20 DE GENER
MATINAL SERRA DE L’OBAC
FITXA TECNICA.
Dia: Diumenge 20 de gener
Hora de sortida: 8.00 alzina del Salari. Àrea d'aparcament situada al revolt del quilòmetre 11,2 de la carretera BV-1121 de Matadepera a Talamanca.
Distància: 18 km.
Desnivell de pujada: 720 metres
Durada aprox.: 6 hores
Dificultat: Mitjana
Recorregut: Alzina del salari- coll de tres creus- paller de tot l’any- coll de correu- hostalets del davi- coll de la morella- matarrodona- hospital de sang- font de la pola- coll de tres creus – alzina del salari
Cal portar: Esmorzar, aigua, càmera de fotos i bon humor
Tot aquell que estigui interessat en acompanyar-nos, envieu un correu de confirmació a cexcursionista@gmail.com
Per qualsevol dubte em podeu trucar al mòbil 645234013
Descripció del recorregut
Hola Amics del CEI,
finalitzades les vacances i per tal de cremar els excessos realitzats durant aquestes dates nadalenques, el club proposa una excursió ciruclar pels magnífics i poc transitats racons de la Serra de l'Obac. En aquesta sortida veurem antics hostals, una gran masia, un hospital antic , coves i fonts. Si a més, el dia és clar, tindrem una gran vista panoràmica. En definitiva, una excursió molt recomanable.
El punt de sortida serà a l'Alzina del Sal·lari. Podrem aparcar en un revol situat en el quilòmetre 11.2 de la carretera BV-1121 de Matadepera a Talamanca. El nom de l'alzina, segons narren les llegendes, és degut a que en aquest lloc es pagava el sal·lari als treballadors.
Al principi de l'excursió hi ha una pujada per una pista ampla fins al coll de Tres Creus, on al fons tindrem una vista impactant del massís de Montserrat i, en primer terme, l'agulla del Paller de Tot l'Any.
En el coll de Tres Creus enllaçarem amb el GR-5 seguint pel Camí Ral i passarem pels peus del Paller de Tot l'Any. Es tracta d'un monòlit de roca que sobresurt per sobre de la carena del Camí Ral. Seguim pel GR fins al coll de Correu. En el coll de Correu ens desviem pel camí Ral fins arribar a Els Hostalets del Daví. La memòria popular conserva d’aquest lloc un record tenebrós i al mateix temps amable. Alguns avis de Rellinars comenten que aquest lloc, antigament, també era conegut pel nom de l’hostal de la Mort, ja que s'hi cometien robatoris i crims contra alguns viatgers acabalats que hi feien parada.
Avançem fins al coll de la Morella on deixem el camí Ral i fem una baixada una mica tècnica que ens durà fins a la riera de Matarrodona. Allà, enfilem per un senderó cap a la imponent masia que reb el nom de la riera. Aquesta masia consta d'una galeria, una era notable, un rellotge de sol i una balconada orientada cap a Montserrat, que l'hi otorga un aire especial.
Seguim per la pista uns quilòmetres més fins arribar a un corriol que ens portarà a l'Hospital de Sang. Es tracta d'un gran esvoranc triangular que travessa pel mig (com si fos un tunel natural) un extrem rocós del Turó de la Fosca. El seu nom actual prové del segle XIX, quan aquesta cavitat va ser utilitzada per l'exercit carlí com a hospital per atendre els seus ferits. Posteriorment, va ser refugi de llenyataires i carboners, però el seu nom d'origen carlí ha perdurat en el temps.
Ens trobem en un dels llocs més captivadors de la serra de l'Obac. A tocar la roca i ha la cova de la Cort Fosca (756 m.a.). Dins la cova, ben a prop de la entrada, una pica recull el goteig de l'aigua que cau del sostre. Aprofundim dins la cova i en un colze ubicat a la dreta hi trobem la font del Rossinyol. És un petit dipòsit fet d'obra que recull unes aigües netíssimes. El lloc, a més, té un interès arqueològic, ja que s'hi varen trobar restes ibèriques en diverses exploracions efectuades.
Seguint el corriol arribem a la Font de la pola. En aquest ombrívol paratge, es troba una de les fonts més fresques i de més anomenada de la muntanya. Està situada en un dels racons de la bauma sota les cingleres de la Serra de Tres Creus.
Continuant pel corriol arribem a la Porquerissa. Es tracta d'una nova balma, tota fumada composada per unes parets que la tanquen parcialment. El seu topònim correspon al fet que antigament s'hi tancaven, al seu interior, els ramats de porcs que pasturaven els aglans dels alzinars de la muntanya.
Passem a prop de diversos blocs rocosos caiguts del cingle. Prosseguim transitant, en terreny pla direcció a l'est. De seguida veiem a la banda esquerra del camí, a pocs metres de la balma, les anomenades sepultures de la Porquerissa, que consten d'una petita caixa feta amb lloses d'arenisca. Aquesta caixa de pedra és el que en resta de les tres antigues sepultures que foren descobertes pels voltants de l'any 1920 i que s'han conservat gràcies a les arrels d'una alzina que l'envolten.
