Cercar en aquest blog

25/11/08

mussara 2008


Diumenge 23 de novembre

Són quarts de vuit del matí i estem a Vilaplana esperant que obrin el Casino del poble per fer un cafè, ja que fa una miqueta de fresca .

És la nostre primera sortida col·lectiva:amics, familiars, coneguts, etc. Anem comptant els que som: 30, 32, 34, 37, uf trenta i tots.

Bé, un núvol esta sobre la Mussarà i fa pensar en alguna cosa; però, quant a dos quarts de nou iniciem la caminada, tot està calmat.

Les gaseles van al front de la comitiva, el Presi i algú més anem pel mig i darrera les “femes terrívols “: dues nenes, que si algun dia les voleu seguir per la muntanya,que Déu us agafi confessats.

Però bé, tornem a la caminada.

Un ambient festiu, un solet que escalfa, encara que el aire és fresquet i tenim un objectiu comú :arribar al refugi de la Mussara, on tres hostesses ens estant esperant amb una xocolata boníssima , un pa torrat per sucar i, com no,una coca de Vilaplana,que els que la hem provat un cop ja no la oblidem.

Gràcies Mama Isma,Tieta Isma i Marta .

També tenim una sorpresa per aquells que havien fet anys o que aviat els faran, per no perdre els bons costums. Pastissos , espelmes i bons desitjos per a tots ells.

Bé,desprès d’un descans per alguns més que necessari, iniciem un plàcid descens i ens encaminem a Vilaplana on ens espera un record del dia i una paella per a vint-i-tots. No en vull estendre mes,però si deixar que,tots els que heu estat i els que no veu poder vindre, també pugueu dir la vostre. Les fotos estan penjades a: picasaweb

Gràcies a tots,per què el millor que et pot passar és que la gent estigui contenta i que disfruti amb el que lofereixes.

Fins la propera, que no serà pas gaire tard,

Xavier Sans i Cordomi

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bones compis!!!

Un diumenge festiu i ideal per retrovar-nos!!

La olor del romaní als marges del camí, les oliveres, els corriols...., la vostre companyia........ un dia esplèndid!!!

I la coca... mmmm, i la xocolata desfeta..... (matrícula honor, amb cum laude), i els pastissos.......

Fins aviat

Dolo Puipui