Cercar en aquest blog

29/7/09

Nuria-Thues


5:15h del matí a l’aparcament del Carrefour de Sta. Perpètua, puntualitat britànica! El Juan organitzant, estressat perquè anem tard. Pugem al bus una mica intimidades perquè a les primeres files no coneixem a ningú, però només calen uns segons per reconèixer al gol sud als habituals. Enfilem cap a Núria i passem a buscar al Pep, a la Dolo i unes amigues seves per Granollers i encara parem de nou a buscar al Miquel i al Joan & family a Tona. Ara si, directes a Núria. Com que tots tenim son, pocs son els que estan temptats de no deixar dormir a la gent. Sobretot el Presi, que per donar exemple arriba pràcticament d’empalmada de les festes de La Floresta.

7:00h arribem a Núria i corre corre a agafar el cremallera que l’autobús ens ha deixat a l’altre punta


7:45 h comencem a pujar i ja hi ha qui pregunta on és el primer avituallament. La pujada és tranquil·la i disfrutem del verd del paisatge i dels animalons que ens miren. Fins que s’acaba l’herba i les vaques i tot senyal de vida i comença la pujada de veritat, que és l’indicador segur de que ha arribat el moment de treure els pals de la motxilla.

11:0 0 h parem a esmorzar perquè la gent no pot més, però no pas perquè arribat al cim, que encara ens queden uns metres. Aquesta vegada l’avituallament consisteix només en entrepans, i sort d’alguna ampolla i alguna bota de vi que corren. Aprofitem per fer reagrupament familiar, que ja comencem a disgregar-nos.

11:45 h Disfrutem dels últims metres de pujada fins al Nou Creus. Fa molt bon dia, sol, airet fresquet, i la seguretat que no plourà perquè el Presi porta els seus pantalons anticiclònics. Preneu nota, no tornarà a ploure durant tota la Copa, que el Presi s’ha jugat amb el Pep que portarà aquests pantalons totes les caminades que queden! Com sigui veritat s’inflarà a Voll Damms.

Com a suggeriment per la propera, busqueu zones amb una mica més de vegetació. No sabeu lo difícil que és trobar una pedra prou grossa per fer una tècnica al darrera

Unes quantes pedres després, aprofitem l’arribada a un dels llacs de Carança per tornar a fer reagrupament. El Miquel i el Joan, els valents del grup, “cauen” a l’aigua gelada. La resta de mortals, ens conformem a remullar els peus. Així de fresquets seguim la caminada, ara ja de baixada, fins que arribem al refugi de Carança i fem la parada per dinar, per foto de grup, i per la merescuda “bieg, si vu ple” no tan freda com haguéssim volgut. Una altra vegada, la parada ens serveix per agrupar-nos, ja que ha hagut un parell d’incidents, una revinclada al peu i un mareig.

15:00 h passades, reprenem el camí i es parteix el grup. No patiu, que les reporteres també ens dividim per poder documentar tota l’excursió, je,je. La “Tet de la curs” surt disparada, mentre que els “porsuivans” s’ho prenen amb més calma per a que els accidentats recuperin les forces; ja sabem que al CEI no s’abandona a ningú!

Va bé, tot i que mirant el rellotge, fins que arribem a les passarel·les i algunes ens ho mirem amb respecte, sort de la paciència i l’ajuda dels que venien a la vora.

19:15 h La “tet de la curs” arriba sana i estalvia a Thues i són els primers de disfrutar d’una cerveseta ben freda (ara si). Un quart d’hora després i contra tot pronòstic arriben els “porsuivars” que ja han recuperat les forces.

Genial el detall de la cerveseta i les patates! Si ho haguéssim sabut abans, alguns haguessin fet més via!

20:00 h Enfilem la tornada cap a casa. 3 hores després, la gent ja no sap com posar-se a l’autobús. Un viatge molt lent, amb moltes cues, però per fi arribem a Tona i Granollers i descarreguem els primers.

11:00 h molt més tard del previst baixem de l’autobús deixant darrera nostre el ferum de tigre pels que hi pugin demà.

Ha sigut genial, un 10 per l’organització! Petons per a tots i fins la propera.

3 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.