El cap de setmana del 12 i 13 de desembre,va tenir lloc la trobada/assemblea ordinària/sopar de final de temporada i entrega d’obsequis/darrera caminada de l’any organitzada pel club... Una agenda molt intensa.Tos els aspectes logístics van estar, com sempre, excel·lentment organitzats pel Juanito, que es va encarregar de reservar un espai molt acollidor en un dels escenaris de les nostres Marxes (el Montseny). Llàstima de les absències, però no es pot tenir tot a la vida i, en qualsevol cas, tothom ara al nostre pensament.
Malauradament, alguns estem tan mal acostumats, que si no trobem marques ens perdem i així, uns pocs vam arribar ja de nit a la casa. De seguida vam enllestir les obligacions (l’Assemblea) que va anar molt fluïda, gràcies a la brevetat dels ponents i a les admonicions del sempre estimat Presi. Revisió de les fites assolides (amb gran modèstia, tot s’ha de dir, en una entitat que fa un any era poca cosa més que un projecte i, hores d’ara, es la segona de Catalunya pel que fa a les Marxes), tant en la CCCR, com en d’altres àmbits (ultratrails, triatló, btt) i sobretot, valoració molt positiva del volum de socis, de les caminades populars que organitzem . Comptes sanejades, objectius 2010, (un altre vagada modèstia i realisme predominants) i agraïment a tothom per la seva feina, col·laboració, entusiasme i compromís. I apa a jalar que la nit es curta.
Desprès de la copiosa manduca (per no parlar de la beguda) entrega d’obsequis i diplomes (on el que subscriu va exercir per última vegada com a fotògraf del CEI i, desprès velada amenitzada per licors varis (els avituallaments de la Tk eren broma comparat amb allò) i, fins i tot, cant coral a càrrec de la minicoral infantil de Pallejà, que va demostrar un virtuosisme digne de millor públic.
Conforme passaven les hores cada vegada anaven quedant menys resistents, ja fos per obligacions familiars, cansament, o d’altres necessitats més inconfessables..El cert es que el s mes valents van donar guerra fins altes hores de la matinada.
Al matí, “sin prisa però sin pausa”, vam esmorzar, els membres de la junta vam perpetrar una en un temps record i com a colofó, vam fer una excursioneta al Castell de Montsoriu que va permetre a) rebaixar en part (que no tot) l’excés de la nit anterior b)aprendre una miqueta de cultura i història de la mà dels coneixedors de l’indret (¿) i c) que alguns iniciéssim als nostres descendents en l’amor per la natura i per les caminades. Tot molt complert
Tot això culminat amb un dinar com cal i, cap a casa abans l’onada de fred no ens enxampes.
De la munió de fotos ja les trobareu als picasses i facebooks corresponents. En nom de la Junta aprofito per agrair-vos a tots/es (presents o no el cap de setmana) per tot el que heu/hem fet al 2009, però sobretot per ser com sou.
Molt bon any, salut, diners, amor, kms i que el 2010 sigui encara millor
Malauradament, alguns estem tan mal acostumats, que si no trobem marques ens perdem i així, uns pocs vam arribar ja de nit a la casa. De seguida vam enllestir les obligacions (l’Assemblea) que va anar molt fluïda, gràcies a la brevetat dels ponents i a les admonicions del sempre estimat Presi. Revisió de les fites assolides (amb gran modèstia, tot s’ha de dir, en una entitat que fa un any era poca cosa més que un projecte i, hores d’ara, es la segona de Catalunya pel que fa a les Marxes), tant en la CCCR, com en d’altres àmbits (ultratrails, triatló, btt) i sobretot, valoració molt positiva del volum de socis, de les caminades populars que organitzem . Comptes sanejades, objectius 2010, (un altre vagada modèstia i realisme predominants) i agraïment a tothom per la seva feina, col·laboració, entusiasme i compromís. I apa a jalar que la nit es curta.
Desprès de la copiosa manduca (per no parlar de la beguda) entrega d’obsequis i diplomes (on el que subscriu va exercir per última vegada com a fotògraf del CEI i, desprès velada amenitzada per licors varis (els avituallaments de la Tk eren broma comparat amb allò) i, fins i tot, cant coral a càrrec de la minicoral infantil de Pallejà, que va demostrar un virtuosisme digne de millor públic.
Conforme passaven les hores cada vegada anaven quedant menys resistents, ja fos per obligacions familiars, cansament, o d’altres necessitats més inconfessables..El cert es que el s mes valents van donar guerra fins altes hores de la matinada.
Al matí, “sin prisa però sin pausa”, vam esmorzar, els membres de la junta vam perpetrar una en un temps record i com a colofó, vam fer una excursioneta al Castell de Montsoriu que va permetre a) rebaixar en part (que no tot) l’excés de la nit anterior b)aprendre una miqueta de cultura i història de la mà dels coneixedors de l’indret (¿) i c) que alguns iniciéssim als nostres descendents en l’amor per la natura i per les caminades. Tot molt complert
Tot això culminat amb un dinar com cal i, cap a casa abans l’onada de fred no ens enxampes.
De la munió de fotos ja les trobareu als picasses i facebooks corresponents. En nom de la Junta aprofito per agrair-vos a tots/es (presents o no el cap de setmana) per tot el que heu/hem fet al 2009, però sobretot per ser com sou.
Molt bon any, salut, diners, amor, kms i que el 2010 sigui encara millor
Una abraçada
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina