Amb la tecnologia de Blogger.

24 de gener del 2010 caminada del Cei-Catalunya


La capella de Sant Salvador de les Espases es troba situada dalt d'un espadat aïllat, al punt de confluència entre els bisbats de Sant Feliu i Vic i dels termes municipals d'Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vacarisses. Documentada a partir el segle XIV, era l'antiga capella del Castell de les Espases, documentat des de l'any 985, i del qual només en resta el basament d'una torre circular.

Lligada històricament a la població d'Esparreguera pertany al terme municipal d'aquesta localitat i a la parròquia de Sant Maria d'Olesa des del 18 de març de 1868.

L'edifici actual correspon a una reforma del segle XVI. Té una sola nau, de volta baixa -en un principi de canó- i sense absis. Va ser totalment restaurada el 1924 gràcies a la labor del pare Joan Solà, escolapi de Terrassa. Els primers dies de la guerra civil espanyola uns incontrolats varen cremar l'interior de la capella, destruïnt-ne el retaule gòtic, l'harmònium i els objectes litúrgics.

Actualment presideix la capella una imatge del Salvador, obra de l'artista olesà Amadeu Paltor. Al Museu de Terrassa (castell-cartoixa de Vallparadís) es conserva la predel·la de l'antic retaule.

El 22 d'abril de 1949 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), protecció publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el 5 de maig de 1949.

A causa d'un incendi l'interior es rehabilità el 1977.

Aviat mes informació

Publicad per: CEICATALUNYA - de desembre 18, 2009

L'ASSEMBLEA DEL CEI, I ALGUNA COSA MES

El cap de setmana del 12 i 13 de desembre,va tenir lloc la trobada/assemblea ordinària/sopar de final de temporada i entrega d’obsequis/darrera caminada de l’any organitzada pel club... Una agenda molt intensa.
Tos els aspectes logístics van estar, com sempre, excel·lentment organitzats pel Juanito, que es va encarregar de reservar un espai molt acollidor en un dels escenaris de les nostres Marxes (el Montseny). Llàstima de les absències, però no es pot tenir tot a la vida i, en qualsevol cas, tothom ara al nostre pensament.
Malauradament, alguns estem tan mal acostumats, que si no trobem marques ens perdem i així, uns pocs vam arribar ja de nit a la casa. De seguida vam enllestir les obligacions (l’Assemblea) que va anar molt fluïda, gràcies a la brevetat dels ponents i a les admonicions del sempre estimat Presi. Revisió de les fites assolides (amb gran modèstia, tot s’ha de dir, en una entitat que fa un any era poca cosa més que un projecte i, hores d’ara, es la segona de Catalunya pel que fa a les Marxes), tant en la CCCR, com en d’altres àmbits (ultratrails, triatló, btt) i sobretot, valoració molt positiva del volum de socis, de les caminades populars que organitzem . Comptes sanejades, objectius 2010, (un altre vagada modèstia i realisme predominants) i agraïment a tothom per la seva feina, col·laboració, entusiasme i compromís. I apa a jalar que la nit es curta.
Desprès de la copiosa manduca (per no parlar de la beguda) entrega d’obsequis i diplomes (on el que subscriu va exercir per última vegada com a fotògraf del CEI i, desprès velada amenitzada per licors varis (els avituallaments de la Tk eren broma comparat amb allò) i, fins i tot, cant coral a càrrec de la minicoral infantil de Pallejà, que va demostrar un virtuosisme digne de millor públic.
Conforme passaven les hores cada vegada anaven quedant menys resistents, ja fos per obligacions familiars, cansament, o d’altres necessitats més inconfessables..El cert es que el s mes valents van donar guerra fins altes hores de la matinada.

Al matí, “sin prisa però sin pausa”, vam esmorzar, els membres de la junta vam perpetrar una en un temps record i com a colofó, vam fer una excursioneta al Castell de Montsoriu que va permetre a) rebaixar en part (que no tot) l’excés de la nit anterior b)aprendre una miqueta de cultura i història de la mà dels coneixedors de l’indret (¿) i c) que alguns iniciéssim als nostres descendents en l’amor per la natura i per les caminades. Tot molt complert
Tot això culminat amb un dinar com cal i, cap a casa abans l’onada de fred no ens enxampes.
De la munió de fotos ja les trobareu als picasses i facebooks corresponents. En nom de la Junta aprofito per agrair-vos a tots/es (presents o no el cap de setmana) per tot el que heu/hem fet al 2009, però sobretot per ser com sou.
Molt bon any, salut, diners, amor, kms i que el 2010 sigui encara millor

Una abraçada
Publicad per: CEICATALUNYA - de desembre 16, 2009

farell 2009



El diumenge 22 de novembre ens vam trobar un grup d’amics a un bar de Caldes de Montbui, moments abans de l’inici de la 17a. Cursa de Muntanya del Farell.

Som companys de caminades i futurs nous companys, però avui tots companys de cursa i disposats a passar un bon matí de diumenge.

El temps aquest cop ens ha acompanyat, no ha sigut tan fred com el de l’any passat, que feia un fred d’aquells que costa d’oblidar, eh, companys? doncs avui ens hem tornat a trobar el Xavi, la Maria i jo. De l’edició anterior faltava la Dolo que estava caminant pel Montseny.

Aquesta cursa és una d’aquelles que no et cansa fer-la encara que té una mica d’asfalt, però es bastant ràpida en les baixades i les pujades es poden fer bastant bé. Però aquest any ens han fet un canvi en la sortida i l’arribada i ens ha representat un quilòmetre més.

Ja ho veieu companys, la gent del CEI també correm, i així fem club i amics. Érem uns quants, no diré el nom de tots però ens hem trobat 10 o 12.

Aquesta crònica no és que sigui gaire llarga però 13,200KM no dóna per molt.

La propera setmana se celebra la Mitja de Mataró, allà també serem uns quants sempre a la guaita, a veure si fitxem algun soci nou o fem algun amic més.

I per últim, comentar-vos que no dubteu a fer-nos arribar les vostres cròniques i fotos de les curses o caminades que féu, així tots gaudim de l’aventura i no perdem el contacte, ànim i fins la propera.

Xavier Sans i Cordomi
(El Presi)
Publicad per: CEICATALUNYA - de desembre 02, 2009