genoll, però si hagués un altre marxa....) i fem tota la baixada fins al Garraf al trote. Pel camí ens trobem els Telecos, comandats pel la Meritxell (la gent del rugbi som així de generosos) i el Jordi C. Ens fem les bromes de rigor i, a la platja, les típiques fotos. Suposo que, per no aguantar al presi (je, je, que cabron!!!) , van afluixar el ritme i no els vam tornar a veure fins l’arribada.

El pujadot fins a Vallgrasa costa una miqueta per què comença a fer caloreta, però vaja, posem l’automàtic (que si les trabuco 11, que si el grip de les brooks...semblem pros). Comencen a aparèixer alguns ciclistes, tant dels de ferros com dels que porten màquines espectaculars: al Càrxol ens trobem un grupet ben dotat de Proflex i Massi ... a l’esquena per que per aquell corriol es impossible ciclar.

La riera de Vallgrassa la fem al trote, però ja no correrem mes. Si fessin falta excuses les tenim: el presi unes pedres a la bamba que no es vol treure (masoca que es). Jo que tinc a la família encara al llit i clar, si corro no hi seran a Gavà quan arribi .

Al control del Càrxol no veig les botifarres (tampoc haurien entrat amb la calor que feia, però...) i apa, la darrera pujada. Morella (on ens creuem amb un munt de gent de la curta, bona idea del CEM Eramprunyà per promocionar les marxes), Agulles i, mes tard del que voldríem, la Clota i, cap a baix. Voldria córrer però també voldria contemplar el paisatge, fer el ganso, estar amb la família, fer conya amb la resta de la colla del CEI, els telecos o els de l’Anoia, caminar amb el Pedro o el Joan, voldria tantes coses. De tota manera, anem xino xano, gaudint de la companyia mútua, entrant en temes personals que no cal ara especificar i petant la xerrada amb tothom que podem i arribem al darrer control que han posat molt tendenciosament al bel mig d’una zona de pic-nic: mare de deu senyor! Allà per equivocació (je, je) ens mengem unes botifarres (de fet, només una, compartida) que només eren pels de la curta i, en 2 kms arribem a la meta, on el meu fill David ens fa la foto que immortalitza el final de la copa.

A partir d’aquí, problemes d’intendència familiar per trobar a) un restaurant b) on no es fumi; total, acabem amb unes pizzes i el Daniel amb el seu bibe. Encubant un refredat esperant al nucli dur del CEI, que, pels seus actes (sinó, mireu les fotos), intueixo que van trobar als avituallaments provisions molt interessants. I el comiat amb tothom conegut fins la propera...sigui de la COPA o no i, això, una sensació alhora d’alegria pel repte assolit (i per poder descansar una mica, no ens enganyem) i de vuit. I, ara, què?


Francisco Ramos
Publicad per: CEICATALUNYA - de novembre 12, 2008

CURSA D’ ORIENTACIÓ TOT SANTS 2008 A RIPOLL









Són tres quarts de nou del matí de l’1 de novembre. Ens trobem amb el Josep, la Encar (la seva dona) i l’Anna (companya de feina de la Encar), al bar que hi ha a l’entrada de Sant Quirze de Besora, Cal Cugulera. Al cap de cinc minuts arriba la Maria, també compi de marxes. Allí esmorzem: mmm, unes paneres plenes de trossets de coca, croissants de xocolata…., deliciós.

El cel amenaça pluja (com diu el Tomàs Molina), de fet, quan he sortit de casa, plovia. La previsió de pluja pel dissabte la vaig escoltar el divendres a la ràdio, la vaig veure al Telenotícies Vespre i la vaig llegir al diari, amb la qual cosa, la pluja, en principi ens acompanyarà durant tota la cursa.

Amb l’estómac mig ple i les idees més clares, arribem a Ripoll, al punt de sortida de la Cursa d’Orientació. Els organitzadors de la cursa ens comuniquen que la cursa s’ha suspès, però que si volem, la podem fer, doncs totes les fites estan col•locades. No ens ho pensem dues vegades: ens calcem les botes de muntanya, ens posem les capelines, agafem els mapes que ens dóna la organització i comencem.

Abans, però, cal que us comenti que aquesta cursa la organitza el Club Excursionista de Ripoll, i enguany ha estat la tercera edició. S’organitzen 2 circuits: el circuit “compe” pels professionals, amb una sèrie de fites enumerades, i un circuit “open” pels que no en sabem i tenim interès en el tema. Nosaltres farem el circuit “open” i tenim 18 balises per marcar i també estan enumerades. El recorregut no arriba a 5 km. Bona part dels itineraris dels 2 circuits és el mateix però l’enumeració és diferent (més endavant entendreu perquè us faig aquest incís).


El grup el formem el Josep, la Encar, l’Anna, la Maria, el Borja (que no us l’he presentat abans, és el fill del Josep i de la Encar) i una servidora. Tots novells, menys el Josep i la Encar que ja n’han fet una.

Bé, comencem seguint el camí de la Ruta del Ferro. Al cap de pocs metres ens desviem cap a l’esquerra i anem seguint una pista forestal. Tots es fixen en la línia d’alta tensió que tenim damunt nostre, jo ho faig després, mmmm: Dolo, Dolo: aquestes dos línies que estan pintades en el mapa i que el creuen són línies elèctriques que t’ajuden a identificar i situar-te en el mapa. Ok, ja ho tinc present. Molt bé, seguim les línies elèctriques i arribem a una esplanada petita, aviat algú crida “AGAFEU-LO” és el Josep que ha trobat la primera fita…. Ei!! La nostra primera fita!! Marquem el control de pas. Això s’engresca, no plou molt, el bosc és moll, les fulles molles, les branques molles… fang… i el soroll del riu que no el perdrem durant gairebé tota la cursa.






Tot i la pluja, hem sortit prop de 40 persones, uns feien la “compe” i d’altres la “open”.


El grup continua caminant, uns per dalt, seguint el camí, i els altres pel costat del riu. Escoltar la paraula “AGAFEU-LO” significa fita!! Per trobar la tercera fita hem de buscar un talús. Busquem quelcom que s’assembli a un talús i xapó!! trobem la fita!!!


Hi ha hagut un moment que el grup s’ha distanciat i ens hem dividit: els “boys” han anat més endavant, i les “girls team” hem continuat juntes més enrera. Hem hagut de recular en més d’una ocasió, amunt, avall, la Encar i l’ Anna no ho tenen gaire clar. Hem fet forces parades tècniques, no com les que fan els marxadors a les marxes de resistència, ja m’enteneu oi?, sino tècniques en el sentit de reunió: llegir el mapa, intentar ubicar-nos en el mapa i continuar. Durant una estona hem sentit veus, i inclús hem vist un grup de nois, i els hem seguit, MALAMENT!! Però trobem la fita 7. I marquem. Però i la fita 6? Mmmm, posicionem la fita 7 en el nostre mapa i intentem trobar la 6, això ens ha portat a arribar fins a no sé on. Una de les notes que ens han donat a la sortida era que la fita 6 es trobava en una “formació rocosa” ¿? Bé, totes busquem una formació rocosa, pugem amunt, entre les bardisses, no hi ha camí, però au, amunt i busquem roques…., i la Dolo aprofita per trobar un rovelló!! Jiji. No ho veiem clar. Estem escoltant el soroll d’un riu que no ens quadra amb les dades que tenim en el mapa. El mapa està ben colocat, l’ Anna porta una brúixula i això és una de les coses que he après avui: col•locar la brúixula damunt el mapa. Bé, és tard, són quasi les 12, encara anem per la 7 i n’hem de marcar 18. Hem intentat trobar la balisa 6, com diu la Maria, hem fet tot el que hem pogut, però, coi!! Està molt difícil!! Bé, recolem, doncs mentre pujàvem n’hem vist una just al davant nostre, i hem dit, quan tornem, la marcarem. Doncs bé, la nostra sorpresa. Ens anem acostant a aquesta fita, i què descobrim? Una formació rocosa!! Mmm!! A la Encar no li quadra res, ens acostem i és la fita 6!! Però com coi hi ha anat a parar allí!!! Ens estan fent la pirula!! La Encar es troba desubicada (i jo encara més). Quin fart de riure!!


Bé, doncs ara hem d’anar a buscar la 8!! Però.. mirem el mapa i no ens quadra res de res. Bé, el que tenim clar és que hem de baixar, trobar el riu i creuar-lo. Doncs vinga, som-hi!! I què ens trobem pel camí? Un mòbil!! I de qui és? De l’Anna!! L’hi havia caigut quan s’havia tret la jaqueta i no se n’havia adonat!!! Aquest bosc és màgic!! A més a més, ha parat de ploure i el sol ens ha vingut a saludar!!


Bé, arribem al riu!! El riu porta molta aigua!! mmm,i per on el creuem? Anem per la llera del riu amunt, i no ho veiem clar, anem avall i tampoc…. Estem una bona estona decidint per on creuar-lo. La Maria fa 2 salts, i plaf, ja és a l’altra vora, l’Anna la segueix. La Encar i jo no ho tenim clar. Anem caminant amunt i avall. Trobem un punt on hi ha unes pedres al mig i unes branques. Mm, m’ho romio i travesso per allí. La Encar encara no ho veu clar, busca un pas, però no hi ha pedres on recolzar-se. Torna a venir i creua per on he passat jo!! Perfecte!! Ja som les 4 girls team ready per trobar la fita 8. I trobem una fita!! Sorpresa!! Quina fita és? La 7. La 7? Quin set??? El set de la cursa “open”!! El set que havíem trobat més amunt era el 7 de la cursa “compe”!! Riem? Sí, riem per no plorar! L’Anna és sudamericana i l’hauríeu d’escoltar renegar!! Quin riure!! Bé, en aquesta parada tècnica ens ressituem i ara tot torna a estar al seu lloc: nosaltres i les senyals que veiem en el mapa. Tenim una masia al Nord i unes feixes al costat. La fita 9 es troba al costat d’una pista. La trobem, la pista i la fita!! AGAFEU-LO!! Quins crits q fem!! som professionals!!! De la 9, en breu, trobem la 10!! AGAFEU-LO!! Ja és la una del migdia tocades.

Segons el reglament de la cursa, hi ha la possibilitat que en el circuit “open” saltem de la fita 10 a la 15 i ometem de la 11 a la 14. Decidim anar directe a la 15, i plaf!! AGAFEU-LO!! Llavors busquem la 16, però trobem una fita que marca un número que no està en el nostre control de pas, nosaltres la marquem igualment per si de cas. Aquesta fita la bategem amb el nom de “forapista”. Bé, i en menys de 15 minuts trobem la resta de fites que ens falten. De cop i volta, escoltem AGAFEU-LO!! És el Josep que ens crida!! Ja venim!! Els hi diem!!

La organització ja està recollint, però ens han guardat 4 entrepans de botifarra!! Arribem totes molt contentes!! Quin far de riure!! Hem aprovat? Jo no m’aprovaria, però la Maria ens posa un aprovat: hem trobat la fita 7 professional i la fita forapista, i això té molt de mèrit!! Jiji.


Bé, penso que hem de millorar, però per ser la primera vegada ha anat força bé!! Hagués pogut anar millor? De ben segur q sí, però ha estat la inexperiència i les ganes d’aprendre del “Girl Team” el que ens ha permès anar seguint i trobar les fites. Modifico la qualificació de la sortida: Matrícula Honor pel “Girl Team”

Moltes gràcies girls!! Ens viem a la propera!!


Dolo

Bigues i Riells, 2 de novembre de 2008.




NOTA: Mestre, Deixeble i Isard, us dec una Porta del Cel, estic aprenent i espero que la propera vegada anirà millor. De ganes i il•lusió n’hi ha moltes.

NOTA 1: Em sap greu però no hi ha fotos de la gesta.

NOTA2: Fermí, molts records del Jordi Planes de Ripoll!!!
Publicad per: CEICATALUNYA - de novembre 03, 2008

matagalls-montserrat-2008


El dissabte 20 de setembre del 2008, 55marxosos arribàvem a Coll Fòrmic per iniciar una nova edició de la mítica i mediàtica marxa Matagalls –Montserrat. Arribàvem en el primer autocar que organitzàvem com entitat i era la segona activitat oberta que fèiem com a Cei-Catalunya, i no pas l’ultima. L’ èxit assolit va ser més que favorable.
També varem aconseguir ser dels primers en sortir ja que una de les nostres vocals va fer una feina extraordinària organitzant les inscripcions i el viatge. El resultat no va ser altre que sortir tots entre les 17,30h. i 17,31h. Fet molt important, ja que et permet caminar al teu ritme i sense trobar gaire embussos als controls i avituallaments.
Però aquesta no és la qüestió més important : si surts abans ,si camines millor, si no tens que fer cua...; la qüestió és un altre: un cop més, fas una marxa amb els teus amics i amigues;aquells que comparteixen nits i dies amb tu amb companyia de sol, lluna, calor,fred,aigua. Aquells que caminen amb tu. Aquells que coneixes de nou i aquells que ja saps com són.
La Matagalls, aquella marxa històrica que fa molts anys que va néixer i de la que alguns em tingut la sort de fer el recorregut original. Aquell que sortia del cim del Matagalls, aquell que tenies que dur el teu menjar, aquella marxa que era obligatori portar la motxilla i que els frontals pesàvem mig quilo,etc. No vull caure amb aquella comparació que diu que el d’abans era millor, no és així. Trobo millor la organització d’avui, que el recorregut era....,el d’ara es diferent. El que si és cert, que molts fan aquesta marxa per començar a conèixer aquest mon, i jo recomanaria que fos altra ,doncs això pot dur al interessat a no tornar a sortir més. Per tant, recomanaria a tots aquells que volen fer una Matagalls-Montserrat, que comencin per altres, que no tens que batre records, que el temps és el teu aliat i que un cop coneixes aquest món de les marxes t’enganxes irremediablement.
Per tant i per tots/es aquells que voleu fer marxes, que us agrada caminar, i que no teniu mandra a l’ hora de matinar, no ho dubteu : veniu al Cei-Catalunya . Farem un grup ben gran i us ho passareu molt bé .

Xavier Sans i Cordomi
President del Cei-Catalunya
Publicad per: CEICATALUNYA - de novembre 02, 2008

resum -collsarola


Be con no podia ser d’altre manera, em començat a fer de les nostres, la nostra primera sortida nocturna, tot just una setmana abans de la mítica i mediàtica Matagalls-Montserrat, 8 socis i tres companys d’altres entitats començaren a caminar a les dotze del vespre d’un divendres de setembre i per cert una mica fresqueta.

Tot va anar molt be, amb uns quants senglars que ens van fer companyia a la sortida i durant la caminada. Una forta pujada de Can Busquets i fins els turons de Can Pascual ens dona la sortida , una trepidant baixada al pantà de Vallvidrera i una remuntada salvatge fins la carretera de l’arrabassada, on tornem a fer una baixada fins a San Medir, on tornem a pujar fins al portal de Valldaura on tornarem, a passar d’aquí a una estona,desprès de passar per les Llars Mundet, on tornem enfilar a munt i el últim decents fins a Can Borrell, on comencen els últims kilòmetres de la nostra caminada, tornen a la Floresta lloc de inici i final d’aquesta aventura.
Una imatge dels membres del Cei-Catalunya es la mostra d’una nit d’estiu.
Xavier Sans i Cordomi
President del Cei-Catalunya
Publicad per: CEICATALUNYA - de novembre 02, 2008