Quarts de nou del matí a Terrassa, com no pot ser d’altra manera estic donant voltes per aparcar, bé ho he aconseguit i em dirigeixo al pavelló a recollir el meu dorsal, ja són les nou passades. Una petita trucada i contacto amb el nen, per cert era el seu aniversari, ens trobem i esperem a la Lourdes, que també corre aquesta mitja.
Escalfem una mica, ens col·loquem i a córrer, a poc a poc ens anem separant, lògic amb tants kilòmetres. El temps acompanya no fa fred, però tampoc calor, i anem fent, però com sempre alguna cosa passa i és que l’aparell de música es para i apa, a córrer en silenci!
Així fins el km 15 on de cop i volta sento un xiu-xiu a cau d’orella, i quina sorpresa! L’aparell torna a funcionar, ànim que anem bé de temps després de l’accident i tant de temps sense una mitja encara em mantinc i acabaré dins el temps esperat, menys de dues hores, així que em concentro i cap a la meta, doncs un entrepà de botifarra m’espera, i ja tinc gana.
Què millor, després de córrer, que un entrepà i una cervesa.
Fins l’any vinent a Terrassa
Xavier Sans i Cordomi
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina