EL CEI CATALUNYA PARTICIPA EN EL 25è ANIVERSARI DE L'ASCENSIÓ A L'EVEREST
Hola Companys
Aquest cap de setmana es va celebra el 25è aniversari de la primera Expedició Catalana que va corona el pic de l'Everest ( i primera occidental en fer-ho per la cara Nord). La celebració, com deveu saber, consistia en fer un dels 25 pics mes alts de Catalunya que amb anterioritat havia designat l'organització ( a la web de la Fecc se'n troba mes detalls). i l'Enric de Riudoms hem va proposar la participació.
L'Enric i en Josep M de Riudoms es va encarregar d'organitzat la pernocta al refugi de Vallferrera per poder fer l’ascensió a la Pica d'Estats el dissabte 28 juntament amb l'Oscar Cariach, alpinista que va corona el cim de l'Everet en aquella primera expedició.
Tot perfecte. A les vuit i mitja de la tarda del divendres vam arribar al refugi, posteriorment presentació de l'Oscar i foto uauuuuuuuu poder compartir refugi, sopar i travessa amb un alpinista d'aquesta categoria posa la pell de gallina (10 vuit mils entre ells 3 vegades l'Everest). Et sens petit i totes aquelles fites que per tu son molt importants deixant de ser-ho, és una mescla d'excitació i respecte, et tornes més humil, be crec que tots ho hem sentit algun cop (La Dolo ho comentava a la M. de Sables quant es va fer la foto amb el Marc Olmo).
A les 4 de la matinada diana i a les 5 inici de l'expedició, tots en fila a pas de muntanyenc (de 1,5 a 2 Km/h) que marca en Oscar al capdavant, així tothom pot seguir. Una parada curta per esmorza a l'Estany de Sollo, un reagrupament al coll per decidir cresta o glacera i a les 10:00 h, segons previsió, cim de la Pica d'Estats.
Després de l'esforç poder gaudi del paisatge des d'aquesta situació tant privilegiada no te qualificatius, s'ha de viure. Una fotos amb l'estelada i amb l'Oscar acaben d'arrodonir el dia.
Iiiiiiiii per què no fem el segon tres mil?, el Verdaguer que es troba al costat. Diuen que en Verdaguer va errar els càlculs dons un pic de l’altre tant sols els separa set metres i ell va creure que aquell era el mes alt.
Al decents cadascú pel seu compte, sempre es mes ràpid, a les dos de la tarda al refugi, tot i que vam aprofitar per fer un bany a l'Estany de Sollo i així gaudir de la natura en plenitud.
Posteriorment s'ha d'efectuar una validació del cim a la Feec per acreditar la ascensió i la participació de persones i club excursionistes en la celebració del 25 aniversari que he relaitzat per el CEI de Catalunya. Desconec si algú mes del Club hi ha participat dons la celebració es commemorava en 25 pics.
Envio dues foto, una amb l'estelada i l'altra amb l'Oscar i el trak de la ascensió a la Pica
una abraçada i fin la Matagalls.
Josep M Falip Purgimon
L'Enric i en Josep M de Riudoms es va encarregar d'organitzat la pernocta al refugi de Vallferrera per poder fer l’ascensió a la Pica d'Estats el dissabte 28 juntament amb l'Oscar Cariach, alpinista que va corona el cim de l'Everet en aquella primera expedició.
Tot perfecte. A les vuit i mitja de la tarda del divendres vam arribar al refugi, posteriorment presentació de l'Oscar i foto uauuuuuuuu poder compartir refugi, sopar i travessa amb un alpinista d'aquesta categoria posa la pell de gallina (10 vuit mils entre ells 3 vegades l'Everest). Et sens petit i totes aquelles fites que per tu son molt importants deixant de ser-ho, és una mescla d'excitació i respecte, et tornes més humil, be crec que tots ho hem sentit algun cop (La Dolo ho comentava a la M. de Sables quant es va fer la foto amb el Marc Olmo).
A les 4 de la matinada diana i a les 5 inici de l'expedició, tots en fila a pas de muntanyenc (de 1,5 a 2 Km/h) que marca en Oscar al capdavant, així tothom pot seguir. Una parada curta per esmorza a l'Estany de Sollo, un reagrupament al coll per decidir cresta o glacera i a les 10:00 h, segons previsió, cim de la Pica d'Estats.
Després de l'esforç poder gaudi del paisatge des d'aquesta situació tant privilegiada no te qualificatius, s'ha de viure. Una fotos amb l'estelada i amb l'Oscar acaben d'arrodonir el dia.
Iiiiiiiii per què no fem el segon tres mil?, el Verdaguer que es troba al costat. Diuen que en Verdaguer va errar els càlculs dons un pic de l’altre tant sols els separa set metres i ell va creure que aquell era el mes alt.
Al decents cadascú pel seu compte, sempre es mes ràpid, a les dos de la tarda al refugi, tot i que vam aprofitar per fer un bany a l'Estany de Sollo i així gaudir de la natura en plenitud.
Posteriorment s'ha d'efectuar una validació del cim a la Feec per acreditar la ascensió i la participació de persones i club excursionistes en la celebració del 25 aniversari que he relaitzat per el CEI de Catalunya. Desconec si algú mes del Club hi ha participat dons la celebració es commemorava en 25 pics.
Envio dues foto, una amb l'estelada i l'altra amb l'Oscar i el trak de la ascensió a la Pica
una abraçada i fin la Matagalls.
Josep M Falip Purgimon
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina