Cercar en aquest blog

20/11/09


LA 2ª MUSSARENCA

Havíem quedat a una hora gens matinera. A quarts de nou del matí vam arribar tranquil·lament al camp de futbol de Vilaplana. Hi havia lloc de sobres per aparcar.

Vaig agrair aquest relax en un dia festiu per què ja estava acostumada al contrari, és a dir, a despertar-me a hores intempestives, a començar a caminar molt d’hora i anar amb presses de bon matí (els que heu fet la Copa ja m’enteneu…)

Ja ens esperaven les acreditacions com a participants de la caminada. Els companys del CEI ho tenien tot controlat. Érem unes 70 persones amb moltes ganes de passar-ho bé. A més tenia pinta que el temps ens acompanyaria, com així va ser.

Després d’esmorzar alguns, bocates ‘nouvelle cuisine’ (com no!!), i de fer-nos la foto corresponent, es va donar la sortida al grup en direcció al poble, des d’on vam agafar el camí de la Tosca, i vam començar a enfilar-nos cap a les cingleres de La Mussara.

Algun tram del recorregut ens era familiar ja que coincideix amb la Reus-Prades-Reus, tot i així, la ruta no ens va deixar de sorprendre per la bellesa del paisatge i la varietat de colors. Vam poder gaudir d’un entorn incomparable.

Tot i així, encara ens esperava el millor!! I és el que vam trobar al Refugi de La Mussara. La mare i la tieta de l’Isma i la Marta ens havien preparat un avituallament per llepar-nos els dits: una xocolata desfeta (de les de tota la vida), una coca boníssima, a part de begudes vàries i unes avellanes autèntiques. Gràcies a les 3!!

Per fi, el Presi amb altres companys van arribar a l’avituallament i allà ens vam reagrupar. En aquest punt el Miquel també ens va sorprendre amb les seves xuxes (i quines xuxes!!!).

I entre xuxe i foto, va arribar el moment de seguir amb la caminada, i ens vam topar amb el poble abandonat de La Mussara i des d’allà vam poder gaudir d’unes vistes espectaculars.

A partir d’aquí vam començar a baixar i vam tenir ocasió de passar per diferents senders, el paisatge va canviar. En algun moment tocava el sol de valent, no semblava un diumenge de tardor, si no més aviat de primavera, quasi d’estiu. Però respecte a la varietat de colors que vèiem sí estava clar que estàvem a la tardor.

I tot xerrant amb els uns i amb els altres, vam arribar de nou a Vilaplana i finalment al camp de futbol.

Allà ens van fer entrega de varis presents: samarreta (Presi, el proper any també petites, porfa), medalla commemorativa xula, xula i oli de la terra per a tots els participants.

Hi ha vàries raons per les que m’apassiona caminar: conèixer nous indrets, noves terres, fer esport, conèixer gent… Però la raó principal és la complicitat que sorgeix amb la gent que caminem, ens agrada el que fem. I és per això que vam gaudir a tope tant de la ruta circular que ens van preparar els companys del CEI com de la companyia dels participants.

Per finalitzar la jornada, cerveseta i dinar de germanor… I quina fideuà…

Espero tenir ocasió de participar a la 3ª edició de La Mussarenca, i a la 4ª i a la 5ª i a la 6ª... Per molts anys CEI!!


Maria Vizcaino