Cercar en aquest blog

3/11/08

CURSA D’ ORIENTACIÓ TOT SANTS 2008 A RIPOLL









Són tres quarts de nou del matí de l’1 de novembre. Ens trobem amb el Josep, la Encar (la seva dona) i l’Anna (companya de feina de la Encar), al bar que hi ha a l’entrada de Sant Quirze de Besora, Cal Cugulera. Al cap de cinc minuts arriba la Maria, també compi de marxes. Allí esmorzem: mmm, unes paneres plenes de trossets de coca, croissants de xocolata…., deliciós.

El cel amenaça pluja (com diu el Tomàs Molina), de fet, quan he sortit de casa, plovia. La previsió de pluja pel dissabte la vaig escoltar el divendres a la ràdio, la vaig veure al Telenotícies Vespre i la vaig llegir al diari, amb la qual cosa, la pluja, en principi ens acompanyarà durant tota la cursa.

Amb l’estómac mig ple i les idees més clares, arribem a Ripoll, al punt de sortida de la Cursa d’Orientació. Els organitzadors de la cursa ens comuniquen que la cursa s’ha suspès, però que si volem, la podem fer, doncs totes les fites estan col•locades. No ens ho pensem dues vegades: ens calcem les botes de muntanya, ens posem les capelines, agafem els mapes que ens dóna la organització i comencem.

Abans, però, cal que us comenti que aquesta cursa la organitza el Club Excursionista de Ripoll, i enguany ha estat la tercera edició. S’organitzen 2 circuits: el circuit “compe” pels professionals, amb una sèrie de fites enumerades, i un circuit “open” pels que no en sabem i tenim interès en el tema. Nosaltres farem el circuit “open” i tenim 18 balises per marcar i també estan enumerades. El recorregut no arriba a 5 km. Bona part dels itineraris dels 2 circuits és el mateix però l’enumeració és diferent (més endavant entendreu perquè us faig aquest incís).


El grup el formem el Josep, la Encar, l’Anna, la Maria, el Borja (que no us l’he presentat abans, és el fill del Josep i de la Encar) i una servidora. Tots novells, menys el Josep i la Encar que ja n’han fet una.

Bé, comencem seguint el camí de la Ruta del Ferro. Al cap de pocs metres ens desviem cap a l’esquerra i anem seguint una pista forestal. Tots es fixen en la línia d’alta tensió que tenim damunt nostre, jo ho faig després, mmmm: Dolo, Dolo: aquestes dos línies que estan pintades en el mapa i que el creuen són línies elèctriques que t’ajuden a identificar i situar-te en el mapa. Ok, ja ho tinc present. Molt bé, seguim les línies elèctriques i arribem a una esplanada petita, aviat algú crida “AGAFEU-LO” és el Josep que ha trobat la primera fita…. Ei!! La nostra primera fita!! Marquem el control de pas. Això s’engresca, no plou molt, el bosc és moll, les fulles molles, les branques molles… fang… i el soroll del riu que no el perdrem durant gairebé tota la cursa.






Tot i la pluja, hem sortit prop de 40 persones, uns feien la “compe” i d’altres la “open”.


El grup continua caminant, uns per dalt, seguint el camí, i els altres pel costat del riu. Escoltar la paraula “AGAFEU-LO” significa fita!! Per trobar la tercera fita hem de buscar un talús. Busquem quelcom que s’assembli a un talús i xapó!! trobem la fita!!!


Hi ha hagut un moment que el grup s’ha distanciat i ens hem dividit: els “boys” han anat més endavant, i les “girls team” hem continuat juntes més enrera. Hem hagut de recular en més d’una ocasió, amunt, avall, la Encar i l’ Anna no ho tenen gaire clar. Hem fet forces parades tècniques, no com les que fan els marxadors a les marxes de resistència, ja m’enteneu oi?, sino tècniques en el sentit de reunió: llegir el mapa, intentar ubicar-nos en el mapa i continuar. Durant una estona hem sentit veus, i inclús hem vist un grup de nois, i els hem seguit, MALAMENT!! Però trobem la fita 7. I marquem. Però i la fita 6? Mmmm, posicionem la fita 7 en el nostre mapa i intentem trobar la 6, això ens ha portat a arribar fins a no sé on. Una de les notes que ens han donat a la sortida era que la fita 6 es trobava en una “formació rocosa” ¿? Bé, totes busquem una formació rocosa, pugem amunt, entre les bardisses, no hi ha camí, però au, amunt i busquem roques…., i la Dolo aprofita per trobar un rovelló!! Jiji. No ho veiem clar. Estem escoltant el soroll d’un riu que no ens quadra amb les dades que tenim en el mapa. El mapa està ben colocat, l’ Anna porta una brúixula i això és una de les coses que he après avui: col•locar la brúixula damunt el mapa. Bé, és tard, són quasi les 12, encara anem per la 7 i n’hem de marcar 18. Hem intentat trobar la balisa 6, com diu la Maria, hem fet tot el que hem pogut, però, coi!! Està molt difícil!! Bé, recolem, doncs mentre pujàvem n’hem vist una just al davant nostre, i hem dit, quan tornem, la marcarem. Doncs bé, la nostra sorpresa. Ens anem acostant a aquesta fita, i què descobrim? Una formació rocosa!! Mmm!! A la Encar no li quadra res, ens acostem i és la fita 6!! Però com coi hi ha anat a parar allí!!! Ens estan fent la pirula!! La Encar es troba desubicada (i jo encara més). Quin fart de riure!!


Bé, doncs ara hem d’anar a buscar la 8!! Però.. mirem el mapa i no ens quadra res de res. Bé, el que tenim clar és que hem de baixar, trobar el riu i creuar-lo. Doncs vinga, som-hi!! I què ens trobem pel camí? Un mòbil!! I de qui és? De l’Anna!! L’hi havia caigut quan s’havia tret la jaqueta i no se n’havia adonat!!! Aquest bosc és màgic!! A més a més, ha parat de ploure i el sol ens ha vingut a saludar!!


Bé, arribem al riu!! El riu porta molta aigua!! mmm,i per on el creuem? Anem per la llera del riu amunt, i no ho veiem clar, anem avall i tampoc…. Estem una bona estona decidint per on creuar-lo. La Maria fa 2 salts, i plaf, ja és a l’altra vora, l’Anna la segueix. La Encar i jo no ho tenim clar. Anem caminant amunt i avall. Trobem un punt on hi ha unes pedres al mig i unes branques. Mm, m’ho romio i travesso per allí. La Encar encara no ho veu clar, busca un pas, però no hi ha pedres on recolzar-se. Torna a venir i creua per on he passat jo!! Perfecte!! Ja som les 4 girls team ready per trobar la fita 8. I trobem una fita!! Sorpresa!! Quina fita és? La 7. La 7? Quin set??? El set de la cursa “open”!! El set que havíem trobat més amunt era el 7 de la cursa “compe”!! Riem? Sí, riem per no plorar! L’Anna és sudamericana i l’hauríeu d’escoltar renegar!! Quin riure!! Bé, en aquesta parada tècnica ens ressituem i ara tot torna a estar al seu lloc: nosaltres i les senyals que veiem en el mapa. Tenim una masia al Nord i unes feixes al costat. La fita 9 es troba al costat d’una pista. La trobem, la pista i la fita!! AGAFEU-LO!! Quins crits q fem!! som professionals!!! De la 9, en breu, trobem la 10!! AGAFEU-LO!! Ja és la una del migdia tocades.

Segons el reglament de la cursa, hi ha la possibilitat que en el circuit “open” saltem de la fita 10 a la 15 i ometem de la 11 a la 14. Decidim anar directe a la 15, i plaf!! AGAFEU-LO!! Llavors busquem la 16, però trobem una fita que marca un número que no està en el nostre control de pas, nosaltres la marquem igualment per si de cas. Aquesta fita la bategem amb el nom de “forapista”. Bé, i en menys de 15 minuts trobem la resta de fites que ens falten. De cop i volta, escoltem AGAFEU-LO!! És el Josep que ens crida!! Ja venim!! Els hi diem!!

La organització ja està recollint, però ens han guardat 4 entrepans de botifarra!! Arribem totes molt contentes!! Quin far de riure!! Hem aprovat? Jo no m’aprovaria, però la Maria ens posa un aprovat: hem trobat la fita 7 professional i la fita forapista, i això té molt de mèrit!! Jiji.


Bé, penso que hem de millorar, però per ser la primera vegada ha anat força bé!! Hagués pogut anar millor? De ben segur q sí, però ha estat la inexperiència i les ganes d’aprendre del “Girl Team” el que ens ha permès anar seguint i trobar les fites. Modifico la qualificació de la sortida: Matrícula Honor pel “Girl Team”

Moltes gràcies girls!! Ens viem a la propera!!


Dolo

Bigues i Riells, 2 de novembre de 2008.




NOTA: Mestre, Deixeble i Isard, us dec una Porta del Cel, estic aprenent i espero que la propera vegada anirà millor. De ganes i il•lusió n’hi ha moltes.

NOTA 1: Em sap greu però no hi ha fotos de la gesta.

NOTA2: Fermí, molts records del Jordi Planes de Ripoll!!!

4 comentaris:

joan ha dit...

Puipui,
Quan vagis a esmorzar a Sant Quirze de Besora et recomano el bar Sport, a la Plaça Bisaura una mica més enllà de la Cugulera, a la dreta. Él pa amb tomàquet és de campionat, i la buti i la llonganissa i el cafè amb llet i... No t'ho pots perdre!
Si hi vas els hi dones records del "noi d'Alpens" que sempre va a caminar.
Pet-nassos!
Felicitats per la crònica!

Albert ha dit...

Ja era hora que actualitzeu el bloc! jeje.
Veig que vas aprenent Dolo...
Molt bona crònica.

Una abraçada
Albert

Xavier Sans i Cordomi ha dit...

ehi, companys per poguer actualitzar el blog necesitem de la vostre col.laboracio., per tant enviu informacio i propostaes.

Anònim ha dit...

Bones compis del CEI!!

Pels q demà no podem anar a la marxa del Garraf.... què us sembla preparar un bon àlbum de fotos i crònica ?

bona marxa

Dolo Puipui