Cercar en aquest blog

13/7/11

MANIFEST EN CONTRA DE LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI D’ACCÉS MOTORIZAT AL MEDI NATURAL PREVISTA EN LA LLEI ÒMNIBUS

MANIFEST EN CONTRA DE LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI D’ACCÉS MOTORIZAT AL MEDI NATURAL PREVISTA EN LA LLEI ÒMNIBUS

Davant la tramitació de l’avantprojecte de la Llei de simplificació, d’agilitat i de reestructuració administrativa i de promoció econòmica, dita llei Òmnibus, que en el seu capítol 1, preveu la modificació dels articles 3 i 4 de la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, les entitats excursionistes sotasignades, hereves d’una tradició centenària de lluita pel respecte i la preservació de la natura a les muntanyes catalanes, volem manifestar la nostra rotunda oposició.

Antecedents. El motorisme de muntanya (o off road), tant en forma de competició com de pràctica lliure, va comportar durant els anys setanta i vuitanta una veritable agressió ecològica a les nostres muntanyes, aprofitant la manca de regulació existent aleshores. Va caldre molts anys de lluita per part, entre altres, de les entitats excursionistes, aplegades dins la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), per aconseguir que s’acabés prohibint la seva pràctica als espais naturals protegits, primer, i es regulés després a la resta dels espais naturals.

Aquesta regulació, si bé mai no ha estat del tot satisfactòria per la falta de voluntat política, la dificultat de compliment del reglament i l’incivisme de gran part dels practicants d’aquesta activitat, sí que ha permès posar fre i limitar els estralls que hauria provocat si no hagués existit, especialment en els espais naturals protegits. Malgrat els interessos econòmics i la pressió de la indústria de la moto, les competicions, que són el factor que més promou la pràctica descontrolada, han hagut d’allunyar-se de parcs naturals i zones protegides.

Per què ens hi oposem. Les propostes de la Llei Òmnibus són una greu amenaça que ens faria retrocedir a temps i situacions del passat pel que fa a la protecció de la natura davant l’agressió del motorisme i invalidaria el llarg camí recorregut per acostar-nos als països que més la respecten. A més, l’auge actual d’altres activitats motoritzades com els 4x4 i els quads, faria la situació encara més perjudicial.

El motorisme de muntanya és una activitat inevitablement agressiva envers el medi natural, tant en la seva pràctica lliure com de competició, per les següents raons entre altres:

  1. Erosió del sòl i dels camins. L’acció de les rodes de les motos, sovint repetida als mateixos indrets, elimina l’estrat herbaci, erosiona el sòl i agreuja l’acció torrencial de l’aigua de les pluges, deixant profunds solcs que acaben malmetent les zones més freqüentades. El pas de les motos pels camins de muntanya elimina els graons i els converteix en rampes o canals per on l’aigua s’escola erosionant i fent-los malbé.
  2. Contaminació acústica. El soroll produït per les motos distorsiona totalment els ecosistemes on es practica el motorisme de muntanya.
  3. Impacte sobre la fauna. A més de l’impacte directe sobre espècies vertebrades i invertebrades, el soroll de les motos i vehicles motoritzats produeix l’abandonament de nius i polls, especialment greu en el cas d’ocells rapinyaires i altres espècies protegides.
  4. Artificialització dels ambients naturals. Des del punt de vista social, un dels valors més preuats dels espais naturals és poder gaudir d’un ambient no artificialitzat, d’estret contacte amb la natura, sense elements urbans aliens als ecosistemes naturals. La pèrdua de “sensació de natura” que produeixen les motos, quads, etc., a causa sobretot del soroll i el fum, en espais amb concurrència amb altres visitants i excursionistes, és irremeiable i lesiona el dret de tothom de gaudir dels espais naturals en les seves característiques essencials. L’activitat de les motos és incompatible amb el manteniment dels valors que la majoria de societats cultes i avançades aprecien més en els espais naturals. Uns valors que són alhora font d’atractiu i progrés econòmic per a les poblacions d’aquestes àrees.
  5. Risc d’accidents. La circulació de vehicles per camins de muntanya provocaria problemes de convivència i risc d’accidents i atropellaments envers les persones que van a peu gaudint de la tranquil·litat del medi natural.

Per totes aquestes raons, demanem que no s’aprovi aquesta llei i el nostre país pugui continuar avançant pel camí del respecte i la preservació del patrimoni natural.