CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT

MATINAL PER LA SERRA DE L’OBAC 22 DE GENER 2012

2012-01-09T10:21:00.001+01:00

Lloc: Alzina de Salari ( km 11 de la Crta.BV-1221 Terrassa – Talamanca )

Hora: 8h.15'

Dia:22 de Gener

Recorregut: Alzina de Salari – Coll de Boix – Collatde Reixac – Mura – Puig de la Balma – Collat Roig – Puig Andreu – Coll de Boix– Alzina de Salari

Distància: 17,5 kmaprox.

Desnivell: 1500 metres acumulats

Durada: 5 hores

Dificultat: Fàcil

Hola amics delCei-Catalunya, jas'han acabat les festes, comença un nou any i noves il · lusions, des del CEI,hem preparats unes excursions precioses no us heu de perdre cap, ja està aquíla primera sortida de l’any, el 22 de gener, farem un passeig pels voltants deMura, poble pintoresc que conserva tot el seu encant medieval amb carrers iplaces al voltant de l’església romànica de Sant Martí.

Sortirem del’aparcament de l’Alzina de Salari, situat a 50 metres del km 11 de laCrta. BV-1221. Pujarem fins el Coll de Boix, des d’aquí baixarem fins Mura on esmorzarem al costat de l’església, oel que vulgui pot esmorzar al bar que hi ha al costat de l'església. Despréspujarem i passarem per la Creu de la Vila, Puig de la Balma i per unes casesendinsades a la roca. Seguirem pujant fins retrobar-nos novament el Coll deBoix i baixarem a l’Alzina de Salari. I aquí finalitza la nostra excursió.

Tot aquell queestigui interessat en acompanyar-nos, envieu un correu de confirmació a

cexcursionista@gmail.com Per qualsevol dubte em podeu trucar al mòbil645234013.

Juan Paredes

Vocal de marxes

CEI-CATALUNYA

2012-01-02T17:01:00.004+01:00

Festival d’Excursionisme HivernalCEI

El FESTIVALD’EXCURSIONISME HIVERNAL – CEI es unconjunt d’activitats esportives relacionades amb l’excursionisme en condicionshivernals, es a dir per terreny nevat, organitzat pel CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT DE CATALUNYA.

Us proposem un itinerari, dintre del Circuit deRaquetes de Neu de la FEEC, on si la“meteo” ho permet, podreu admirar els imponents cims Pallaresos, Aranesos,Andorrans, el Cadí i fins a Montserrat. Aquestes es desenvoluparan al voltant d’unitinerari circular proposat, autorització 37/2011 del Parc Natural de l’AltPirineu, d’uns 8 quilometres i 460 metres de desnivell positiu, amb sortida ales 8h 30’ del dia 5 de febrer a l’estació d’esquí de Port Ainé, a 1980 metresd’alçada, i que forma part del calendari del VII CIRCUIT DE RAQUETES DE NEU DE LA FEEC.

Prepareu la càmera doncs amb les fotos que ens feuarribar a : cexcursionista@gmail.comfarem undoble concurs:

Premi a lamillor foto panoràmica

Premi a la millor imatge de la caminada en ambdósconcursos tindran com a premi una inscripció gratuïta a la propera KAMICEI,i en el cas del segon, s’utilitzarà la imatge pel cartell del proper Festival.

També assolireu un dels 100 cims, laTorreta de l’Orri (2.439 m)allà us faran una foto, que us podreu descarregar a http://cei-catalunya.blogspot.com/

Podeu enviar-nos també una ressenya de l’ascensió,un altre concurs, la guanyadora la presentarem a la web de la FEEC. Tambépodreu fer un circuit cronometrat d’orientació i practicar lanavegació seguint un rumb.

Així com un Tallerd’Arva, on podreu fins i tot efectuar una recerca cronometrada.

L’últim tram no estarà marcat, podeu buscar lesbalises ubicades al mapa, i assolireu l’arribada, on a partir de les 13hpodreu.

Participar en el sorteig de regals i gaudir d’unaperitiu.

Esperem que gaudiu d’aquesta jornada.

CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT DECATALUNYA

2011-12-01T19:11:00.001+01:00

Portainé 5 de febrer de 2012
FESTIVAL HIVERNAL del CEI.CATALUNYA
Prova del Circuit de Raquetes de Neu de la FECC
proximament mes informació.
www.feec.cat/raquetes-de-neu

Curs de GPS i Navegació Electrònica

2011-11-30T19:31:00.001+01:00

PRESENTACIÓ:

En els últims anys la tecnologia ha permès que el GPS ens hagi arribat fàcilment a tots, amb equips econòmics i amb unes prestacions molt superiors als primers models. El que ha fet que una tecnologia militar ara la podem aplicar en les nostres activitats, senderisme, BTT, esquí de muntanya, espeleologia.

NORMES DEL CURS:

Places: mínim 7 alumnes, màxim 16.

Edat mínima 16 anys. Els menors de 18 anys hauran de presentar permís patern amb fotocopia del DNI del tutor/a. La direcció del curs es reserva la possibilitat de variar el programa per causes de força major (condicions meteorològiques...), així com el dret d’excloure a qualsevol alumne que demostri desinterès, manca de capacitat, no respectar les indicacions del professorat i/o no tenir uns mínims d’educació i respecte envers la resta de companys, docents i el medi ambient, sense dret a cap devolució de matrícula.
INFORMACIÓ DE L’ENTITAT:

Xavier Sans i Cordomi 677 44 44 98 cexcursionista@gmail.com

INSCRIPCIONS AL TALLER:

Del 19 de desembre a l’11 de gener, al Casino la Floresta.

C/ Casino,27 la Floresta. 08198 Sant Cugat del Vallès

PROGRAMA DEL CURS:

1 Abans del GPS

2 Com funciona

3 Coordenades, Projeccions i Datum

4 Navegació

5 Coneixem el GPS

6 Comunicació del GPS al PC

Material que cal portar: GPS, quant donem el tema “Comunicació GPS-PC” un portàtil si es disposa de ell.

En el curs es facilitarà el software necessari i la cartografia d’ús lliure. L’ús de la cartografia i el software serà segons les condicions d’ús no comercial que indica cada un en la seva pàgina web.

Les sessions teòriques es faran al Casino de La Floresta

C/ Casino. nº 27, Els dies 17 i 24 de gener de 19h a 22h.

Les sessions pràctiques es faran a la Floresta-zona de Collserola, i altra lloc per de determinar

Els dies 22 i 29 de gener de 10h. a 13h.

Preu Taller: 48€

A càrrec de l’entitat:

CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT DE CATALUNYA

http://cei-catalunya.blogspot.com/

cexcursionista@gmail.com

2011-11-22T20:30:00.001+01:00

KAMI-CEI 2011 - Alpens, 13 de novembre.

Què va ser això de la Kami-CEI?

La Kami-CEIva ser caminar aquest diumenge per Alpens. Va ser endinsar-se pels seuscarrers, pels seus boscos, els seus paisatges, les seves olors...

Va ser escoltar, atents, el soroll tansubtil del caure de les fulles de la blada. (“Si, home, aquell arbre de fulles amb les galtes ben vermelles,vergonyoses de saber-se tan boniques, no les veus allà com cauen, com freguenles branques, com tremolen? No les sents?”)

Kami-CEI va ser caminar acompanyat perles persones amigues, tranquil·lament, regalant-nos temps per a assaborir lesparaules, les emocions, els sentiments. Temps per explicar-nos com va la vida,tan difícil, tan apassionant.

Temps, potser, per robar-nos miradesfurtives, per transmetre senyals d’amors desitjats, o prohibits, ves a saber! Tempsde fer noves amistats, i temps de retrobar-ne de perdudes en els llocs mésdistants, temps, també, de caminar sol i de retrobar-se a un mateix, ambaquelles coses més íntimes.

Va ser pujar muntanyes sense niadonar-nos-en, embadalits com estàvem tot admirant els núvols que corrien amunti avall, veient com s’abraçaven els uns amb els altres, com jugaven a la cuitamb les muntanyes més llunyanes, sempre dibuixant composicions noves, com sifossin bodegons immensos que un artista preparés només per a nosaltres.

Va ser menjar xocolata desfeta,boníssima, cuinada de la saviesa i del temps infinit, tan senzill, com l’artpre-romànic de Sant Pere de Serrallonga. I asseure’s a l’herba i riure, i fergatzara amb les medalles que sense voler ens posàvem a la samarreta amb laxocolata que regalimava, traïdora!

I caminar la carena de Puig-cornador,passant pel Collet de la Bruixa,i vigilar, que no se sap mai, una mica de reüll, el racó amagat, precís,d’aquell possible bolet, tan escàs, tan cobejat.

Kami-CEI també van ser lesllaminadures de Coll Tallat, i els fruits secs i la taronja, tot amb el gustdolç de les persones sempre disposades a donar un cop de mà, amb el somriuresempre fàcil. I riure de saber-se tan maldestres quan bevíem a galet l’aiguadel càntir, aquesta mena d’objecte oblidat en els records dels avis!

Va ser descobrir la grandesa del mónvist des de Santa Margarida de Vinyoles, que ens esperava com si fos un efecteespecial preparat per a sorprendre’ns, quan tot just sortíem de la fageda, encarauna mica esporuguits.

Aquí, a sota la fageda, ens havíemembolcallat amb els ocres i els vermells i la claror pàl·lida, difusa... Havíemgaudit de la solitud, del silenci, del glop d’aigua de la Font Fosca... Havíem escoltatles remors d’animals invisibles que s’allunyaven en un subtil crepitar debranques, havíem vist, amb sort, el saltiró d’algun ocell, potser de lamallerenga o del pica-soques. Potser havíem enxampat fugisserament algun ratolí que corria a amagar-se, sorprès per la gentada que sesentia arribar!

Kami-CEI va ser, encara, unaoportunitat pels més joves per experimentar el vertigen del córrer per labaixada de Matamosses, (“Corre! Corre mésràpid! No paris, no t’aturis!) i passar, rabents, per sota Roca de Pena,sense ni adonar-se de la màgia de la pedra, (“Que no has vist els encantats? Si, si! S’han amagat tot just quan enshan sentit!”).

I va ser tenir temps, encara, per amenjar-nos l’entrepà de botifarra i acabar de dir-nos tot allò que havia quedata mitges i compartir amb els que anaven arribant i els que ens esperaven,l’alegria d’un diumenge al matí que va valer la pena de viure, o i tant que si!

No sabies què era la Kami-CEI?

Doncs va ser tot això i encara més coses.Saps? Seria molt llarg d’explicar. S’ha de viure!

Ara ja ho sabràs! Jo, de tu, un altreany, no m’ho deixaria perdre!

Joan Iborra Plans,

Alpens, 16 de novembre de 2011

MARXA DEL GARRAF

2011-11-07T00:49:00.001+01:00

FESTA I ASSAMBLEA DEL CEI 10 i 11 DE DESEMBRE

2011-11-07T00:37:00.000+01:00

Estimats/des socis/es:

Com cada any, pels volts dedesembre us convidem a trobar-nos tots plegats. Com a entitat esportiva, teniml’imperatiu legal de celebrar una assemblea anual i com que som una entitatcada vegada mes gran, van sortir cada vegada mes qüestions que requereixen elseu tractament en assemblea.

A més, nosaltres l’aprofitem per celebrar els èxitsde tots i totes aquest any, retrobar-nos tots plegats, comentar lesexperiències de tants i tants kms, desnivells, indrets, moments… Cada vegadasom mes i, això ens omple d’orgull i fa mes necessari trobar un espai percompartir tantes experiències i, a sobre, ho podem fer en família

Aquest any celebrarem la nostrafesta a la casa de colònies "Cal Català" que està en la localitat deVilanova de Prades. al carrer major, 16. tota la informacio de la casa latrobaràs a:
http://calcatala.wordpress.com/

També aquest any, per aprofitarmés el cap de setmana els que vulguin podran venir el dissabte al matí i si nopots podràs entrar el dissabte a la tarda.

PROGRAMA

Disabte dia 10:

9.00

Arribada a les instal·lacions de “cal catala”.

9.30

Excursio per Serra de la Llena. Petita excursió de 9 kms.Recorregut: Vilanova de Prades – Cova del Nano - Cova dels calaixos – Coll de Bons aires –Sant Miquel de Tosca – El Crucifix – Punta Curull – Cova de les Bigues – Vilanovade Prades.

13.30

Arribada “ cal catala”

14.30

Menjar: Escudella. Peix amb tomàquet. Fruita. De beureaigua i vi. Cafè o infusió

16.00

Tarda lliure

18.00

Arribada a les instal·lacions de “cal catala”. De la gentque no ha pogut venir al matí.

19.00

Assamblea de socis

21.00

Sopar: Verdura. Pavo con salsa. Iogurt. Debeber agua y vino. Café o infusión.

22.00

Festa del CEI, amb moltes sorpreses.

Diumenge dia 11:

9.00

Esmorzar: Llet, cafè, colacao, pa, galetes, cereals,mantega, melmelada, nocilla, foigras, formatget i suc, pa amb tomàquet iembotit i de beure vi.

10.00

Ens desplacem al poble d'Espluga de Francolí, que es troba a uns 15 kms.

Opció A:Visita al Museu vida rural.

http://www.museuvidarural.cat/cainicio

Preu: Adults: 5 euros. grups: 4.5 euros

Opció B:Visita al Museu del vi.

http://www.espluga.altanet.org/turisme/celler.php

Preu: pendent per confirmar.

el que noli interessi visitar museus es pot quedar pel poble de Vilanova de prades, o

visitar elmonestir de Poblet.

14.00

Menjar: pica-pica, amanida mixta, carn a la brasa ambguarnició (1 tros de llangonissa, 2 trossos de xai, 1 trosset de botifarranegra, pebrot i albergínia escalivats i allioli), mousse de llimona. De beureaigua i vi. Cafè o infusió. Licor. Menjar Nens: pica-pica, macarrons,llangonissa amb patates xips, gelat. De beure aigua i refrescos.

16.00

Despedida. Fi de festa.

PREUS:

Adults

pensió completa més el menjar del dissabte: 40 euros

pensió completa 32 euros

Nens fins a 14 anys

pensió completa més el menjar del dissabte: 34 euros

pensió completa: 26 euros

Per altra banda us preguem laconfirmació de l’assistència, abans del dia. 2 de diciembre, doncs hem deconfirmar els assistents per a la reserva. Els interessats en acompanyar-nosheu de fer un ingrés al compte del club 2100-0903-21-0200162944, indicant elvostre nom. i cal que envieu un email deconfirmació, indicant vostre nom. Envieu l’email cexcursionista@gmail.com

Esperant que la idea sigui delvostre agrat.

23 OCTUBRE MARE DE DEU DEL MONT

2011-10-10T12:36:00.001+02:00

Dia: Diumenge 23 d’ octubre de 2011

Com arribar (dues opcions):

Amb peatge :

Agafar la AP7 direcció Girona,deprèsSortida 6 cap C-66/Banyoles/Olot-Ripoll direcció Besalú,seguim per la C66 fins la sortida Carretera de Besalúa Beuda GI-5234, ala rotonda agafem la segona sortida

Sense Peatge:

Agafar la C-17 en direcció Vic, Continua per C-37 Manlleu/Torelló sud,direccióOlot ,Tunels de Bracons, c-152 , N260direcció Besalú. Agafem la sortida A26 Besalú Oest, atravessem el poble i anemcap a Gi 5234 Beuda.

Lloc de trobada: Beuda, Parking del restaurant, només hi ha un.

Hora: 9.00

Km: 18 km aproximadament.9 depujada i 9 de baixada

Durada: 3,5 hores aprox pujada +1,5-2 hores de baixada.

Dificultat: mitjana, camí ascendente ambcerta pedregositat. 780 mdesnivell positiu

Recorregut:

ANADA: Beuda , Pla del Bosc Font deRocapastora , Sant llorenç de Sous , El Mont

TORNADA: Desfem el cami realitzat.

Què cal portar: Esmorzar, aparell defotos, bon humor, aigua i, per si de cas, impermeable. Possibilitat de Dinar oesmorzar al bar del Mont (pica de preu). Posibilitat de dinar a pobles delcostat Besalu, Santa Pau, Olot…

Qui estigui interessat enacompanyar-nos a la sortida, que ens recomana el nostre company Pedro Bonias,envieu un correu de confirmació a cexcursionista@gmail.comPer qualsevol dubte podeu trucar al mòbil 645 234 013

Ens veiem a Beuda

Cei. Catalunya

25 SETEMBRE - CAMÍ DE RONDA DE PALAMÓS

2011-09-04T00:31:00.002+02:00

Dia: Diumenge 25 de setembrede 2011

Com arribar allloc de trobada: Des de l'AP-7 direcció Girona, sortida 9 (direcció Platjad’Aro/Palamós) i sortir per la C-35 i després agafar la C-31, i a la sortida326 seguir les indicacions fins a la Cala Fosca.

Lloc de trobada: Extrem nord de la Platja Cala Fosca (Palamós), al pal desenyalització GR-92 (a prop del xiringuito “El Galeon”). La Cala Fosca està al nordde Palamós.

Hora: 8.00

Km: 16 km aprox.

Durada: 6 horesaprox.

Dificultat: baixa

Recorregut:

ANADA: Cala Fosca – Cala S’Alguer (pintoresques cases depescadors) – Cala Castell (lliure d’edificacions gràcies a la pressió popular)– Poblat Ibèric del Castell – Cala Foradada (formació rocosa singular entreaigües color ver-blau turquesa) – Cala Canyers (on ja s’albiren les IllesFormigues) – Cala Corbs (aigües blau intens) – Cala Estreta – Cala Crit (nomque es deu als crits del pirata “Barbaroja” per la mossegada d’una noia que esdefensava) – Cala Pedregosa – Cap Roig – Calella de Palafrugell (Gelateria)

TORNADA: Pel GR-92

Què cal portar:esmorzar, banyador, tovallola (si fa bon temps, qui es vulgui banyar hopodrà fer en una cala), aparell de fotos, bon humor, aigua i, per si de cas,impermeable.

Qui estigui interessat en acompanyar-nos a la sortida,envieu un correu de confirmació a j.paredes@ya.como cexcursionista@gmail.com. Perqualsevol dubte, podeu trucar al mòbil 645234013

Ens veiem a la Cala Fosca!

Maria Vizcaino

CEI-CATALUNYA

CURSA DE LA FLORESTA 2011 - CLASSIFICACIONS

2011-08-24T12:26:00.004+02:00

Cursa de la Floresta 2011 - Classificacions

http://www.atletisme.cat/classificacions/lafloresta/res2011g.htm

LA NOCTURNA 2011 - FOTOS

2011-08-24T12:17:00.005+02:00

Crònica (feu click aquí). Sereu redirigits al blog de la nostra companya Bea on, a més a més, hi trobareu més fotos i anècdotes de la caminada nocturna per collserola.

NOCTURNA COLLSEROLA 20 D'AGOST

2011-08-14T22:44:00.001+02:00

Benvolguts, us faig saber que el proper dissabte 20 d’agost, unes setmanes abans de la Matagalls-Montserrat, farem una sortida nocturna per tornar a agafar la pràctica de les marxes.

En concret és una adaptació de la Marató de Collserola, dels companys de la UEC-Horta. Serà oberta a la gent que es vulgui iniciar a les marxes i que encara no s’atreveixin , o per aquells agosarats que no han fet res en tot l’estiu i volen fer la Matagalls.

Per què és lliure i no es cobra inscripció és d’autosuficiència; per tant cadascú que porti el seu menjar, llum, i aigua; tenim dos punts d’aigua a les mitges parts aproximadament, algun més pels quarts. També existeix la possibilitat d’escapada en dos punts i amb transport públic.

La durada de la marxa serà entre 8 i 9hores (42.190Km aquest es el original, però amb la modificació pot ser tranquil·lament uns 45 0 46 Km.)depenent del ritme que portem. Per tant la sortida serà a les 22 hores del dissabte 20 d’agot del 2011 a les escales Rañé al Carrer Pearson davant del Centre Sanitari i Social de la Floresta. Esta a dos minuts de l’estació dels FGC.

Tots els que esteu interessats a participar, envieu un correu cexcursionista@gmail.com o truqueu al telèfon 677 44 44 98. Tot el recorregut esta senyalitzat amb senyal verdes i es molt variat en pujades i baixades

Esperant la vostra companyia ,rebeu una forta salutació

Xavier Sans i Cordomi

VALLTER - NURIA

2011-07-20T10:43:00.002+02:00

El pasado dia 10 de julio, el CEI – CATALUNYA organizó una magnifica excursión, por el pirineo catalán, la clasica Vallter 2000 – Nuria. La organización fue todo un éxito, como casi todo lo que organizó yo, ( y no tengo abuela). 42 personas, nos encontramos a las 6.00 de la mañana, en Santa Perpetua, para coger el autocar que nos llevaria a la estación de esqui de Vallter 2000. El dia fue muy bueno, la compañía mejor, un dia ideal para caminar, un poco de viento por las cimas.

Comenzamos a caminar sobre las 8.30, el ambiente era muy bueno y la gente estupenda, en la salida nos esperaba nuestro compañero Joan. 20 minutos de subida y llegamos al refugio de ulldeter, donde paramos a desayunar, hay que reponer fuerzas, que viene una buena subida hasta llegar al coll de noucreus. Salimos hacia el coll de la marrana ( 2515 metros), Jose cabeza de grupo, poniendo un ritmo suave, se trataba de disfrutar de la montaña y no de correr, para eso hay otras competiciones, en cola los escoba, Dolo, Joan, Miquel animando a los mas flojitos.

Llegamos a la coll de la Marrana, agrupamiento, fotos, no nos paramos mucho, el viento molestaba. Continuamos por el GR. un pequeño descenso, va bien para descansar y reponer fuerzas para lo que viene, pero poca bajada, el camino sigue ascendiendo, llegamos a la cabaña de tirapits, otra paradita.

Afrontamos la subida final dura hasta el coll de tirapits, vamos cresteando, llegamos al pic de la vaca, donde nos paramos a ver las magnificas vista de los lagos de Carança. en el coll de carança, hacemos otra parada y observamos un grupo grande de rebecos, Isards, y otros vieron conejos. Aprovechamos para hacer foto de grupo.

Ultimo repecho y llegamos al coll de Noucreus, punto mas alto de nuestra excursión, aquí hace bastante viento.la parada es minima, vamos muy bien de tiempo, ya vemos Nuria abajo, decidimos seguir por la carena, hasta el coll de Noufonts. Pequeño accidente, nuestra compañera Maite, se tuerce el tobillo, las asistencia la recuperan pronto.

Llegamos al coll de Noufons, ya esta todo echo, solo queda bajar a Nuria, la bajada es fuerte. Bravo por Oscar y Ana, en su primera salida de alta montaña, se portaron como campeones, muy bien por Angelina, que no queria venir por que era dura y luego llego sobrada.

Llegamos a Nuria sobre las 14.45, muy bien, adelantamos la salida del cremallera a las 16.30. comemos tranquilos, cada uno donde quiere y a descansar a la hierba contemplando el Lago, unos maxotes tuvimos fuerza para dar una vuelta al lago corriendo.

Cogimos el tren a las 16.30, lleno de gente todos achucados, en Ribes nos esperaba el autocar que nos llevaria a casa, lleguemos sobre las 19.00 acabo la excursión. Quiero recordar a las personas que querian venir y no pudieron venir por estar lesionados, Esther, Xavi, Paco, Txell, Mª Angeles, y los que no pudieron venir.

Quiero dar las gracias por acompañarnos a esta excursión:Gissela, Gemma, Dolors, Juan Carlos, Jose, Miquel, Javier, Encarna, Raul, Jose, Santi, Elena, Angel, Pedro, Juan, Chus, Vicente, Angelina, Oscar, Ana, Josepa, Emili, Lourdes, Viçens, Maite, Alba, Eric, Nerea, Asuncion, Rosario, Carmen, Carlos, Miki, Yolanda, Alicia, Xavi, Raquel, Albert, Gisela, Ignasi, Antonio, y como ultimo yo Juanito.

Juan Paredes.

Vocal de marxes del CEI

MANIFEST EN CONTRA DE LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI D’ACCÉS MOTORIZAT AL MEDI NATURAL PREVISTA EN LA LLEI ÒMNIBUS

2011-07-13T12:04:00.002+02:00

MANIFEST EN CONTRA DE LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI D’ACCÉS MOTORIZAT AL MEDI NATURAL PREVISTA EN LA LLEI ÒMNIBUS

Davant la tramitació de l’avantprojecte de la Llei de simplificació, d’agilitat i de reestructuració administrativa i de promoció econòmica, dita llei Òmnibus, que en el seu capítol 1, preveu la modificació dels articles 3 i 4 de la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, les entitats excursionistes sotasignades, hereves d’una tradició centenària de lluita pel respecte i la preservació de la natura a les muntanyes catalanes, volem manifestar la nostra rotunda oposició.

Antecedents. El motorisme de muntanya (o off road), tant en forma de competició com de pràctica lliure, va comportar durant els anys setanta i vuitanta una veritable agressió ecològica a les nostres muntanyes, aprofitant la manca de regulació existent aleshores. Va caldre molts anys de lluita per part, entre altres, de les entitats excursionistes, aplegades dins la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), per aconseguir que s’acabés prohibint la seva pràctica als espais naturals protegits, primer, i es regulés després a la resta dels espais naturals.

Aquesta regulació, si bé mai no ha estat del tot satisfactòria per la falta de voluntat política, la dificultat de compliment del reglament i l’incivisme de gran part dels practicants d’aquesta activitat, sí que ha permès posar fre i limitar els estralls que hauria provocat si no hagués existit, especialment en els espais naturals protegits. Malgrat els interessos econòmics i la pressió de la indústria de la moto, les competicions, que són el factor que més promou la pràctica descontrolada, han hagut d’allunyar-se de parcs naturals i zones protegides.

Per què ens hi oposem. Les propostes de la Llei Òmnibus són una greu amenaça que ens faria retrocedir a temps i situacions del passat pel que fa a la protecció de la natura davant l’agressió del motorisme i invalidaria el llarg camí recorregut per acostar-nos als països que més la respecten. A més, l’auge actual d’altres activitats motoritzades com els 4x4 i els quads, faria la situació encara més perjudicial.

El motorisme de muntanya és una activitat inevitablement agressiva envers el medi natural, tant en la seva pràctica lliure com de competició, per les següents raons entre altres:

Erosió del sòl i dels camins. L’acció de les rodes de les motos, sovint repetida als mateixos indrets, elimina l’estrat herbaci, erosiona el sòl i agreuja l’acció torrencial de l’aigua de les pluges, deixant profunds solcs que acaben malmetent les zones més freqüentades. El pas de les motos pels camins de muntanya elimina els graons i els converteix en rampes o canals per on l’aigua s’escola erosionant i fent-los malbé.
Contaminació acústica. El soroll produït per les motos distorsiona totalment els ecosistemes on es practica el motorisme de muntanya.
Impacte sobre la fauna. A més de l’impacte directe sobre espècies vertebrades i invertebrades, el soroll de les motos i vehicles motoritzats produeix l’abandonament de nius i polls, especialment greu en el cas d’ocells rapinyaires i altres espècies protegides.
Artificialització dels ambients naturals. Des del punt de vista social, un dels valors més preuats dels espais naturals és poder gaudir d’un ambient no artificialitzat, d’estret contacte amb la natura, sense elements urbans aliens als ecosistemes naturals. La pèrdua de “sensació de natura” que produeixen les motos, quads, etc., a causa sobretot del soroll i el fum, en espais amb concurrència amb altres visitants i excursionistes, és irremeiable i lesiona el dret de tothom de gaudir dels espais naturals en les seves característiques essencials. L’activitat de les motos és incompatible amb el manteniment dels valors que la majoria de societats cultes i avançades aprecien més en els espais naturals. Uns valors que són alhora font d’atractiu i progrés econòmic per a les poblacions d’aquestes àrees.
Risc d’accidents. La circulació de vehicles per camins de muntanya provocaria problemes de convivència i risc d’accidents i atropellaments envers les persones que van a peu gaudint de la tranquil·litat del medi natural.

Per totes aquestes raons, demanem que no s’aprovi aquesta llei i el nostre país pugui continuar avançant pel camí del respecte i la preservació del patrimoni natural.

CURS D'ORIENTACIÓ NIVELL 1

2011-07-13T11:36:00.004+02:00

DEL 10 DE SETEMBRE AL 9 D'OCTUBRE

PRESENTACIÓ:

Les tècniques d’orientació ens ajudaran a situar-nos i desplaçar-nos per la muntanya en zones conegudes o desconegudes amb l’ajuda del mapa i la brúixola, i també poder estudiar i preparar prèviament un itinerari.

OBJECTIU DEL CURS:

Dotar als alumnes d’uns coneixements i unes capacitats que li permetin realitzar una lectura d’un mapa topogràfic, identificar els elements del terreny, utilització de la brúixola, calcular un rumb, trobar el punt d’estació, estudi i preparació d’una sortida. Tot això els hi permetrà desplaçar-se amb seguretat per la muntanya.

PROGRAMA NIVELL-1:

CONTINGUTS:

Els Punts Cardinals, el Mapa Topogràfic, l’Escalada, les Corbes de Nivell, elements del Terreny, els Signes Convencionals. Orientació amb el mapa, els Punts de Referència.
La Brúixola, tipus, la brúixola de Base Plana, el Nord Magnètic, la Declinació Magnètica, l’Azimut, el Rumb.
Orientació amb el mapa i la brúixola, Càlcul de Rumbs, Seguir un Rumb, Identificar punts de Referència amb l’ajuda de la brúixola, trobar el Punt d’Estació (triangulació ).
Mesura de distàncies sobre el mapa, Càlcul d’horaris.

MATERIAL QUE CAL PORTAR

Paper, llapis, bolígraf de punta fina, regle graduat, escaire, tisores, brúixola de base plana, equip de muntanya adequat per a una sortida de mitja muntanya d’un dia. Tipus d’orientació aplicades

SETEMBRE

Refugi d’ Erols. Presentació del curs. Teòrica i pràctica. El mapa tipus i elements. La brúixola, tipus, funcionament. Posicionar mapa, determinar rumbs i triangular. Preparació sortida, càlcul de distàncies i horaris.

NORMES DEL CURS:

Places: mínim 8 i màxim 14.
Disposar de llicència federativa tipus A o superior de l’any en curs.
Edat mínima 16 anys. Els menors de 18 anys hauran de presentar permís patern amb fotocòpia del DNI del tutor/a.
La Direcció del curs tindrà la possibilitat de variar el programa previst per causes de força major (condicions climatològiques...)
L’equip docent es reserva el dret d’excloure a qualsevol alumne que demostri desinterès, manca de capacitat, o no compleixi les normes establertes.

DIRECTOR: FERMÍ MARCO

DRETS D’INSCRIPCIÓ: Subvencionat per la FEEC

Els viatges i àpats van a càrrec dels participants. Abans d’efectuar el pagament cal confirmar la disponibilitat de places.

INSTRUCTOR/ALUMNE: La ràtio és d’1 a 7.

Tots els instructors són membres de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya - ECAM

10 JULIOL VALLTER-NURIA

2011-06-29T16:26:00.000+02:00

Companys i amics del CEI, el proper 10 de juliol realitzarem la nostra tercera excursió pel Pirineu. , aquesta vegada farem la clàssica excursió del pirineu català, estació d'esquí Vallter 2000 - Santuari de Núria. una excursió maquíssima no molt exigent i assequible per a tots; una excursió que gaudirem d'un dia fantàstic d'alta muntanya i d'unes marivillosas vistes, i on podem visitar el santuari de nuria i passar un dia innolvidable acompanyat de bona gent.

Recorregut:

Estació d’ esqui Vallter 2000 (2015m.) – Ref. Ulldeter (2220m.) – Coll de la Marrana ( 2515m.) – Coll de Tirapits (2791m.) – Coll de Carança (2730m.) – Pic de la Fossa del Gegant (2805m.) - Pic de Noucreus (2828m.) – Nuria(1968m.)

Preus i inscripcions:

Per a realitzar aquesta excursió es posarà un servei d’ autocar. i des de nuria baixarem al tren cremallera fins Ribes de Freser. Places limitades a 55 persones

Preus:

Socis federats: 22€

Socis no federats: 27€ ( inclou llicència temporal )

No socis federats: 25€

No socis no federats: 30€ ( inclou llicència temporal)

El preu inclou un servei d’ autocar anada-tornada i un bitllet del tren cremallera des de nuria a ribes i pels no federats una assegurança d’ accidents pel dia de l’ excursió. Es poden fer les inscripcions fins el dia 2 de juliol. No se admetran més inscripcions un cop s’arribi a les 55 inscripcions. Si pel contrari no arribem a un mínim de 30 persones, s’ anul·larà l’ excursió.

Per les inscripcions s’ha de fer un ingrés(per persona) al número de compte següent:
2100-0308-38-0100890215.

Cal indicar clarament el nom i cognoms i enviar un correu electrònic a:
j.paredes@ya.com .o cexcursionista@gmail.com

Hora de Sortida:

Diumenge 10 de juliol 6.00. Santa Perpetua de Moguda ( Avd. Girona. Al costat del Carrefour Express, a prop del Pavelló d’ esports).

Horaris:

6.00: agafarem l'autocar a santa perpètua.

8.00: arribés a l'estació d'esquí Vallter 2000, inici de la nostra excursió

8.30: esmorzar al refugi d'Ulldeter

14.00: menjarem on estiguem a aquesta hora

15.00 – 16.00: arribés a Núria, visita lliure pel santuari de nuria

17.40: agafem el tren per baixar a Ribes de Freser

18.20: agafem l'autocar per tornar cap a casa

19.45: arribem a a casa fi de la nostra excursió

Dades tècniques:

Desnivell: 982 metres positius

Dificultat: Mitja-Alta

Kms: 18.2
Altitud minima: 1968 metres
Altitud maxima: 2828 metres

També és molt important tenir una mínima experiència en excursions d'alta muntanya

Què hem de portar: Esmorzar, Dinar, Aigua, Gorra, protecció solar, càmera de fotos, un roba de abrig i el que no ha de faltar mai: bon humor i ganes de fruir d’un dia de muntanya.

Per a qualsevol dubte, truqueu al 645234013.

Us recordem que les places estan limitades a 55 persones i que no serà possible que s’apunti més gent (per problemes de logística). Per tal que la inscripció es consideri realitzada és necessari fer l’ingrés bancari.

TRANSPORT ORGANITZAT PER LA Mm’11

2011-06-29T09:48:00.001+02:00

Per tal de facilitar el transport cap al punt de sortida de la Mm, com ja es tradició, el CEI-CATALUNYA organitza aquest servei en autocar des de l’Estació del Cremallera de Monistrol de Montserrat i arribada a Coll Formic, als volts de les 15.30 h.

La sortida es farà de de l’aparcament de l’Estació del Cremallera a les 13.30 del migdia del dissabte 17 de setembre.

Es demana molta puntualitat per tal de no fer endarrerir les hores establertes.

Per sol.licitar aquest servei de transport s’ha de fer un ingrés(una per persona) al número de compte 2100-0308-38-0100890215. Indicant clarament el nom i cognoms i el CONCEPTE Bus Mm 11, i enviar un correu electrònic a cexcursionista@gmail.com)

PREUS DEL TRANSPORT:

Socis CEI_CATALUNYA: 5€

No-socis CEI_CATALUNYA: 10€

CRONICA RUTA DE LES QUATRE ERMITES

2011-05-18T16:15:00.002+02:00

A les 8 del mati ens vam trobar a la plaça del bisbe Torres i Bages de Sant Joan de les Abadesses l'Alba, la Carmen, la Ester, la Yolanda, la Josepa, la Rosario, la Txell, el Marc, el Jordi, el Dani, l'Emili i el nostre vocal i excel·lent guia el Juanito. En total una dotzena entre socis i simpatitzants, mes l'Apu el gosset de l'Alba i el Marc que va anar amunt i avall i va fer el doble de trajecte que nosaltres.

Per l'1 de maig es tradicional fer una caminada popular pel sender de les quatre ermites. És un PR circular de uns 20km que les uneix i ens mostra la orografia de la zona. Nosaltres el vam fer en sentit contrari a la que organitzaven al poble, més alguna variant. Vam caminar en total uns 29 km i vam estar poc més de 8 hores descansos inclosos.

Seguint senyals blancs i grocs en principi i blancs i vermells cap al final, vam passar per cadascuna de les quatre ermites. Tres d'elles són romàniques i amb bon estat de conservació, almenys per fora, ja que al estar tancades, no les vam poder veure per dins.

Els camins i corriols travessaven boscos de coníferes, fagedes, prats i rierols que baixaven plens d'aigua. En aquesta època de l'any es pot veure tota la gama possible de verds, en les fulles dels arbres, en les molses i líquens, fins i tot vam tenir la sort de veure un llangardaix, prenent el sol, d'un color “verd fosfotito” que es va deixar fotografiar.

La meteo ens va acompanyar, ni fred ni calor, entre els 7 i els 20 graus. Temperatura ideal per a caminar. A primera hora restes de boires i algun núvol per fer maco, ens va permetre fer una caminada còmoda.

El més important, va ser que vam poder gaudir d'el dia, de la natura, dels paisatges, amb bona companyia, caminant tranquils, xerrant i rient molt, amb els temes tant interessants que proposava el Juanito (et felicito fill), per cert un d'ells ens va ocupar bona part del temps. En concret el relatiu a les proporcions en sentit figuratiu de certs aspectes relacionats amb les dimensions d'alguns òrgans masculins del tipus d'un..a po...lla xi..ca...pica cama torta i ...baca-rica.........que ens va fer opinar gairebé a tots/tes i que va forçar una reunió del CD (Consell de Dones) sembla ser que van decidir que:.... les dimensions no serien tant importants com el temps de dedicació, previ, durant, after......

26 JUNY EL BALANDRAU

2011-05-17T13:35:00.001+02:00

Amics del CEI, aquest mes us proposem una Ruta que puja al Balandrau per la seva vessant sud-est. Ideal per començar a fer excursions per pirineu pel poc desnivell i distància de la ruta.

El Balandrau és una muntanya de gairebé 2.600 m, que es troba situada al N de la comarca del Ripollès i relativament propera a Núria. És bastant coneguda pels muntanyencs catalans, encara que no rep tants visitants com altres muntanyes emblemàtiques de Catalunya.

l'inici d'aquesta excursió està passat el petit poble de Tregurà de Dalt, agafem una pista forestal uns 10 minuts, en un cartell metalic deixem el cotxe i iniciem la nostra excursió. igual és una mica complicat. ens trobarem a sant joan de les Abadesses.

Lloc de trobada: en el poble de Sant Joan de les Abadesses, en la : Plaça Torres i Bages. Hora: 7.30, aprofitarem prendrem un cafè, comprarem pa i ens agruparem en el mínim de cotxes possibles.

DIA: Diumenge, 26 Juny

DISTÀNCIA: 12 Kms. aprox.

DESNIVELL: 850 positivos.

DIFICULTAT: Mitja

DURADA: 4h.30’ – 5h. aprox.

RECORREGUT: Collet de la Gralla (1940m.) – Collada Fontlletera (2127m.) – Coll de tres pics (2325m.) – Pic de Balandrau (2584m.) – Coll de tres Pics (2325m.) – Puig Fontlletera (2575m.) – Collada Fontlletera ( 2127m.) – Collet de la Gralla (1940m.).

QUE CAL PORTAR: Esmorza, aigua, roba d'abric, protecció solar, càmera de fotos i el més important bon humor i ganes de passar-ho bé.

Qui estigui interessat en acompanyar-nos a la sortida, envieu un correu de confirmació a j.paredes@ya.com o cexcursionista@gmail.com . Per qualsevol dubte,podeu trucar-me al mòbil 645234013

JUAN PAREDES

VICEPRESIDENT SEGON:

CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT-CATALUNYA

CEI-CATALUNYA.

1 MAIG - SENDER DE LES QUATRE ERMITES

2011-04-15T12:51:00.001+02:00

PROPERA SORTIDA DEL CEI 01/05/2011 - PR. C-60 SENDER DE LES QUATRE ERMITES

LLOC: Plaça Torres i Bages. Sant Joan De Les Abadesses
HORA: 8.00
DIA: 1 DE Maig 2011
KMS: 26.5
DESNIVEL: 900 mtres. positius
DIFICULTAD: Mitja - alta
DURADA: 8 hores aprox.( contat parades, esmorzar i dinar)

RECORREGUT: Sant Joan De Les Abadesses - ermita Sant Antoni de Pàdua - collet de l’home mort – ermita Santa Llúcia De Puigmal – ermita Sant Ponç d’Aulina - ermita Santa Magdalena De Perella - Sant Joan Abadesses

Hola companys i amics del CEI, Us proposem una excursió fascinant, personalment us la recomano. Si no teniu plans us aconsello que vingueu amb nosaltres, és una mica llarga, però assequible, sortirem a les 8.00 de Sant Joan, esmorzarem a l’ermita de Santa Llúcia de Puigmal, dinarem a l’ermita de Santa Magdalena de Perella, i acabarem la nostra excursió al voltant de les 16.00.

Amb un traçat circular, passa per les quatre ermites que hi ha al terme municipal de Sant Joan, tres d'elles romàniques: Sant Antoni de Pàdua, Santa Llúcia de Puigmal, Sant Ponç d'Aulina i Santa Magdalena de Perella. Aquesta ruta convina art i paisatge: des de Sant Antoni teniu un mirador esplèndid de la vall.

Sant Antoni de Pàdua, situada al cim d’un turó (1040 m) amb magnífiques vistes sobre la vall de Sant Joan de les Abadesses. L’actual ermita fou construïda el 1852.

Santa Llúcia de Puigmal, església romànica documentada l’any 913. A pocs minuts de l’ermita, a l’esquerra del sender, hi ha els Gorgs de Santa Llúcia, un indret bonic on refrescar-se.

Sant Ponç d’Aulina, està situada al cim d’un turó envoltat per les muntanyes del Capsacosta, les carenes de Collabós i Serra de Cambres.

Santa Magdalena de Perella, ermita que es troba al cim d’un turonet, al costat de la casa de Perella. Des d’aquest turó es pot gaudir d’una bona vista a tota la Vall del Ter. L’ermita és del segle XII.

Qui estigui interessat en acompanyar-nos a la sortida, envieu un correu de confirmació a j.paredes@ya.com o cexcursionista@gmail.com . Per qualsevol dubte,podeu trucar-me al mòbil 645234013

JUAN PAREDES
VOCAL DE MARXES DEL CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT-CATALUNYA
CEI-CATALUNYA

SERRAT DEL MIGDIA

2011-04-10T15:25:00.001+02:00

Com estava previst dins el calendari de sortides del C.E.I., el proppassat diumenge dia 10 d’abril a les 08:30 comença la coneixença d’una porció d’aquest paratge tant emblemàtic ancorat dins el municipi de Vilada (728 m.): la Serra de Picancel. Aquest serrat no deixa de sorprendre’ns per les seves característiques morfològiques i geològiques semblants a altres formacions més conegudes com les de Montserrat o St. Llorenç de Munt: altives formacions arrodonides de conglomerat vermellós. La vegetació frondosa de pi roig, rouredes i fagedes amb l’aigua brollant a cada engorjat son els trets diferencials que distingeixen, com no podia ser d’altra manera, aquesta contrada assentada en els primerencs contraforts del Prepirineu.

Poc desprès de l’hora prevista i tot seguit a l’arribada dels últims de Granollers, ja feia estona que alguns companys s’estaven plàcidament asseguts a la terrassa de la fonda establerta arran de la carretera comarcal C-26, consumint algun reforç o adquirint alguns dels apreciats productes locals: pa i coca. Ens predisposem un cop fetes les últimes salutacions de benvinguda a emprendre el que seria una bella expedició que ens durà a conviure pels laberíntics corriols de la Serra de Picancel.

La sortida guiada pel company Joan Iborra, infatigable coneixedor d’aquest indret i llogarrets propers, ens capbussarà en les entranyes d’aquestes peculiars i alteroses formacions rocoses que amb la Serra del Catllaràs encaixonen aquesta bucòlica vall de la qual l’eix vertebrador és el Riu Mergançol.

Comencem a caminar per la carretera en direcció al proper poble de Borredà, i sense acabar de sortir del mateix poble de Vilada ens disposem a trencar de seguida a la dreta per a un carrer avall per poder trobar l’encreuament de la Riera de Vilada, afluent del Mergançol, a l’alçada de Cal Baixador. En aquest punt es fan valer les nostres habilitats d’equilibri per a creuar la riera, no sense alguna riallada afectuosa, efectuant saltirons de pedra en pedra, col·locades estratègicament per a poder travessar el flux generós del cabdal d’aigua. Cal afegir que tot i que el trajecte es troba plenament senyalitzat per dur-nos al destí, cal estar atent a les indicacions.

Passada la riera i sense gaires entrebancs girem a l’esquerra amunt seguint una pista que ens durà al Collet de la Serra, Km160 de la carretera C-26, per a enllaçar amb un corriol a la dreta i que anirà serpentejant entre la carretera i un filat de tanca pel bestiar. Seguidament baixem suaument per agafar una pista a la dreta fins a trobar-nos amb el Pont del Climent que l’haurem de creuar ara per sobre del Mergançol. Ja a l’altra banda del pont es pot dir que comença pròpiament l’aventura senderista, que ens endinsarà, primer pels primers contraforts de la Serra de Picancel i tot seguit a cercar els senderons d’ascens cap el nostre destí dins la laberíntica Serra de Picancel.

Tots en processó i agafant el ritme marcat pel nostre company i guia local Joan Iborra, que en cap moment perd la capdavantera de la filera, voregem la muntanya pel sender que transcorre entre el Mergançol i el primer braç visible del pantà de la Baells a la dreta, i pels topònims Coll del Biel i Els Millassos a l’esquerra, per conduir-nos a l’indret anomenat Canals de St. Miquel, a on bruscament trenquem a l’esquerra per enfilar de dret pel corriol ubicat en el Rec dels Calletons. A mig camí i havent fet un munt de ziga-zagues amb forta pujada fem una aturada per a agrupant-se, reposar i fer un primer mos acompanyat amb vi de la bota d’en Santi que entra d’allò més bé.

Prosseguim pujant pel tortuós corriol i arribem a un encreuament a on hem de decidir seguir recte cap a l’ermita de St. Miquel de les Canals o fer un gir cap a l’esquerra que ens durà de patacada al Collet dels Pins( 995m.), optem per girar a l’esquerra, desatenent a poder fruir del paratge i l’arquitectura rústica de l’ermita, no fos cas que arribéssim tard i perdéssim la taula.

Arribats tots al Collet dels Pins trenquem altre cop a l’esquerra per enfilar de dret i concloure a la fita traçada: Serrat del Migdia ( 1082 m.). Aquest últim tram de sender amb algun tros de remarcable pendent, és un compactat pedregam de conglomerats, a on a meitat de singlada de l’últim i reeixit esforç i vorejant la capçalera del nostre amfitrió morrió rocós, apareix un petit arrambador de corda fitxada a la rocosa paret per a subjectar-se en cas de relliscada i evitar caure al fondal, tot just abans de coronar el preuat cim.

Des de dalt el mirador natural es visualitza una amplia panoràmica de tota la vall del Mergançol i més enllà: la Serra de Figuerassa, Serra d’en Sitja, Pedraforca, Serra del Catllaràs i un munt de topònims humans i geogràfics, tot un prodigi visual. En aquesta fita i al costat d’una asta sense insígnia i on al seu peu hi ha una mena de pessebre sense naixement, però amb el bust d’una imatge religiosa al seu interior, posem cloenda a l’ascensió. Es també en aquest vèrtex on reposem una bona estona per a repartir i mastegar coca amb xocolata i altres llaminadures, també per a decidir a qui li toca fer el reportatge de la sortida: premi per a mi.

Havent omplert de nou l’estómac emprenem la baixada de retorn al Collet dels Pins per girar a l’esquerra a la recerca de l’engorjat del Torrent Fred. La baixada per l’engorjat entre esperons altius i rocosos, vegetació mixta i espessa, alternant amb clarianes a on la roca aflora el seus còdols compactats i despresos per l’erosió, fa respecte i alhora goig de transitar-hi. Una i altra vegada creuem el torrent amb el mugir constant de l’aigua, no sense alguna anècdota, com que, algun membre expedicionari es llença dins alguna petita resclosa natural i remulla el resta de companys presents, coses de la segona joventut.

A mitja davallada de camí, fem un gir amb pujada cap a la dreta, son dues encara lleus ascensions abans de deixar el Serrat del Migdia, per a coronar el Portell de l’Ovellar (751 m.), pas estret entre dues parets verticals de roca admirablement tallada. Passat aquest últim estrall geogràfic, realitzem l’últim descens abans de sortir d’aquest rocam per a arribar altre cop al Pont del Climent i finalitzar el proposat circuit circular per aquest enigmàtic racó de mon. La resta del circuit és el mateix fet a l’anada fins a arribar al poble de Vilada. Un darrer entrebanc: en aquest últim passatge de camí, més o menys planer, i ja havent deixat el serrat i creuat el pont, el aleshores separat grupet pioner va errar el tir per a desprès haver de rectificar i concloure altre cop a la senda correcta, esdevenint conseqüentment els últims en el punt de retrobada final, coses de la distracció i l’oblit.

I per a finalitzar aquesta magnifica jornada acompanyada de l’avinentesa d’una primavera avançada, sol i calor a dojo, sort encara dels tancats engorjats amb la retinguda humitat del frondós bosc, agafem les taules per a un merescut refrigeri. Desprès la majoria del grup expedicionari, més l’afegitó del company Paco Ramos i el seu seguici familiar, enllacen amb el prèviament reservat cobert de la casa, per a degustar les exquisides arts culinàries locals a la mateixa fonda que havia esdevingut fita per a començar i finalitzar l’encontre descrit, menys altre cop, com si d’una maleïda maledicció es tractes, el últims de Granollers, que amb recança varen haver de marxar.

Annexa: dins el terme municipal de Vilada i deixant de banda altres trets geogràfics, geològics, botànics, fauna i moltes altres virtuts mereixedores de coneixença, podem fruir del romànic local: les restes imponents del castell de Roset, la parròquia de Sta. Magdalena de Gardilans, l’ermita de St. Miquel de les Canals abans esmentada i dins el mateix poble de Vilada l’església de St. Joan de Vilada d’origen romànic i ara només conservant algun traç d’aquella expressió arquitectònica.

Salut i arreveure.

Jordi.

CURS DE RAQUETES - CRÒNICA

2011-04-06T11:50:00.002+02:00

CURS DE RAQUETES

FOTOGRAFIES (Feu click aquí)

El proppassat mes de febrer uns quants companys del C.E.I. i altres que no en formen part, vam participar en el primer curs d’excursionisme hivernal organitzat pel nostre club. Després de la presentació del curs i la primera sessió teòrica de coneixement del medi, seguretat, orientació, que es dugué a terme al local social el dia 15 de febrer, vam planificar la primera sortida de cap de setmana, pels dies 19 i 20 a la Cerdanya. Atès que veníem d’arreu, el punt de trobada va ésser a la població de Pons i d’allí partírem direcció al refugi de Cap de Rec.

Un cop allí, ens vam equipar amb tot el material i vam començar el protocol de seguretat. I vam començar a caminar fins trobar el mantell nival amb certa continuïtat, llavors vam progressar amb les raquetes de neu. Un cop al refugi, vam començar les pràctiques de construcció de refugis d’emergència.Dos voluntaris es van oferir a ser a ser soterrats sota el plàstic aïllant i la neu, després de tanta activitat i desgast físic, tocava repondre forces, i vista la cara de llop famulenc del company, fa pinta que ja ens havíem guanyat el jornal.

Despres dels preparatius per anar a fer la pràctica de auto-detenció, el “tunejat” de l’equipació no rau a problemes d’incontinència sinó al fet que ens haurem de llençar pala avall, i amb la bossa de plàstic impedirem que ens entri la neu. Un cop feta aquesta pràctica, vam procedir a fer una cova de neu aprofitant una congesta, i com no, tirant de pala. Davant la intensitat del curs, un dels membres del grup, va tenir un moment de debilitat i va voler avançar la seva fi. Tot va quedar en un ensurt...

Àngel Boixader

Olesa de Montserrat, març de 2011

FOTOGRAFIES (Feu click aquí)

Mònica Aguilera amb el Cei

2011-03-24T09:42:00.004+01:00

Les sòcies i socis del CEI, i d’altres assistents, vam poder disfrutar de la companyia de la Mònica Aguilera, reconeguda esportista catalana, a l’acte que va organitzar el CEI el proppassat divendres 11 de març, al Casino de la Floresta.

La Mònica, molt propera i amb una actitud molt humil, ens va fer una pinzellada del que fins ara havia estat la seva experiència en esports d’aventura (Cruce de los Andes, Les 100 Milles d’Himalaya, la Transalpine, entre molts d’altres).

Ens va comentar que de molt joveneta ja participava en proves d’orientació a peu i en bicicleta, i que posteriorment va participar en raids d’aventura, arribant a proclamar-se el seu equip, campions del món.

Va descobrir els ultres de ressistència, un cop va entrar a treballar a la revista Trail, qui li va oferir d’anar a Chamonix per fer un reportatge de l’UTMB. Ella, un cop va haver esbrinat què era, va dir que ella si hi anava era per participar-hi, i dit i fet. Hi ha participat en 2 ocasions, la darrera de les quals ha aconseguit la segona posició de fèmines.

Les explicacions de la Mònica, van anar acompanyades d’imatges, unes imatges que et convidaven a participar en aquestes proves de ressistència. Fa poc més de 2 mesos, que ha participat a la The Coastal Challenge, una cursa a peu per etapes molt dura que es celebra a Costa Rica, i que va guanyar.

També ens va parlar dels seus projectes a curt termini, com és participar de nou a la Marathon de Sables (i que va guanyar en l’edició 2010) i que també li agradaria participar de nou a l’UTMB. Actualment li agrada molt participar en proves d’orientació, i especialment en les proves de Rogaine, una combinació de cursa a peu i orientació que de mica en mica està guanyant seguidors al nostre país i que ens va recomenar de provar.

Li desitgem tot el millor i esperem retrobar-la entre nosaltres ben aviat.

Moltes gràcies Mònica!

CEI-Catalunya

PROPERA SORTIDA: ERMITA DE BRUGUERS 20/03/11

2011-02-28T23:32:00.002+01:00

Dia: Diumenge 20 de Març

Durada Aproximada: 5-6 hores

Distància: 20 Km. (amb possibilitat de retallar en funció de les circumstàncies)Comarca: Baix Llobregat

Dificultat: mitjana/ baixaHora de trobada: 8hPunt de Trobada. Ermita de Bruguers. Carretera de Gavà a Begues km 4,6

Organitza: PACO empo@arrakis.es

MAPA: http://maps.google.com/maps?z=17&q=41.3149539117,%201.9618535042%20(Carretera+Begues%2C+km+4%2C6+-%20Gav%C3%A0+-%20Barcelona+-%20Espa%C3%B1a+-%2008850)

Com arribar: el millor es agafar la C-31 I sortir com si anéssim al CC Barnasud i, de seguida, veurem les senyals de la carretera de Begues (com si anéssim a la sortida de la marxa del Garraf)Bruguers- Castell d’Eramprunyà- Begues- Cami Ral- SANT CLIMENT DEL LLOBREGAT- Bruguers

ITINERARI

Des Bruguers, seguirem el GR 92, fins al Castell d’Eramprunyà, cota màxima de la sortida.

BRUGUERS (235 m).- Ermita de Bruguers; situada al peu del turó al cim del qual s'aixequen les restes del castell d'EramprunyàDe l'esplanada que hi ha davant de l'ermita de Bruguers, i de cara al castell, es va pel camí normal d'accés al castell que surt per l'esquerra al costat d'una barana; a la dreta hi ha unes petites representacions dels Misteris de Glòria en ceràmica.Entrem en el Parc Natural del Garraf; el camí, molt popular i concorregut, puja per entremig de grans pedrots.

ROCA FORADADA.- A l'esquerra es pot veure el seu espectacular arc natural. El GR Segueix pujant, envoltat d'abundant vegetació, fent algunes giragonses i alternant els trams coberts d'abundosa vegetació amb altres d'oberts que ofereixen grans panoràmiques sobre la plana del delta del Llobregat. Convé anar pel camí i no inventar dreceres per a no erosionar el terrenyBifurcació.- Es desemboca al bell mig d'un revolt de la pista que va des de la carretera de Begues fins al castell d'Eramprunyà; si es va a la dreta de seguida s'arriba a l’esmenta’t castell. Enfront hi ha una gran panoràmica amb la vall de can Perers amb la Morella al fons i, més properes, les Agulles.

CASTELL d’ERAMPRUNYÀ El GR 92 va cap a l'esquerra tot baixant. Al davant, en primer terme, hi ha el turó de la Desfeta amb una torre de vigilància d'incendis al capdamunt.La pista passa per entremig dels marges de la capçalera del talús fet per salvar el petit fondal que separa el turó del castell del de la Desfeta; tombem cap a l'esquerra.Bifurcació.- Agafarem el camí de la dreta que puja lleugerament cap a la carretera de Begues . En arribar al camí a les Planes, agafarem a ma esquerra fins anar a buscar la pista que va paralela a la reiera de Begues, Creuem la carretera i ens endinsem al poble fins enllaçar amb el Camí Ral de Barcelona a VilafrancaPassarem per la Creu de Terme Construïda l'any 13.. a l'encreuament del camí Ral de Barcelona a Vilafranca amb el camí que duia a l'església. AIs anys 30-40, la creu original es va traslladar davant de l'església nova del poble, mentre que uns metres a llevant de l'antic emplaçament es va restituir una copia sobre la base de pedra (gres vermell) original.Seguirem per Can Grau del Coll, Masia ja esmentada al s.XIII amb elements romànics i gòtics. Situada al Coll de Begues, just en el punt on el camí ral de Barcelona arribava al pla de Begues. Antigament havia estat un hostal anomenat Mas Albareda i abans Mas Conquista.Deixant la carretera a torrelles, passarem per la Roca del Barret, roca formada per conglomerats de gres vermell amb còdols de riu. Sota la roca s'estén el Pla de les Bruixes. En aquesta cruïlla de camins, poderm optar però està previst passar per la masia abandonada de Can Bruguera, masia que pertany al terme de TorrellesL'itinerari segueix el Camí Ral en direcció a Sant Climent, passant pel Puig d’Endi, la Correrada, (amb l’opció de baixar a la riera de salom per Can Colomer i pel Mas de les Valls), l’ermita del Roser, el Coll de la Creu i el Cementiri de Sant Climent, carenejant mentre veiem el mar, l’ermita de Sant Ramon i, al fons, Barcelona.Al cementiri agafem la pista que surt a la dreta del GR 92 i , en uns 500m l’abandonem per agafar una a ma esquerra que, desprès d’una petita baixada, pujarà en direcció a la collada de Can Bori, (sud-oest), situada al davant.

COLLADA DE CAN BORI.- Arribats a la Collada, baixem una mica per la pista que va de Sant Climent a la Carretera de Begues, fins enllaçar amb el GR 92 que agafarem per baixar a can Amat.

RIERA DE SANT LLORENÇ.- Es creua a gual.

CAN AMAT.- Es gira a la dreta i es continua per una altra pista més principal. Al cap de 50 m es creua una cadena. Se segueix remuntant la vall de la riera (oest).Atenció! En una ampla corba a la dreta, amb vista sobre el castell d'Eramprunyà es pren un camí a l'esquerra que remunta la petita vall.

FONT DEL MIRACLE.- A la dreta, a un lloc espès de vegetació. El camí va redreçant la pujada.

URBANITZACIÓ DE BRUGUERS.- Parc infantil, es continua per la dreta, per un carreróCarretera BV-2041.- Cal creuar-la i seguir-la uns 40 m a la dreta

BRUGUERS (235 m).- Ermita de Bruguers

Qui estigui interessat en acompanyar-nos a la sortida envieu un correu de confirmació a j.paredes@ya.com o empo@arrakis.es. Per a qualsevol dubte podeu trucar-me al mòbil 645234013

JUAN PAREDES
VOCAL DE MARXES DEL:
CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT-CATALUNYA
CEI-CATALUNYA

MONICA AGUILERA 11 DE MARÇ 19:00 LA FLORESTA

2011-02-28T23:16:00.003+01:00

UN REPTE: CAMINAR 100 Km. PER REDUIR LA POBRESA

2011-02-09T14:26:00.000+01:00

Hola amigues i amics!

Som la Carme, la Dolo, el Jaume, l’Olga, el Ricard i el Xavi. Formem l´equip “Quilòmetres per a l’esperança” i ens agradaria poder comptar amb tu per dur a terme el nostre repte en l’Intermón Oxfam Trailwalker que tindrà lloc els propers 7 i 8 de maig de 2011.

Formem un grup d’amics, companys de muntanya, de marxes, de curses, que compartim l’estima per la muntanya, i els valors, entre d’altres, de la solidaritat i el companyerisme. És per això, que ens il·lusiona poder participar en aquesta marxa, la finalitat de la qual és ajudar als més necessitats.

L’Intermón Oxfam Trail Walker és una iniciativa solidària i esportiva, d’àmbit internacional, que compte amb l’experiència de 24 edicions, i és la primera vegada que s’organitza al nostre país.

És una marxa de 100 km a recórrer a peu, en un temps màxim de 36 hores. Es camina en equip: 4 marxaires i 2 assistents. La sortida serà el dissabte 7 de maig a les 9 del matí a Santa Maria de Palautordera, a la falda del Montseny, per acabar el dia 8 a Monistrol de Montserrat, seguint la ruta adaptada de “Els 3 Monts”.

Som conscients que la distància és llarga i que la nostra experiència en aquestes proves no ens ha de fer confiar-nos, ans el contrari, som conscients que els 100 quilòmetres són solidaris: els quilòmetres caminats es convertiran en nous equipaments mèdics, noves escoles, pous d’aigua….. una mica d´esperança per als més necessitats.

El nostre esforç i la teva col.laboració són una oportunitat per als més necessitats, i és per això que tenim la il·lusió, la força, la motivació i l’empenta per formar part d’aquest esdeveniment solidari.

Pots col·laborar amb nosaltres:

- Realitzant un ingrés a la compte d’Intermón Oxfam: La Caixa: 2100-0765-90-0200237014, indicant el nom de l’equip a favor del qual fas l’ingrés. (*) Tot seguit, caldrà que enviïs un correu electrònic adjuntat el comprovant de la transferència a infotrailwalker@IntermonOxfam.org
- Fent un ingrès (*) en el compte d’Intermón Oxfam per Internet, tot seguint les instruccions que trobaràs a https://trailwalker.intermonoxfam.org/ i en el menú: equips – llistat d´equips - busca el nº 83 – Donar a l´equip
- Tota la informació a https://trailwalker.intermonoxfam.org/

T’hi esperem! Comptem amb tu!

Equip núm. 83 “Quilòmetres per a l’esperança”

(*): Si vols rebre el certificat fiscal caldrà que en el correu electrònic ho sol·licitis, comunicant les teves dades fiscals.

CRÒNICA MITJA MARATÓ DE L'ALBERA

2011-01-23T23:35:00.002+01:00

Hola compis,

Ja portem 23 dies del 2011 i havíem de desentumir una miqueta el cos, treure-li la carbonilla i començar a agafar una miqueta el ritme, així que hem pujat fins a la bonica localitat de Llançà i allí hem trotat i/o caminat els 21 km de la Mitja Marató de Muntanya de l’Albera.

La cursa ha anat molt bé, un desnivell acumulat no molt exigent, uns 980 metres, i uns paisatges OLÉ .

Hem disfrutat d’un dia assoleiat, una temperatura força fresca, i la tramuntana que ha girat cua. Sembla ser que ahir va bufar de valent.

El CEI hi ha estat representat amb molts companys i amics: L’Ernest i Sra, l’ Àngel d’Olesa, el Víctor, i una servidora. Tbé ens han acompanyat el Marià d’ Olesa, el Narcís i un company seu.

Us animem a participar-hi a la propera edició, i a estar a l’aguait de les propostes que us anem fent arribar.

Salut, kms i seny.

Dolo Bigues i Riells, 23 de Gener 2011.

CRÒNICA SORTIDA CALDES

2011-01-23T23:32:00.001+01:00

Hola compañeros, otro año mas hemos iniciado nuestras salidas con nuestros amigos y socios. En esta mañana soleada de domingo nos hemos encontrado 40 personas que hemos disfrutado de la montaña y de muy buena compañía.

Las primeras rampas se han hecho muy duras, muchos resoplaban, (quizá los excesos navideños, pasan factura), pero poco a poco, llegamos al , Collet de la Torre Roja. Nos tomamos un descanso para beber agua y seguimos por un terreno que se pone mas suave pero todavía apunta hacia arriba, hasta el ultimo km de subida que se empina de verdad, donde el grupo se estira mucho hasta la cima ( Serra Llisa ), momento para el merecido bocadillo y para disfrutar de unas maravillosas vistas.

Ya se han acabado las rampas, bajamos al pequeño pueblo de Sant Sebastià de Montmajor. Otra pequeña parada, aprovechamos unos para tomar un café otros para una cerveza y otros para descansar, seguimos bajando hasta la riera de Caldes por donde continuamos hasta nuestro destino que no era otro que el punto de partida, así nuestra bonita excursión finalizo a las 14.00, excursión de 19.2 kms y 5 horas y media.

En breve recibiréis información sobre la próxima salida en concreto el 13 de Febrero, un paseo por Collserola descubriendo sus rincones i sus habitantes.

Muchas gracias a todos por compartir esta excursión con nosotros.

Joan Paredes
Vocal de Marxes del Cei.Catalunya

COLLSEROLA 13/02/11

2011-01-23T23:25:00.002+01:00

La Floresta-Pantà Vallvidrera - Les Planes – La Floresta.

Distància:16 km aprox. Temps 4h.35 minuts aprox.

Hora: 8.30 començarem a caminar.

Ruta: sortirem de l’estació de la Floresta, ens dirigirem per entre un petit bosc fins la carretera de Barcelona-Sant Cugat, on creuarem i continuarem fins la masia de Can Busquets, iniciarem un ascens que ens portarà al Coll de Can Cuyas, on iniciarem el descens al pantà de Vallvidrera, lloc on podem esmorzar. Tota la estona seguirem els senyals de la Marató de Collserola, plaquetes verdes amb fletxes de color blanc. És el nostre guia durant tot el camí

Desprès de recuperar forces, ens dirigirem a Vilajuana, passarem per la font de la Budellera, la Font del Canet, i així arribarem fins el coll de Vinassa; aquí farem un petit descans, i recularem fins trobar el cartell de Can Cortes, seguirem fins les Planes on tornarem a recuperar les senyals de la Marató de Collserola fins la Floresta lloc d’inici de la nostra sortida.

Recomanacions: Calcat còmode, bastons, màquina de fotos, aigua, mòbil, etc.

Confirmacions: j.paredes@ya.com

Vocal de marxes.

Sobretot les confirmacions amb número de mòbil, i puntualitat per respecte als altres.

CURS RAQUETES 2011

2010-12-30T00:29:00.000+01:00

PRESENTACIÓ:
L’objectiu del curs és ensenyar les tècniques de progressió per terreny nevat tipus nòrdic, i l’adquisició d’autonomia i seguretat suficient per desenvolupar activitats esportives en aquest medi.

NIVELL ESPORTIU MíNIM:
Tenir una condició física suficient per realitzar activitat continuada.

NORMES DEL CURS:
Places: mínim 5 alumnes, màxim 16.
Disposar de llicència federativa tipus C o superior pel 2011.
Edat mínima 16 anys. Els menors de 18 anys hauran de presentar permís patern amb fotocopia del DNI del tutor/a. La Direcció del curs es reserva la possibilitat de variar el programa per causes de força major (condicions meteorològiques...), així com el dret d’excloure a qualsevol alumne que demostri desinterès, manca de capacitat, no respectar les indicacions del professorat i/o no tenir uns mínims d’educació i respecte envers la resta de companys, docents i el medi ambient, sense dret a cap devolució de matrícula.
Ratio màxima monitor/alumne 1 a 8. Tots els docents són membres de l’ECAM.

MATERIAL OBLIGATORI:
Arva – Pala –Sonda, raquetes de neu i bastons amb roseta, motxilla de muntanya, sac de dormir hivernal i aïllant, plàstic (3m x 2m) i cordinos, roba i equipament adient a la muntanya hivernal, botes de muntanya impermeables, paraneus, ulleres de sol i de tempesta, casc, brúixola, frontal i farmaciola.
Part del material potser llogat.

MATERIAL OPTATIU:
Altímetre, funda de bivac, fogonet i estris per cuinar.

DRETS D’INSCRIPCIÓ:
100 euros per alumne, 80 euros socis del CEI.
Aquest preu no inclou desplaçaments, àpats, pernocta en refugis, lloguer de material, ni llicència federativa.

DIRECCIÓ DEL CURS, INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS:
Fermí Marco. fermi@feec.org 628741223
Lliurant full d’inscripció, mostrant la llicència federativa tipus C o superior, i fent efectius els drets d’inscripció al compte del CEI, de La Caixa de Pensions de Barcelona, número 2100-0903-21-0200162944, prèvia comunicació al director del curs.
Data límit: 10 de febrer de 2011

PROGRAMA DEL CURS:

15/02/2011
Presentació del curs, revisió del material dels alumnes.
Sessió teòrica de coneixement del medi, seguretat, orientació, logística i planificació.

19 i 20/02/2011
Sortida pràctica a la Cerdanya (Cap de Rec – Estanys de la Pera)

26 i 27/02/2011
Sortida pràctica al Ripollès (Ull de Ter – Costabona)

Contingut pràctiques:
- Tècniques de progressió
- Recerca i auxili de víctimes d’allaus
- Preparació i realització d’un bivac de fortuna a la neu
- Auto detenció
- Conducció en condicions de difícil visibilitat

02/03/2011
Resolució de dubtes, valoració i cloenda del curs. Lliurament de diplomes.

Les sessions entre setmana es faran al Casino de La Floresta, carrer del Casino, s/n

Entitat organitzadora:

CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT DE CATALUNYA
http://cei-catalunya.blogspot.com/
cexcursionista@gmail.com

Col·laboren i donen suport:

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

CALENDARI SORTIDES 2011

2010-12-30T00:25:00.005+01:00

16 GENER
Matinal: Caldes de montbui – Sant Sebastiá De Montmajor

13 FEBRER
Matinal Per Collserola

20 MARÇ
Bruguers – Castell D’Eramprunya – Bruguers

10 ABRIL
Matinal Serrat del Migdia, Serra Picancel

1 MAIG
Ruta Quatre ermites, Sant Joan Abadesses

26 JUNY
Pic de Balandrau

10 JULIOL
Pirineos: Valter 2000 - Nuria

25 SETEMBRE
Cala Fosca de Palamos – Calella de Palafrugell

23 OCTUBRE
Matinal Per Olot

13 NOVEMBRE
Caminada Popular del CEI

10 DESEMBRE
Festa del CEI

SORTIDA 16 GENER CALDES DE MONTBUI

2010-12-30T00:14:00.001+01:00

Hola amics i companys, comencem un nou any i per celebrar-ho hem muntat una bonica sortida per la muntanya d’El Farell i la vall de la Riera de Caldes.
Sortirem del poble de Caldes de Montbui del camp de futbol, pràcticament tot el recorregut seguirem el PR C-9, després de 40 minuts arribarem a la Torre Roja (393 metres), fortalesa assentada sobre restes ibers del segle XIV. Seguirem caminant de manera ascendent i una hora més tard arribarem a la Serra Llisa (710 metros), on podrem gaudir d’unes bones vistes panoràmiques. Ens trobem en el punt més alt del recorregut, i des d’allà comencem a baixar fins arribar a Sant Sebastià de Montmajor, petit poble de només sis habitants i la seva ermita data del segle XI–XII. Després de visitar el poble, descendim fins a la Riera de Caldes, i la seguim fins arribar a Caldes de nou.

DIA: Diumenge, 16 de Gener de 2011
LLOC: Caldes de Montbui. Plaça de Taunusstein, al costat del camp de futbol.
HORA DE SORTIDA: 8 h 15’
DISTANCIA: 18 Km aprox.
DESNIVELL: 600 m positius.
DIFICULTAT: Mitja – Baixa
DURADA: 4 h 30’ – 5 h. aprox.
RECORREGUT: Caldes – Roure Gros – Torre Roja – Collet del Català – Coll de la Titeia- Serra Llisa- Sant Sebastià de Montmajor – Riera de Caldes – Les Elies – Caldes.
NO OBLIDEU: esmorzar, aigua, roba d’abric, càmera de fotos i el més important: el bon humor.

Qui estigui interessat en acompanyar-nos a la sortida envieu un correu de confirmació a j.paredes@ya.com o cexcursionista@gmail.com. Per a qualsevol dubte podeu trucar-me al mòbil 645234013

JUAN PAREDES
VOCAL DE MARXES DEL:
CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT-CATALUNYA
CEI-CATALUNYA

CAMPIONS XIII CCCR

2010-11-23T13:01:00.002+01:00

FESTA I ASSEMBLEA DEL CEI 11 i 12 DE DESEMBRE

2010-10-26T18:38:00.006+02:00

Tornem a organitzar la Festa anual del Club, que és la teva Festa. I ja és el segon any que ens reunim per parlar de les nostres aficions favorites, amb l’únic objectiu de desconnectar i de passar-ho bé. Aquest any tampoc us podeu perdre la nostra Festa, per això fem una crida a tots vosaltres: socis, familiars, amics,… veniu i participeu, ens divertirem tots plegats, ja que considerem que no tot és caminar o córrer per la muntanya.

Aquest dia és per a estar tots junts, explicar-nos les aventures que hem viscut aquest any i els reptes pels propers anys, menjarem i beurem sense preocupacions ni pensant que l’endemà tenim una cursa, en definitiva, passarem un cap de setmana agradable. Socis, no podem fallar a aquesta cita.Aquest any la nostra Entitat ha estat campiona de la Copa Catalana de Caminades de Resistència i ho volem celebrar. Donarem un diploma a tots aquells que han fet possible que la nostra Entitat hagi estat campiona i tenim preparada alguna sorpresa més.

L’any passat vam anar a la casa de colònies de Can Massaguer i ens ho vam passar molt bé, i aquest any repetim, la casa està situada al Montseny, molt a prop del poble de Breda. Per a informació de la casa i la seva ubicació picar aquest enllaç:

http://www.esplai.org/accc/Fitxes_cases_colonies/Can_Massaguer.pdf

PREUS:

Adults: 35 euros.
Nens: 31 euros.
El preu inclou: Sopar, allotjament i festa del dissabte nit, i esmorzar i dinar del diumenge.

PROGRAMA:

Dissabte 11 de Desembre:

18.00 – 19.00: arribada a les instal·lacions, acomodació a les habitacions.
19.00 – 20.30: Assemblea General del CEI.
20.30 – 21.30: Sopar.
21.30 – 22.30: Entrega de diplomes.
22.30 – 23.30: projecció de la pel·lícula: EL CEI, KM A KM, FOTO A FOTO.
23.30 – 3.30 : Festa del CEI

Diumenge 12 de Desembre:

9.00 – 10.00 : Esmorzar
10.30 – 13.30: Opció A: excursió curta i visita al Castell de Montsoriu.
Opció B: passeig i visita al poble de Breda.
13.30 – 15.00: Dinar
15.00 – 16.00: Sobretaula i comiat.

Per altra banda us preguem la confirmació de la vostra assistència, abans del dia 1 de desembre, ja que hem de reservar un mínim de 40 o un màxim de 70 persones.
Els interessats en acompanyar-nos heu de fer un ingrés al compte del club
2100-0903-21-0200162944, indicant el vostre nom i també cal que envieu un email de confirmació, indicant el vostre nom.

Envieu l’email cexcursionista@gmail.com o j.paredes@ya.com

Esperem que la idea sigui del vostre agrat.

SORTIDA BTTera 28/11/10

2010-10-13T13:31:00.002+02:00

Primera Sortida BTTera del CEI Catalunya
28 de novembre de 2010

Durada Aproximada: 3 ½ - 4 hores
Distància: ± 40 kms i 1400 da +
Comarca: Baix Llobregat
Dificultat: depèn de cadascú
Hora de trobada: 9h
Inscripcions: Enviar un mail al club (cexcursionista@gmail.com) per confirmar assistència
Tlf de contacte: 626327135 (Paco Ramos)
Punt de Trobada: Sant Climent de Llobregat . Carretera de Viladecans a Sant Climent . Abans d’entrar al nucli urbà, passats els bombers i tot just passat el pont de la Riera de Salom. (si veniu per Sant Boi, tot just al revés, a al sortida del poble tot just abans de creuar el pont de la riera)

MAPA DEL PUNT DE TROBADA

Fer click en la imatge per ampliar

http://maps.google.es/maps?hl=es&q=carrer+de+can+tallada,+sant+climent+de+llobregat&um=1&ie=UTF-8&hq=&hnear=Calle+de+Can+Tallada,+08849+Sant+Climent+de+Llobregat&gl=es&ei=fE60TMyaKo-SjAeRzcm1Aw&sa=X&oi=geocode_result&ct=title&resnum=1&ved=0CAoQ8gEwAA

RECORREGUT : en principi es un anar i tornar entre Sant Climent i la carretera de Begues, que ens permet estar a prop el nucli de Sant Ciment en tot moment La majoria es pista encara que hi ha dos corriolets força tècnics. Surten uns 40 kms i un desnivell + de 1400m, però es pot ampliar, retallar, endurir, suavitzar, afegir corriols (pocs mes tot s’ha de dir) ... n funció del que vulgueu anar fent (es l meu lloc d’entrenament, quan en faig).

Algunes pistes les acaben d’arreglar (de fet alguns corriols els han fet malbé), però d’altres encara pateixen els surcs de les pluges, però, en general son de molt bon ciclar. El problema el trobareu en un parell de pujadetes de nota. Però sempre hi ha una foto a fer mentre respirem

ITINERARI: a Sant Climent, agafarem la pista de can Borí, que esdevé gr92. Seguirem el gr92 fins i tot quan haguem deixar la pista de can Borí, i baixar cap a Can Amat. Seguirem el GR fins que aquest esdevingui corriol i deixi la pista que nosaltres seguirem en pujada, fins tot quan es transformi en ciment, pista que ens portarà a prop de la carretera de Begues.

Allà a mà dreta agafarem un corriol que ens tornarà portar a la pista de Can Borí, que deixarem per baixar en pista a ma esquerra fins la riera de Salom. Arribarem al cementiri de Sant Climent i allà agafarem a ma esquerra la pista que puja (aquest tram serà el mes exigent) a l’ermita del Roser i va carenejant per la Correrada. Aquesta pista va per sobre d l’antic camí Ral de Barcelona a Vilafranca. Seguirem el camí fins i tot quan esdevingui corriol tècnic (no son ni 100 m) i, si voleu arribarem al Roc del Barret. Però la idea es girar cua i baixar per un corriol tècnic (ojo a la baixadeta) i desprès enllaçar amb la pista de la Riera de Salom. Farem un tram de la pista per desprès gira a esquerra i pujar a Can Colomer , fent unes zetes molt maques...

Tornarem a passar pel darrer pujadot que vam fer abans per la Correrada però, en cotes d’agafar el camí ral, ara anirem per pista fins el Puig d’Endi i, Baixant per can Colomer dels Escarbats , arribar Sant Climent on tornarem a agafar el GR en direcció a la Creu de Querol (qui faci en bici el darrer tram de ciment, té premi). Una vegada allà, podríem baixar a Catalunya en miniatura, però no ho farem. Podem anar a Cesalpina (només per les vistes) o no, i desprès carenar fins l’estret de les Roques Blanques (amb vistes diferents de la City) Des d’aquí si encara queden forces, pujarem a Sant Ramón (la vista s’ho mereix) per baixar pel cantó de Viladecans i tornar a Sant Climent.

3ª MUSSARENCA

2010-10-05T11:39:00.008+02:00

3ª MUSSARENCA

Hola amics i companys del CEI,
Aquest és el tercer any de la nostra caminada ’La Mussarenca’ i ens agradaria gaudir de la muntanya juntament amb la vostra companyia i així compartir les vivències de tot l’any. És per això que estem preparant aquesta trobada amb molta il·lusió i moltes ganes,ja que després de haver compartit dos edicions i haver-ho passat molt bé,no dubtem en tornar a comptar amb vosaltres el proper 21 de novembre.
Aquest any farem un recorregut diferent de les anteriors edicions sense ,però,deixar de visitar el poble abandonat de la Mussara. L’itinerari serà circular i estarà marcat amb cintes, per a que cadascú pugui anar al seu aire. Sortírem de la placa de la Vila ,pujarem per la Font del Llop i arribarem fins al cim del Puigpelat, a on podrem gaudir d’unes meravelloses vistes. Serà el punt més alt de la nostra caminada, situat a 1080m. En aquest tram del recorregut, també podreu carregar forces amb un bon esmorzar amb xocolata desfeta i coca.
Llavors en dirigirem cap al refugi de la Mussara(trobareu també un petit avituallament) i podreu visitar el poble de la Mussara.
Ja baixant pel camí de les Tosques, ens dirigirem cap al Camp de futbol, punt final de la nostra caminada. Aquí hi trobareu un petit pica-pica per recuperar forces i sereu obsequiats amb un record d’aquesta trobada. Tot aquell que ho vulgui, podrà dutxar-se en aquestes instal.lacions.

DADES DE LA CAMINADA:
Dia: 21 de novembre
Sortida: Vilaplana.
Hora: 8h.30’
Lloc: Placa de la Vila

Recollida de dorsals a partir de les 7:30H. del Mati

Briefing a les 8:15H.
Km: 22 aprox.
Desnivell: 750 metres positius
Dificultat: mitga
Recorregut: Vilaplana - Font del Llop – Font del roure – els Mullats – Puigpelat – Refugi de la Mussara – Poble de la Mussara – Camí de les Tosques – Vilaplana.

NORMES:
Cal passar per tots els controls de pas i presentar a cada control la tarja de pas. A l'arribada cal presentar el la tarja amb les marques de tots els controls de pas.
Tot l’itinerari de la prova estarà senyalitzat amb cintes
El mal temps no serà obstacle per a la celebració de la Marxa, si bé el comitè organitzador de la Caminada podrà modificar el recorregut i/o els horaris si la situació ho requereix.
Si un participant abandona la Marxa, per l'acceptació d'aquest reglament es compromet a fer-ho en un control de pas i a comunicar aquest abandonament a un membre de l'organització.
L’equip escombra sortirà a les nou del mati i serà l’encarregat oficial de tancar els controls de pas. Qualsevol participant que sigui avançat per l’equip escombra es considerarà que no pot complir els horaris màxims de pas pels controls
Durant la caminada, l’organització pot fotografiar i filmar els marxadors i de les imatges en farà bon ús per als fins de la mateixa marxa. Si per algun motiu no esteu d’acord amb aquesta opció cal comunicar-ho prèviament per escrit al correu del CEI.
El CEI facilitarà informació a les persones que abandonin la caminada sobre el transport públic més proper al control, però en cap cas transportarà ningú a cap destí.
El CEI vetllarà per evitar accidents, però en cap cas es farà responsable dels danys que poguí rebre qualsevol participant.
El CEI no es farà responsable dels objectes perduts o oblidats pels participants.
Qualsevol altre cas no previst en aquest reglament serà resolt pel comitè organitzador de la Marxa
La inscripció a la caminada comporta l'acceptació d'aquest reglament.

En qualsevol cas, a banda d'aquesta normativa, sera d'aplicació allò establert per la normativa FEEC per aquest tipus de caminades.

PREUS:
Socis Federats: 6€ . Nens fins 12 anys: gratis.
Socis no Federats: 7.50 €. Nens fins 12 anys: 2 €. Inclou llicència temporal.
No socis Federats: 8 €. Nens fins 12 anys: gratis.
No socis No Federats: 9.50 €. Nens fins 12 anys: 2 €. Inclou Llicència temporal

Els interessats en acompanyar-nos heu de fer un ingrés al compte del club 2100-0903-21-0200162944, indicant el vostre nom. L’ ingrés serà individual per persona i cal que envieu un mail de confirmació, indicant el vostre nom i si no esteu federats haureu d’indicar el vostre número de DNI, para poder tramitar la llicència temporal pel dia de la caminada. Envieu l’e-mail a: cexcursionista@gmail.com o j.paredes@ya.com
No s’ admeten inscripcions el mateix dia de la caminada
Per qualsevol dubte podeu trucar al 645234013

Les places són limitades a 150 persones.
Data límit per fer l’ ingrés abans del 15 de novembre.

Els 100 primers inscrits sel's obsequiarà amb una botella d'oli de Vilaplana.

CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT- CATALUNYA.

CEI-CATALUNYA.

KILIAN'S QUEST 2010

2010-09-20T15:46:00.002+02:00

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ DE KILIAN'S QUEST AL CASINO DE LA FLORESTA

Divendres 17 de setembre de 2010
Casino de la Floresta 19:00

A les set de la tarda, puntualment, en Xavier Sans, president del CEI Catalunya, va iniciar la presentació al nostre club del Kílian’s Quest 2009. Va agrair la col·laboració de l’oncle d’en Kílian Jornet, veí de la Floresta, per facilitar la presencia del campió del mon entre nosaltres. De la mateixa manera, la gerent de la Feec va agrair a en Kílian i al CEI Catalunya la difusió, mitjançant aquest acte, que va reunit unes seixanta persones, dels esports que es practiquen a la natura i, sobretot, a la muntanya. En últim lloc va parlar en Kílian, que va expressar el seu convenciment sobre aquests actes com una bona eina per motivar a la gent a anar a la muntanya, i que aquesta no només són curses, si no que també cal gaudir-la.

Conxita (gerent Feec), Kilian Jornet, Xavier Sans (president CEI)

A continuació es va projectar el vídeo Kílian’s Quest 2009. La durada d’aquest és de cinquanta dos minuts que es van fer curts, molt curts. En aquest capítol dels reptes que es proposa en Kílian es mostren dos fites realitzades a Còrsega i als Estats Units: el primer, fer el GR20 cors en menys de trenta-cinc hores; el segon, fer el trail del llac Taho, a Sierra Nevada, en un temps rècord.

En Kílian és el número u però també és una gran persona. Això es veu quan els posseïdors dels rècords de les curses que va a realitzar – malgrat veure la seva marca en seriós perill – l’ajuden, l’aconsellen i en parlen molt bé. Sempre amb els peus a terra, amb un bon equip al darrere, una preparació exhaustiva de la ruta, acompanyat en molts trams per pacers que el guien i li fan companyia, demostra que pateix, que té fred, que també li cal dormir però que destrossa el cronòmetre.

En acabar-se el vídeo en Kílian va explicar el repte del 2010. En primer lloc, el campió va recordar la travessa que ara fa uns mesos va fer i que va consistir en completar el GR11 en vuit dies, assistit per més de cent persones: una aventura personal i humana; la segona a Tanzània, on havia de marxar el matí següent a aquest acte. Tot seguit va iniciar-se el torn de preguntes entre els assistents.
En Xavier Sans li va demanar a en Kílian que quan podria tornar. Entre el riure còmplice dels assistents en Kílian va explicar que passava poc temps a casa, uns vint o vint-i-cinc dies i després marxava a competir. Malgrat no tenir un calendari d’estades a casa fixat, va mostrar la voluntat de tornar l’any que ve a presentar els nous reptes.

Fotos de la roda de preguntes (es transcriuen a continuació)

LES PREGUNTES I RESPOSTES SEGÜENTS PODEN NO SER TRANSCRIPCIONS 100% LITERALS:

P: Quines sensacions tens quan vas tranquil?
R: Gaudeixes més, malgrat tot mai vaig al cent per cent. Les pulsacions mitjanes van entre cent vint i cent trenta per minut. El més dur és a nivell psicològic quan et canses de tant mirar on poses els peus per a no caure. Com és difícil és el repte millor és la recompensa.

P: Quan pujaràs al Mont Blanc, des de la plaça de Chamonix, de forma oficial?
R: Estem mantenint converses amb l’ajuntament de Chamonix, però aquest no hi està d’acord. Malgrat tot, amb més gent ja hi hem pujat moltes vegades.

P: Estructures la carrera en petits objectius?
R: Sí, en trams petits de mai més de tres o quatre hores vista. Si ho fas amb tot el recorregut segurament plegues al poc temps de començar.

P: Quina disciplina t’agrada més?
R: Totes, segons el que hi hagi. Quan porto molt temps corrents tinc ganes de que nevi per posar-me els esquís. Quan fa molt de temps que no vaig herba tinc ganes de posar-me les bambes per anar a córrer.

P: T’has plantejat fer la Marató des Sables?
R: Si, m’agradaria molt fer-la, però es fa al març quan estem en plena època dels campionats d’esquí.

P: Segons hem vist al vídeo, durant les curses menges coses normals en lloc de gels. Com ho planifiques?
R: En curses molt llargues és millor menjar el que et vingui de gust i que permetin una bona digestió. En curses ràpides es preferible el menjar líquid. En les llargues també menjo gominoles però això és per a que t’omplin, per anar picant i no avorrir-te, ja que no aporten gaire energia.

P:Com ho fas per no dormir-te?
R: Cal dormir bé els dos o tres dies abans. A més a més de no estar nerviós abans de començar la cursa. Hi ha gent que pren cafeïna o begudes com el Red Bull, però es preferible fer nits llampec: dormir quinze o trenta minuts i continuar. Et recuperes molt.

P: Durant la cursa hem vist que tens seguiment mèdic, com està organitzat?
R: Per una banda tinc un seguiment mensual, per veure que no hi ha cap problema i estic bé: anàlisi de sang, electros, etc, i per una altra banda, durant la cursa (la del llac Taho) hi havia una doctora per si sorgia algun imprevist o tenia un accident.

P: L’esparadrap és recomanable per evitar les ampolles?
R: No. L’esparadrap evitar que el peu es pugui unflar de forma natural, a part pot provocar-ne. El que pot anar bé és la vaselina o la crema per a les cremades. A part cal dur els mitjons ben posats i, si es mullen, canviar-los ràpidament.

P: Quin volum d’entrenament segueixes?
R: El volum normal és de vint hores setmanals, un volum alt és de trenta hores. Un trenta per cent en bici i l’altre corrent. A la tardor una mica de gimnàs per enfortir el tren superior de cara a l’esquí.

P: T’has plantejat mai fer un triatló o un iron-man?
R: No em motiva. Malgrat tot cal un treball massa específic, a part de que la natació no se’m dona molt bé. Hauria de córrer molts kilòmetres per pista i això no ho vull.

En acabar el torn de preguntes, en Xavier Sans va tornar a agrair la presència d’en Kílian i li va fer entrega d’una samarreta del nostre club. Posteriorment en Kílian va signar i dedicar pòsters de l’acte per a tots aquells que en van voler un. La trobada van continuar, de manera més informal, en una altra dependència del Casino on hi havia preparat un petit refrigeri.

Fotografia de grup amb en Kilian

2010-09-13T10:00:00.000+02:00

KILIAN JORNET, EN UN ACTE DEL CEI

2010-09-08T16:20:00.001+02:00

El proper dia 17 de setembre al Casino de la Floresta, el Campió del Món d’ Esquí de Muntanya, Campió del Món de Curses de Muntanya , i actualment el màxim exponent Català en les proves d’Ultra Trail arreu del mon, el Kilian Jornet (http://www.kilianjornet.com), ens presentarà el seu Kilian’s Quest en un acte organitzat pel Club Excursionista Independent de Catalunya (http://www.cei-catalunya.blogspot.com), entitat excursionista amb seu a La Floresta que, en poc mes d’un any, ha assolit un gran nombre d’èxits esportius i socials en el món de les caminades de resistència i dels Ultra Trails, liderant amb autoritat la classificació de la Copa Catalana de Caminades de Resistència

(http://www.feec.org/Activitats/marxes/2010/cccr2010/General%20CCCR%202010.pdf).

L’acte començarà a les 19 hores, amb la projecció del vídeo " Kilian's Quest" (50minuts de duració) i, a continuació, hi haurà una xerrada col·loqui on en Kilian ens parlarà dels seus futurs reptes i plans, de la seva preparació i de qualsevol altre tema lligat a l’esport a la muntanya, que tan ens apassiona. S’espera la presència de soci/es del CEI, ciutadans/es de Sant Cugat i, en general, assidus de les curses, caminades i trails de muntanya.

Es prega confirmació a l’acte a cexcursionista@gmail.com degut a les limitacions del aforament.

Hi haurà un petit refrigeri al final de l’acte

(s’adjunta link de gogle maps, per a facilitar l’accés

http://maps.google.es/maps?hl=ca&rlz=1T4ADSA_caES345ES345&q=carrer+casino,+sant+cugat&um=1&ie=UTF-8&hq=&hnear=Carrer+Casino,+08198+Sant+Cugat+del+Vall%C3%A8s&gl=es&ei=S_qFTMLtHYrEswbVo5CbBQ&sa=X&oi=geocode_result&ct=title&resnum=1&ved=0CAcQ8gEwAA )

SORTIDA MATINAL 26 DE SETEMBRE

2010-09-07T16:14:00.002+02:00

COLLFORMIC – SANT SEGIMON – CIM DEL MATAGALLS – COLLFORMIC

Hola amics i companys del CEI,

ja que s’han acabat les vacances d’estiu, i alguns hem posat uns quilos de més en el nostre cos, és hora de fer una mica d’esport .I quina millor manera de fer-ho que amb la nostra companyia fent una petita excursió pel Montseny. A on pujarem al cim emblemàtic del Matagalls i visitarem el Santuari de Sant Segimon i l’ Ermita de Sant Miquel.

La sortida serà des de Collformic, per arribar seguirem la carretera de Seva a Palautordera (BV-5301) fins el km. 26.4, on aparcarem el cotxe al costat del restaurant, a on el que ho desitgi al finalitzar l’excursió es pot quedar a dinar.

Dia: Diumenge 26 de setembre
Hora de sortida: 9.00 Collformic, carretera BV-5301 km. 26,4
Distància: 11.5 km
Desnivell de pujada: 805 metres
Duració aprox.: 4 hores
Dificultat: Fàcil

El que cal dur: esmorzar, aigua, protecció solar, càmera de fotos i bon humor
Recorregut: Collformic – Torrent de rentadors – Sant Segimon – Sant Miquel de Barretons – Coll Saprunera – Cim del Matagalls – Coll de llops – Collformic.

Qui estigui interessat en acompanyar-nos a la sortida, envieu un correu de confirmació a j.paredes@ya.com Per a qualsevol dubte podeu trucar-me al mòbil 645234013

JOAN PAREDES
VOCAL DE MARXES DEL
CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT-CATALUNYA
CEI-CATALUNYA

25 ANYS ASCENSIÓ A L'EVEREST

2010-09-06T18:00:00.003+02:00

EL CEI CATALUNYA PARTICIPA EN EL 25è ANIVERSARI DE L'ASCENSIÓ A L'EVEREST

Hola Companys

Aquest cap de setmana es va celebra el 25è aniversari de la primera Expedició Catalana que va corona el pic de l'Everest ( i primera occidental en fer-ho per la cara Nord). La celebració, com deveu saber, consistia en fer un dels 25 pics mes alts de Catalunya que amb anterioritat havia designat l'organització ( a la web de la Fecc se'n troba mes detalls). i l'Enric de Riudoms hem va proposar la participació.
L'Enric i en Josep M de Riudoms es va encarregar d'organitzat la pernocta al refugi de Vallferrera per poder fer l’ascensió a la Pica d'Estats el dissabte 28 juntament amb l'Oscar Cariach, alpinista que va corona el cim de l'Everet en aquella primera expedició.
Tot perfecte. A les vuit i mitja de la tarda del divendres vam arribar al refugi, posteriorment presentació de l'Oscar i foto uauuuuuuuu poder compartir refugi, sopar i travessa amb un alpinista d'aquesta categoria posa la pell de gallina (10 vuit mils entre ells 3 vegades l'Everest). Et sens petit i totes aquelles fites que per tu son molt importants deixant de ser-ho, és una mescla d'excitació i respecte, et tornes més humil, be crec que tots ho hem sentit algun cop (La Dolo ho comentava a la M. de Sables quant es va fer la foto amb el Marc Olmo).
A les 4 de la matinada diana i a les 5 inici de l'expedició, tots en fila a pas de muntanyenc (de 1,5 a 2 Km/h) que marca en Oscar al capdavant, així tothom pot seguir. Una parada curta per esmorza a l'Estany de Sollo, un reagrupament al coll per decidir cresta o glacera i a les 10:00 h, segons previsió, cim de la Pica d'Estats.
Després de l'esforç poder gaudi del paisatge des d'aquesta situació tant privilegiada no te qualificatius, s'ha de viure. Una fotos amb l'estelada i amb l'Oscar acaben d'arrodonir el dia.
Iiiiiiiii per què no fem el segon tres mil?, el Verdaguer que es troba al costat. Diuen que en Verdaguer va errar els càlculs dons un pic de l’altre tant sols els separa set metres i ell va creure que aquell era el mes alt.
Al decents cadascú pel seu compte, sempre es mes ràpid, a les dos de la tarda al refugi, tot i que vam aprofitar per fer un bany a l'Estany de Sollo i així gaudir de la natura en plenitud.
Posteriorment s'ha d'efectuar una validació del cim a la Feec per acreditar la ascensió i la participació de persones i club excursionistes en la celebració del 25 aniversari que he relaitzat per el CEI de Catalunya. Desconec si algú mes del Club hi ha participat dons la celebració es commemorava en 25 pics.
Envio dues foto, una amb l'estelada i l'altra amb l'Oscar i el trak de la ascensió a la Pica

una abraçada i fin la Matagalls.

Josep M Falip Purgimon

PdC 2010 ENTRADA PER LA PORTA DEL DARRERA

2010-09-04T11:14:00.003+02:00

1ª Part

Aquest proppassat cap de setmana, havia de ser un llarg i tranquil cap de setmana: participar als actes de la Festa Major de Granollers, redactar la crònica de la PdC (1 intent 2010), seguir per internet les passes dels compis que participaven a la UTMB – CCC- TDS, participar a la marxa de Les Borges Blanques- Montblanc ….. però tot va canviar quan el dijous al vespre me truca el Xavier ( en endavant l’Isard) i me proposa de tornar a intentar fer la PdC. Certament, no sé què dir-li. Curiosament, aquell mateix dijous a la tarda, quan pujava a Bigues amb el cotxe, comprovava el bon temps q feia, i me va venir un flash de pensament que em va dir: “I si el Xavi me diu per tornar a fer la PdC aquest cap de week? No, Dolo, no hi donis més voltes. Ho vau intentar la setmana anterior, us vau encigalar de tal manera que treu-t’ho del cap. A més, ja vau quedar per tornar-ho a intentar l’any vinent”. A més, semblaria com si volguessiu temptar a la mountain, aquesta tossuderia no la veia molt clara. El Xavier me va recomenar q m’ho pensés. Així que començo a demanar opinions: al meu pare, a me sister, a la nebodeta (q com que li diem que ella no podria venir, ja me diu d’entrada que no hi vagi,jij), a la Olga i a l’Isma. Compto les valoracions, i guanya el SÍ. Truco al Xavier i li dic q ok, endavant. Jo m’encarrego de fer les inscripcions al circuit per internet i de trucar al Refugi de Graus per fer la reserva. Tot està ready.

Som divendres 27 d’agost. Quedo amb l’Isard a les 4 de la tarda a Monistrol de Calders, i xino-xano fem camí, de nou, cap al Refugi de Graus. Anem comentant les expectativas que tenim. Coincidim amb el Salva del Refugi de Graus a la benzinera que hi ha abans d’arribar a Tavascan. L’Isard li comenta que som bastants persistents, i somriu. Arribem al Refu just per l’hora de sopar, tot i que els hi demanem 10 minuts per fer un reconeixament llampec al caminet de sortida.
Sopem al refugi juntament amb 3 nois més. Tot ells tbé faran la PdC. L’Ivan, toledà de naixement però madrileny d’adopció, tbé farà el circuit en -24 hores (i ho aconsegueix: 16h 48’), i el Jordi (de Centelles) i el Gil (de Vic) que faran el circuit en 4 dies.

Aquests darrers dies, l’Isard ha aprofitat per fer un màster-postgrau- digueu-li com vulgueu, d’ ús i interpretació del seu GPS (en endavant Gipsy). Ha refet l’esborrany de les hores de pas orientatives i sobretot, està super animat i convençut del nostre èxit. Jo tbé estic il·lusionada, però, hi ha un però, i no em feu explicar-vos què és, però hi ha un però.

Aquesta vegada sortirem a les 2:00 morning del Refugi de Graus, direcció Coll del Certascan.
Falten 5 minutets per les 2 matí i l’Isard i moi ja estem preparats davant la màquina-rellotge que ha de segellar la nostra targeta de pas. Nos fem la foto de sortida i just quan és l’hora: clin clin: targeta de pas segellada. Ens desitgem sort i endavant!!

El primer tram, fins el cim del Certascan, sempre l’hem fet de nit i no hem pogut gaudir dels riuets ni dels paisatges que ofereix aquella zona. Tanmateix, aquesta nit, serena, i quasi de lluna plena, ens ofereix la possibilitat de veure i disfrutar de la silueta de les mountains, els colls, entreveure els rierols, els estanys…. És preciós. Passant per les bordes de Noarre, el plugim d’una mànega d’aigua ens sorpren, ondie!! L’Isard veu la cua d’un estel, jo no l’arribo a veure, camino amb el cap cot.
És preciós, sí, però a la Dolo li costa molt seguir el ritme de l’Isard. Noto les cames carregades, els bessons molt pesats…. En un primer moment penso que és normal, és el començament, la musculatura està freda, don’t worry Dolo, que ja et passarà. Però no passa. Anem bé? Anem fent – li responc a l’isard. Arribem a un punt que li confesso que les meves cames no tiren. Parem un moment al costat d’un saltet d’aigua, me prenc un “spirifren”, i au, continuem cap al Coll del Certascan.
Aquesta vegada hi arribem en un plis. Recordem l’encigalamenta que vam patir just feia 10 dies en aquell mateix indret: vam estar més de 3 hores donant voltes per aquella zona……
Abans de començar l’ascens al cim, li proposo a l’Isard que pugi ell sol, jo me quedo al coll, desisteixo de la PdC, però l’acompanyo fins al Refu del Certascan (1ª ocellada). L’isard canvia de cara, es posa sèrio i em mira als ulls, continua seriós, i no recordo què me va dir, però la qüestió és que, tinc un caramel de menta a la boca, i estic pujant el cim del Certascan, pas-passet, darrere l’isard. Arribem a la zona de grimpada, fa vent, anem amb compte, i fet, arribem al cim (2.852m). Segellem. Observem el paisatge, i unes ovelles que nos gauiten sorpreses. Són quasi les 6 del matí, es comença a entreveure la llum del sol, un mar intens de núvols per la zona francesa, el cel ben serè……

2ª Nocturna a Collserola

2010-07-10T12:49:00.003+02:00

La Floresta 10 de juliol del 2010

Bona tarda i bon estiu, us faig saber que el proper divendres 12 de setembre, una setmana abans de la Matagalls-Montserrat, el Cei-Catalunya farà la seva primera sortida nocturna per tornar a agafar la pràctica de les marxes.
Així començàvem la nostra 1ª convocatòria fa ara dos anys en concret el 1 de setembre del 2008.
El proper dia 30 de juliol divendres i dins d’un projecte d’iniciació a les caminades de resistència, i com a comiat d’estiu de les caminades , alguns hem pensat en tornar a repetir la Nocturna de Collserola, fen alguna petita variant, i pensada per que tots ponguem gaudir del cap de setmana.
En concret és una adaptació de la Marató de Collserola, dels companys de la UEC-Horta. Serà oberta a la gent que es vulgui iniciar a les marxes i que encara no s’atreveixin , o per aquells agosarats que no han fet res en tot l’estiu i volen fer la Matagalls.
Per què és lliure i no es cobra inscripció és d’autosuficiència; per tant cadascú que porti el seu menjar, llum, i aigua; tenim dos punts d’aigua a les mitges parts aproximadament, algun més pels quarts. També existeix la possibilitat d’escapada en dos punts i amb transport públic.
La durada de la marxa serà entre 8 i 9hores (42.190Km aquest es el original, però amb la modificació pot ser tranquil·lament uns 45 0 46 Km.)depenent del ritme que portem. Per tant la sortida serà a les 24 hores del dia 30 de juliol a les escales Rañé al Carrer Pearson davant del Centre Sanitari i Social de la Floresta. Esta a dos minuts de l’estació dels FGC.
Tots els que esteu interessats a participar, envieu un correu cexcursionista@gmail.com cei.catalunya@live.com
o truqueu al telèfon 677 44 44 98
tot el recorregut esta senyalitzat amb senyal verdes i es molt variat en pujades i baixades

esperant la vostra companyia ,rebeu una forta salutació

Xavier Sans i Cordomi
President del Cei-Catalunya

SORTIDA DEL CEI: 11 DE JULIOL A ANDORRA

2010-06-10T15:03:00.003+02:00

Companys i amics del CEI, el proper 11 de juliol realitzarem la nostra segona excursió pel Pirineu. Aquest cop anem al Pirineu d’ Andorra, una excursió maquíssima no molt exigent i assequible per a tots; una excursió on pujarem a dos pics (Montmalus y Pessons), amb unes meravelloses vistes i visitarem 7 llacs d’ alta muntanya.

Recorregut:

Grau Roig – L’ Estanyet - Coll de Montmalus – Pic de Montmalus – Pic dels Pessons – llac del Cap dels Pessons – Llac Forcat – Grau Roig.

Preus i inscripcions:
Per a realitzar aquesta excursió es posarà un servei d’ autocar.
Places limitades a 55 persones
Preus:
Socis federats: 16€
Socis no federats: 20.50€ ( inclou llicència temporal )
No socis federats: 18€
No socis no federats: 22.50€ ( inclou llicència temporal)

El preu inclou un servei d’ autocar anada-tornada i pels no federats una assegurança d’ accidents pel dia de l’ excursió. Es poden fer les inscripcions fins el dia 2 de juliol. No se admetran més inscripcions un cop s’arribi a les 55 inscripcions. Si pel contrari no arribem a un mínim de 30 persones, s’ anul·larà l’ excursió.

Per les inscripcions s’ha de fer un ingrés(per persona) al número de compte 2100-0308-38-0100890215. Indicant clarament el nom i cognoms i enviar un correu electrònic j.paredes@ya.com . En aquest indiqueu a on agafareu l’ autocar ( Santa Perpetua de Moguda-Manresa)

Hora de Sortida:

Diumenge 11 de juliol 6.00. Santa Perpetua de Moguda ( Avd. Girona. Al costat del Carrefour Express, a prop del Pavelló d’ esports); 6.30 Manresa a la carretera C-16c km 2 al costat del Carrefour.Es prega màxima puntualitat.

Horaris:

sortida a les 6.00, inici de l’ excursió a Andorra des de l’ estació de esquí Grau Roig a les 9.00, esmorzar a les 9.45 en l’ Estanyet, 14.15 dinar en un dels llacs que trobarem per el camí, 16.30 fi de l’ excursió, agafem l ‘autocar i cap a casa arribarem sobre les 19.30.

Dades tècniques:
Desnivell: 900 metres positius
Dificultat: Mitja
Kms: 15 – 20 aprox.
Què hem de portar?: Esmorzar, Dinar, Aigua, Gorra, protecció solar, càmera de fotos, i el que no ha de faltar mai: bon humor i ganes de fruir d’un dia de muntanya.

Per a qualsevol dubte, truqueu al 645234013.

CEI-CATALUNYA

EXCURSIÓ DEL CEI 27 DE JUNY

2010-06-09T11:32:00.001+02:00

QUERALBS – REFUGI COMA DE VACA – SANTUARI DE NÚRIA – QUERALBS.

Hola amics del CEI, us proposem una maquísima excursió de tot el dia pel Pirineu Català, magnífica excursió totalment recomanable.

Sortirem de la Central Elèctrica del Daió de Baix (Queralbs) i iniciarem una pujada de 900 metres fins el refugi de Coma de Vaca, on esmorzarem. Després anirem fins el Santuari de Núria pel camí dels Enginyers o Camí de les Pedrisses. El camí està marcat tota l’estona amb ratlles vermelles i blanques i rodeja el vertent sud del Torreneules convertint-se en un mirador espectacular de les Gorges del Fresser. El tram més escarpat està equipat amb un cable metàlic d’uns 40 metres que serveix de barana per facilitar el pas.

Arribarem a Núria on dinarem. Aquí tenim servei de bar i restaurant i també la possibilitat d’acabar l’excursió. Si algú es troba molt cansat pot baixar amb el cremallera i els que tinguem ganes de continuar baixarem fins a Queralbs pel camí Vell de Núria, on buscarem el nostre cotxe i cap a casa a descansar.

Dia: Diumenge 27 de juny

Hora de sortida: 6.00 Santa Perpètua de Mogoda, Av. Girona al costat del Carrefour Express

7.30 Queralbs, central elèctrica del Daió de Baix

Distància: 24.2 km.

Desnivell de pujada: 1360 metres

Duració aprox.: 9 hores

Dificultat: Mitja

Recorregut: Queralbs – Salt del grill – Refugi Coma de Vaca – Santuari de Núria – Queralbs.

El que cal dur: esmorzar, dinar, aigua, protecció solar, càmera de fotos i bon humor

Qui estigui interessat en acompanyar-nos a la sortida envieu un correu de confirmació a j.paredes@ya.com Per a qualsevol dubte podeu trucar-me al mòbil 645234013

JUAN PAREDES

VOCAL DE MARXES DEL:

CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT-CATALUNYA

CEI-CATALUNYA

Marxa Románica de Navas 8 de Mayo 2010

2010-05-29T18:07:00.002+02:00

La Románica, es una marxa de 80.2 Km. y un desnivel de 4600 mtros acumulado, es la primera marxa nocturna de la temporada.

Para mi la marxa comienza el viernes a las 23 horas, cuando me voy a dormir el sábado me espera un día duro, me tengo que levantar a las 6 de la mañana, tengo que preparar una carrera popular y varias carreras infantiles, estoy nervioso, tengo un ojo cerrado intentando dormir y otro mirando por la ventana, esta lloviendo y mucho, estoy pensando en las carreras en que me haga buen tiempo y en que salga todo bien, llevo un par de meses trabajando en ello, las tres de mañana sigue lloviendo y yo dando vueltas por la cama, son las 6 de la mañana me levanto, igual he dormido 2 horas, miro por la ventana suelo mojado pero no llueve, nos vamos a las 7 a montar las carreras se despeja, creo que voy a tener un buen día, no paro, de atender a todo el mundo, la policía que me pone un pelin de problemas, que protección civil no me ayuda lo necesario, todos me preguntan cosas, corredores que se equivocan, megafonía que no va, empezamos tarde, corredores que se pierden, corredores que se quejan, padre de los niños que preguntan, pendiente de todo, por suerte también hay cosas que salen bien, a las 11.00 acaban todas las carreras, a desmontar la calle y preparar las clasificación y todos los trofeos, toca entrega de trofeos y entrevista con la radio valoración de carreras, por fin a las 14.30 se acaba me voy a casa a descansar lo que pueda que es poco a las 15.30 ducha y prepararme para irme quedo con mi cuñado a las 16.15, llegamos a Navas a las 17.15, cambiamos de chip, nos encontramos con los compañeros del CEI, saludos y abrazos, somos 22 del CEI, este año vamos a por el primer puesto de entidades, hacemos la foto con los compañeros y esperamos la salida, tengo una cosa en la cabeza, me gustaría llegar a las 8.00 hacerla en 14 horas, mi hija juega a futbol a las 9.00 y me gustaría verla, será difícil, el año pasado la hice en 15 horas, puntual suena la traca y empezamos, las maquinas del CEI, se van corriendo, Pedro Mulero, el Nen Josep, el ultimo fichaje Xavi Lozano, seguramente cuando yo llegue, estos llevaran unas cuantas horas durmiendo, yo me junto con la cupula del CEI, el presi, el vicepresi, Emili, nuestra guapísima Bea, mi cuñao Marcos, Dani, y yo mismo, vamos rápido, cualquier bajada trotamos, se une a nosotros el José María sola, y también nuestra compañera Altagracia, a si llegamos al Km. 18.6 la hora de la cena llegamos en menos de tres horas, muy bien, empiezo a tener síntomas de cansancio, empiezo a pensar que voy a pagar el día duro que he tenido, todavía hay luz, como siempre no comemos sino tragamos la comida, para salir rápido, empiezo a quedarme el ultimo del grupo, queda muchísimo para llegar, voy aguantado el ritmo de los compis, ya apenas corremos, ahora dolor de barriga, técnica grande, menos mal, que todavía me quedan pañuelos que me regalo mi amiga Olga, me quedo atrás, corro un poco para pillar a los compis, no me gustaría ir solo toda la noche, menos mal, los pillo, pero creo que los he atrapado, porque han aflojado, continuamos, me encuentro muy cansado, pero hay que sufrir, seguramente en la utmb, sufriré mucho mas, otro problema, otra vez técnica grande. ( Olga, acuérdate de regalarme mas pañuelos, que ya casi no me queda), me quedo solo, esta vez me cuesta mas tiempo enganchar a los compis, pero por suerte los pillo, voy tirando como puedo, en las subidas me quedo bastante atrás, me animan los compis, me ofrecen de todo, barritas, geles, pastillas, pero me encuentro muy cansado, se preocupan por mi, se lo agradezco mucho, le dijo que tiren, me sabe mal, que esperen por mi, llegamos a Puig reig Km. 48, de momento voy, sigo mantener el ritmo de mis compis, yo no tiro nunca, ellos tiran de mi, viene una subida, otro problema, me entran rampas en los cuádriceps subiendo, tengo que para, estirar y recuperarme, se me escapan, cuando llego arriba de la subida, corro para pillarlos, los vuelvo a pillar en la riera de merles, pasamos el río, que llega el agua por las rodillas y muy fría, ahora viene una gran subida, les pido los palos al presi, empezamos a subir, otra vez rampas, intento ir mas despacio, se me van los compañeros, creo que ya no lo voy a pillar, intento mentalizarme en que tendré que ir solo, son las 4 de la mañana, llego arriba, me relajo, me cambio de calcetines y hago un pipi, me encuentro en medio de la noche, solo, habrá que seguir, mi deseo de llagar a las 8 se esfuma, intento correr, pero no puedo, estoy súper cansado, intento poner un ritmo, echo de menos tener un mp3, para escuchar música, haber si alguien me regala uno, me vengo abajo, no tengo ganas de continuar, se me hace muy largo llegar al próximo control, se me pasa por la cabeza dejarlo, pero pienso en la utmb, será mucha mas duro, asi que para adelante ya sin correr, voy solo, tengo que estar muy pendiente a las marcas, si me pierdo ahora me hincho a llorar, eso me impide en pensar cosas que no quiero, por fin llego al control 7 Km. 62, bueno me quedan 18 Km., pregunto en el control por los compis, me sacan 20 minutos, pues ya no los pillo a llagar solo a Navas, seguimos, se empieza hacer de día me voy animando, viene otro repecho, bajo la mirada y para arriba, me acuerdo que ahora ya es todo pista buena, a las 7.50 llego al ultimo control, ya solo me quedan 7 km, voy a ver si llego a las 9.00, es terreno a favor un par de subiditas, intento trotar un pelin en las bajadas, pero apenas puedo, no estoy cansado, estoy reventado, me falta 1 Km. para llegar y se pone a llover me da lo mismo, tocan las campanas de las 9.00 y llego a Navas, al final han sido 15 horas, mismo tiempo que el año pasado, veo a los compis al final solo han llegado 10 minutos antes, nos saludamos, ni me ducho y me voy haber si consigo ver algo del partido de mi niña, por suerte, puedo ver los ultimo 20 minutos, por cierto ganan 9 – 0 contra las primeras, acaba el partido me voy a casa me ducho y me voy otra vez al campo, hacemos una butifarrada los padres de las niñas, estoy tan cansado que me duermo de pie, a las 13.00 acaba mi románica, por fin me puedo ir a dormir.

Juan Paredes

Vocal de marxes del CEI-CATALUNYA

SORTIDA DEL CEI DEL 23/05/10

2010-05-10T12:05:00.003+02:00

Dia: Diumenge 23 de Maig
Durada Aproximada: 5-6 hores
Distància: 20 Km. (amb possibilitat de retallar en funció de les circumstàncies)
Comarca: Baix Llobregat
Dificultat: mitjana/ baixa
Hora de trobada: 8h
Punt de Trobada. Ermita de Bruguers. Carretera de Gavà a Begues km 4,6

Organitza: PACO empo@arrakis.es

MAPA
http://maps.google.com/maps?z=17&q=41.3149539117,%201.9618535042%20(Carretera+Begues%2C+km+4%2C6+-%20Gav%C3%A0+-%20Barcelona+-%20Espa%C3%B1a+-%2008850)

Com arribar: el millor es agafar la C-31 I sortir com si anéssim al CC Barnasud i, de seguida, veurem les senyals de la carretera de Begues (com si anéssim a la sortida de la marxa del Garraf)

Bruguers- Castell d’Eramprunyà- Begues- Cami Ral- SANT CLIMENT DEL LLOBREGAT- Bruguers

HISTÒRIA i CULTURA

Ermita de Bruguers

Construïda per Ferrer de Sant Martí al segle XIII (d'aquesta època és l'absis). La nau i la façana són del segle XV. El seu nom originari era Santa Magdalena de Sitjar.
Des de l'ermita de Bruguers fins al castell d'Eramprunyà, seguim el GR 92 per un camí que s'enfila i que és una mica costerut.
En aquest tram podem observar de seguida a mà esquerra l'Arc natural de Bruguers: es tracta d'un gran tafone, és a dir, d'una roca de gres foradada pels agents erosius meteorològics.
Més amunt veurem les roques característiques de tota aquesta zona: es tracta dels gresos i conglomerats vermells. Són roques sedimentàries del període triàsic de l'era mesozoica. Estan constituïts per grans de quars i òxids de ferro, el responsable del color vermell.
Arribats al castell, podem gaudir d'una magnífica vista panoràmica.

Castell d'Eramprunyà

El document més antic que en parla és de l'any 957. L'any 1323 el rei Jaume II ven a Pere Marc la baronia d'Eramprunyà, moment en què comença l'època més gloriosa del feu.
El castell està situat en un lloc molt estratègic per poder controlar i defensar els seus dominis: les terres de les actuals poblacions de Castelldefels, Viladecans, Begues, Sant Climent i Gavà.
El castell consta de dos recintes: el recinte sobirà o superior i el jussà o inferior. Primer trobem és el recinte jussà, on hi ha la capella del castell, antiga parròquia de Sant Miquel d'Eramprunyà, d'estil romànic, encara que ha sofert moltes transformacions. També trobem el seu cementiri de tombes antropomorfes, totes orientades d'Est a Oest i una cisterna construïda als segles XIV-XV, de forma rectangular.
S'accedeix al recinte sobirà per una passarel·la de fusta en substitució d'un pont de pedra que hi havia originariament. Tot el recinte sobirà està envoltat d'una muralla. Hi ha el portal o cos de guàrdia encarat a la vall que té un gruix de 90 cm, i una arquera romànica en la qual encara es conserva una arcada d'1,5 m d'amplada, una sala on es poden veure arcs de punt rodó, restes d'una cisterna i de dues cambres.

Camí Ral

L'origen del Camí Ral va ser el període Romà i des d'aleshores va ser utilitzat com a camí de pas del Llobregat fins al Penedès. Durant l'edat mitjana va ser una via de comunicació molt important que comunicava Barcelona amb Tarragona ·
EL CAMÍ ROMÀ: Sant Boi era un lloc molt important en l'època romana era un lloc estratègic per creuar el riu Llobregat.
EL CAMÍ RAL MEDIEVAL: Durant l'època medieval, el camí Ral va esdevenir una via de pas molt important.
La primera referència històrica que es coneix prové de textos àrabs on descriuen les batalles que van tenir lloc a Begues.
Per seguir el camí Ral, el pas del riu Llobregat es feia per una barca assegurada amb cordes a les dues vores del riu. Es va construir un pont de fusta per poder passar millor pel riu però una riuada se'l va endur.
EL DECLIVI DEL CAMÍ RAL: La importància del camí Ral com a via de comunicació declinà ràpidament en construir-se entre els anys 1770 i 1802 la carretera de l'Ordal.
El camí Ral va seguir sent de gran importància a nivell local, però poc a poc va anar quedant en desús.

ITINERARI

Des Bruguers, seguirem el GR 92, fins al Castell d’Eramprunyà, cota màxima de la sortida.
BRUGUERS (235 m).- Ermita de Bruguers; situada al peu del turó al cim del qual s'aixequen les restes del castell d'Eramprunyà
De l'esplanada que hi ha davant de l'ermita de Bruguers, i de cara al castell, es va pel camí normal d'accés al castell que surt per l'esquerra al costat d'una barana; a la dreta hi ha unes petites representacions dels Misteris de Glòria en ceràmica.
Entrem en el Parc Natural del Garraf; el camí, molt popular i concorregut, puja per entremig de grans pedrots.
ROCA FORADADA.- A l'esquerra es pot veure el seu espectacular arc natural. El GR Segueix pujant, envoltat d'abundant vegetació, fent algunes giragonses i alternant els trams coberts d'abundosa vegetació amb altres d'oberts que ofereixen grans panoràmiques sobre la plana del delta del Llobregat. Convé anar pel camí i no inventar dreceres per a no erosionar el terreny
Bifurcació.- Es desemboca al bell mig d'un revolt de la pista que va des de la carretera de Begues fins al castell d'Eramprunyà; si es va a la dreta de seguida s'arriba a l’esmenta’t castell. Enfront hi ha una gran panoràmica amb la vall de can Perers amb la Morella al fons i, més properes, les Agulles.
CASTELL d’ERAMPRUNYÀ
El GR 92 va cap a l'esquerra tot baixant. Al davant, en primer terme, hi ha el turó de la Desfeta amb una torre de vigilància d'incendis al capdamunt.
La pista passa per entremig dels marges de la capçalera del talús fet per salvar el petit fondal que separa el turó del castell del de la Desfeta; tombem cap a l'esquerra.
Bifurcació.- Agafarem el camí de la dreta que puja lleugerament cap a la carretera de Begues . En arribar al camí a les Planes, agafarem a ma esquerra fins anar a buscar la pista que va paralela a la reiera de Begues, Creuem la carretera i ens endinsem al poble fins enllaçar amb el Camí Ral de Barcelona a Vilafranca
Passarem per la Creu de Terme Construïda l'any 13.. a l'encreuament del camí Ral de Barcelona a Vilafranca amb el camí que duia a l'església. AIs anys 30-40, la creu original es va traslladar davant de l'església nova del poble, mentre que uns metres a llevant de l'antic emplaçament es va restituir una copia sobre la base de pedra (gres vermell) original.
Seguirem per Can Grau del Coll, Masia ja esmentada al s.XIII amb elements romànics i gòtics. Situada al Coll de Begues, just en el punt on el camí ral de Barcelona arribava al pla de Begues. Antigament havia estat un hostal anomenat Mas Albareda i abans Mas Conquista.
Deixant la carretera a torrelles, passarem per la Roca del Barret, roca formada per conglomerats de gres vermell amb còdols de riu. Sota la roca s'estén el Pla de les Bruixes. En aquesta cruïlla de camins, poderm optar però està previst passar per la masia abandonada de Can Bruguera, masia que pertany al terme de Torrelles
L'itinerari segueix el Camí Ral en direcció a Sant Climent, passant pel Puig d’Endi, la Correrada, (amb l’opció de baixar a la riera de salom per Can Colomer i pel Mas de les Valls), l’ermita del Roser, el Coll de la Creu i el Cementiri de Sant Climent, carenejant mentre veiem el mar, l’ermita de Sant Ramon i, al fons, Barcelona.
Al cementiri agafem la pista que surt a la dreta del GR 92 i , en uns 500m l’abandonem per agafar una a ma esquerra que, desprès d’una petita baixada, pujarà en direcció a la collada de Can Bori, (sud-oest), situada al davant.
COLLADA DE CAN BORI.- Arribats a la Collada, baixem una mica per la pista que va de Sant Climent a la Carretera de Begues, fins enllaçar amb el GR 92 que agafarem per baixar a can Amat.
RIERA DE SANT LLORENÇ.- Es creua a gual.
CAN AMAT.- Es gira a la dreta i es continua per una altra pista més principal. Al cap de 50 m es creua una cadena. Se segueix remuntant la vall de la riera (oest).
Atenció! En una ampla corba a la dreta, amb vista sobre el castell d'Eramprunyà es pren un camí a l'esquerra que remunta la petita vall.
FONT DEL MIRACLE.- A la dreta, a un lloc espès de vegetació. El camí va redreçant la pujada.
URBANITZACIÓ DE BRUGUERS.- Parc infantil, es continua per la dreta, per un carreró
Carretera BV-2041.- Cal creuar-la i seguir-la uns 40 m a la dreta
BRUGUERS (235 m).- Ermita de Bruguers

7è Meridià Verd

2010-05-07T09:05:00.002+02:00

A les 05.55 arribava el darrer autocar amb participants, el que venia del Masnou, ara ja hi érem el CEI al complet!

Una vegada tots havíem recollit el dorsal, vam procedir a la “foto institucional”.

En principi la cursa començava a les 06.00 però degut a l’endarreriment dels autocars, vam sortir passades les 06.15, un a un vam anar passant pel “codificador” de dorsals, gairebé dels últims.

Els primers corriols i desnivell positiu va provocar una filera de formigues, i vam aprofitar per compartir les primeres bromes de la jornada.

La previsió de pluja era força alta però de moment ni una gota.

Una vegada vam arribar dalt de Sant Segimon ja vam poder respirar i el camí es va anar obrint, vam poder començar a trotar una mica. La baixada al control 1, Collformic, va servir per deixar anar les cames i pujar l’adrenalina. 1er control, i gairebé la colla del CEI aplegats.

Vam continuar tots una estoneta junts fins que la Dolo i l’Emili van encapçalar el grup i ens vam anar estirant.

La baixada del Pla de la Calma com sempre s’agafa amb moltes ganes, ample i gens complicada, però acaba esgotant les cames. Després d’una estona baixant divisem el pantà, baixem una mica el ritme, i poc tros més, i ja tenim el 2on control, allà estaven la Dolo i l’Emili que ja havien fet l’avituallament i ens van esperar, i vam sortir tots junts amb moltes ganes i bones sensacions.

A l’arribar a Cànoves amb la Dolo vam fer una tècnica a la civilitació, i ràpid vam agafar als nois que molt amablement ens van aguantar els pals per facilitar la “immersió” al forn del poble sense alterar massa la pau i la tranquil·litat d’un dissabte matí que allà s’hi respirava.

La xafogor apretava de valent però la pluja s’hi resistia, només havíem tingut algunes gotes.

Passem el control 3 i cap al 4 l’Emili, la Dolo i jo ens avancem una mica de la resta. L’Emili ens anava marcant un ritme molt bo, i intentàvem seguir-lo sense fer-lo esperar massa, jo amb més dificultat que la Dolor, jeje...

Sense adonar-nos ràpidament veiem de nou civilització, i arribem al control de la Roca, el número 4, molt frescos, és el control del dinar. Caldo Aneto, un plat de pasta i si et quedaves amb més ganes, butifarra amb una llesca de pa, i fins i tot, cafè i pastes, quin luxe! En aquest control estava el Pere, el “boss” de Probike/Intempèrie.

Al passar la urbanització de la Roca ens quedava la pujada a Sant Bartomeu, que tot i ser fàcil tècnicament parlant, sabíem que es faria dureta, però a “rebuf” de l’Emili, vam superar-la bé.

Mentre anàvem passsant cómodament els quilòmetres la Dolo ens anava explicant la gran i admirable aventura de Sables, jo tenia mil coses a preguntar-li! I l’Emili ens anava adoctrinant amb curiositats del medi que ens van encantar!

I rient, xerrant, compartint experiències i plans, parlant del nostre dia a dia, vam arribar al “minitunel”, passat el qual estava el control 5, el que jo anomeno el control de la benzinera, i ara sí, cap al final!

Afrontem la darrera pujada amb ganes i amb la pluja latent però no present.

I la darrera anècdota divertida de la marxa, (eh Dolo!), ens vam acabar arrastrant per la riera del Masnou, diguéssim que era com una prova d’obstacles, dubtes i olors, jeje...

I fent l’últim sprint, i arribant gairebé a la meta, l’Emili molt amablement ens esperava per creuar junts la meta!

10 hores de marxa, d’aprenentatge, esforç, paisatges, sensacions, i mooooolt bon rotllo!

Com sempre, cada vegada que creues una meta d’aquest tipus, és una alegria que és difícil descriure, has de viure els km’s previs per valorar l’efecte posterior.

Vam fer unes fotos, vam recollir el caldo i la samarreta, i el millor, a ficar les cames a la platja!

Poc després entrava a meta la presidència del CEI!

Estiraments, menjar algo, i cap a casa!

I a pensar en el proper cap de setmana, Navàs, que segurament serà una marxa passada per aigua barrejada amb il·lusió!

Bea

Sender de Taradell PR-42

2010-05-06T11:09:00.003+02:00

Dos quarts de nou tocats del diumenge 2 de maig, a l’aparcament de Taradell, uns quants Socis i simpatitzants del club ens trobem per fer una circular per les terres d’Osona, grata i desconeguda comarca.

No comencem molt bé, tenim dos baixes, el Pedro amb una bolsitis (Pedro vas corre massa ahir) i una indisposició d’última hora del nostre vocal de marxes, el Juanito, però tot i així, 12 valents iniciem el recorregut. Pintoresc, entretingut i descobridor de la zona, amb monuments mortuoris i amb un aplec sardanístic. Per cert, van ser molt amables pel seu oferiment d’entrepans de botifarra, vi i, com no podia ser, de cafè amb gotes o llet condensada.

Una gentilesa de la gent d’Osona i en concret de Taradell. Gràcies, amics, l’any que ve tornem.

Així hem anat passant el matí d’un dia no molt solejat, però agradable per caminar, amb les seves anècdotes (el Presi es deixa el bocata a casa i es menja la coca del Pedro que no ve).

Ja veieu, companys, qui no surt es perquè no vol. Ahir el Meridià Verd, avui una circular per Taradell. Som Entitat i Club, som un grup d’amics que ens agrada la muntanya sigui com sigui, en resistència o en passeig. Això es el Cei, una variació del excursionisme clàssic.

Estem preparant la propera per a finals de mes. Animeu-vos, que aquí tenim per a tots i aviat per a més, només necessitem propostes. Vosaltres feu club, vosaltres sou el Cei.

Xavier Sans i Cordomi

President del Cei-Catalunya

SENDER DE TARADELL

2010-04-26T00:02:00.004+02:00

Diumenge 2 de Maig
Durada Aproximada: 4:30 hores
Desnivell acumulat: 380m
Distància: 14,800 Km.
Comarques: Osona

Dificultat: mitjana/ baixa

El sender de petit recorregut PR-C 42 de Taradell te una distància total de 14,8 km. i és circular. El desnivell acumulat és de 380 m. i la durada aproximada és de 4 hores i mitja. Cal portar esmorzar, aigua, roba i material apropiat. Imprescindible moltes ganes de caminar i disfrutar.

La sortida serà del pàrking situat a la Ctra. de Montrodon cantonada amb el Carrer Sant Genis . La sortida serà entre les 8- 8:30 del matí, és demana confirmació per no deixar ningú a Terra.
La camida és circular i es farà en sentit antihorari. Iniciarem la sortida direcció al Pujaló, Pineda com queden ja poquetes, agafarem el camí que segueix cap al camp de golf tot vorejant –lo. Creuarem la Ctra. de Balenyà agafant el camí fins a la tomba dels Sequers de Gasala passant a prop del monument a l'expedició catalana Everest 85, que va ser la primera expedició catalana que va pujar al cim del món. Continuarem cap al Castell de Taradell, on farem la parada per esmorzar. Allà podrem gaudir d’ una visió fantàstica de la plana de Vic i un paisatge molt maco. Llavors baixarem pel camí que va al Mas de Mansa però uns metres abans ens desviarem fins arribar a la collada de Taradell. Aquí agafarem forçes per poder pujar fins a dalt de l’Enclusa. Punt més alt del municipi (867 m.) seguirem la cinglera fins arribar al camí que porta a Vilalleons, a dalt de tot de l’urbanització de la Roca.D’alllà agafarem un caminet fins arribar a la Font del minut ( Hi hagi sequera o abunància d’aligua sempre tarda un minut per omplir un litre). Un cop arribats aquest punt agafarem un corriol per l’obaga del Pujol ( masia que té una alzina monumental ) . Un cop passat el Pujol tornarem a passar pel límit una petita cinglera que ens conduirà als horts de la Riera de Taradell. Arribarem al poble per el barri de la Sagrera que un cop haguem creuat la riera ( si hi ha aigua ens haurem de mullar una mica els peus........) entrarem al Parc de la Font Gran . Un parc fluvial a petita escala però on hi trobem un arbre monumental juntament amb la font més emblemàtica del poble. Seguirem cap als carrers del nucli antic de Taradell passant per el carrer de la rectoria i l’església. A un centenar de metres tornarem a trobar amb els cotxes que ens hauran esperat pacientment mentre nosaltres haurem gaudit d’una esplèndida caminada

Al seu costat hi trobem el plàtan centenari de més de 20 metres d'alçada, arbre catalogat com a monumental de Catalunya.

Com arribar:

Amb cotxe:
Per la C-17, sortida de Taradell, agafeu la BV-5306 a l'alçada de Malla
Venint de Sant Miquel de Balenyà, per la BV-5305
Venint de Vic, per la B-520. passant per Sta. Eugènia de Berga
Venint de Viladrau per la B-520
Amb autobús amb l'empresa Prat, línia Taradell-Vic (T.938 126 411)
Consultar Pagina http://www.taradell.cat/ com arribar a Taradell.

Distàncies quilomètriques a Taradell:
Vic -> 8,6 Km
Barcelona -> 66 Km
Girona -> 68,2 Km
Lleida -> 164,7 Km
Manresa -> 51,1 Km
Tarragona -> 156,3 Km

Dubtes:
Bet o Pedro .
julkerlluis@hotmail.com o bet_molist@hotmail.com

Confirmacions:
j.paredes@ya.com
Vocal de Marxes

Les pedres del camí. Crònica de la Tramuntana

2010-04-20T10:44:00.002+02:00

Com si fos una premonició, tot va començar al desembre passat, quan el nostre estimat president va tirar la pedra, proposant anar al UT Serra de Tramuntana (UTST) per desprès amagar la mà i fer mutis pel for. El fet es que fins a cinc elements/es del CEI: en Patrick, la Bea, l’Emili, el Dani i un servidor, ens vam inscriure sense saber molt bé on anàvem a petar.

Els dies previs resolent els temes d’intendència, que si avions, hotels... Per acabar el divendres 9, sortint pitant de la feina i arribant tot just per embarcar i el Dani una mica agobiat .No ens dona temps nio a pixar a l’avió i ja arribem a Mallorca i, desprès d’un parell d’autobusos ens plantufem a Son Moix havent fet 3 coneixences: l’Oriol que, malgrat la pinta, està fet una màquina (va acabar en 18 h) i dos Ironman /woman (el Juan i l’Olga) del Baix Llobregat. Joder quin nivell!

A l’hora indicada, passa un autocar que s’atura davant nostre a indicacions de l’Emili. Es que estem a tot arreu. I no només això. Llista en mà, la Bea exerceix d’organitzadora de l’autocar... el CEI ho acapara tot!!

Arribem al lloc de sortida (un refugi a les afores de Pollença) amb un parell d’horetes i, com fa un fred que pela i no hem jalat, busquem un antro, convenientment assessorats pels companys d’Alcanar, que estan en tot i a totes. Ens perdem el briefing (i quasi millor, així no ens enterem de la que ens ve a sobre...), però les torradetes estan de mort.

A l’hora en punt, una speaker que ningú escolta molt, dona la sortida i.. allà que anem. El Dani no acostuma a córrer (deu ser a l’inici) però jo imposo un trote perquè com soc agonies (o potser perquè temo no poder fer-lo desprès) , estic agobiat pels temps de pas i talls.

El cert es que anem fent durant la primera hora, tot i que també som dels primers que deixen de córrer... Desprès una petita pujadeta per anar escalfant, que fa molt de fred i primera caiguda del menda, que va mig sobat i no portem ni dues hores... Total arribem al primer control, km 16, en 2h 22’, a 45 del tancament: espectacular. Jo perdo el temps reparant la rascada (em posaran 10m de bena que serà el meu tret distintiu al llarg de la marxa) i m’oblido avituallar aigua. Total: fins al control de Cuber (km 32) només haure begut ½ litre...

Ara bé una forta pujada, (la primera de les tres grans de la prova) i em trec els pals, que mestre només es el Miquel, i els que m’acompanyen, l’Emili i el Dani (que ni tan sols els ha portat, per no caure en la tentació...). Però la veritat es que com estem frescos (i fa fred) ben rodejats de gent, es fa relativament fàcil. El pujadot es de cal deu, desprès hi ha una baixada de les en diuen tècniques (es a dir, plena de pedres) que ens indicarà com serà tot el camí, per tornar a pujar i baixar un bon desnivell; anem planejant al costat d’una canalització d’aigua, lletja i rodejada d’aigua per tots cantons: al principi anem primmirats mirant de no trepitjar aigua. Desprès... passem per on calgui i tira milles. L’Emili va comentant per on passem i per on hem de passar, que per això es va fer aquet GR (221, anomenat Pedra en Sec: toma castanya per haver-lo sapigut!!!) en unes vacances (això sí, per etapes...)

Desprès del control planegem al costat de l’embassament de Cúber. A mi m’hauria agradat trotar, però aquest dos van petant la xerrada i em dic: bueno a la baixada a Sóller...I una merda! La baixada té nomes 2.000 esglaons dels de pas i mig, carregats de pedra per tots cantons, i trotar, tot i que es pot, et destroça els peus. Jo noto una petita contractura a la planta del peu (que ja es lloc per fer-se una!!!) però es tan llarga la baixada que em dona temps per fer una tesi sobre com posar el peu dret per no fer-me tant de mal. Tot i així, a estones hem d’esperar a l’Emili que ha decidit que tanta pedra no es bona pels seus peus i ronyons i s’ho pren amb calma. Arribem a Sóller ja de dia, amb una 1h 15’ sobre el temps de pas: no m’ho crec ! A aquest ritme aquests arribaran a veure el Madrid-Barça!!!

Desprès de Soller, camí de Deia uns maquets esglaons, unes vegades de pujada i altres de baixada, ens machacaran els peus i faran que no progressem retallant temps sinó que ens mantinguem en l’hora i 15’, veritable obsessió del menda, que apreta per sortir ràpid dels controls, sobre tot a l’Emili, que s’ho pren amb la calma del savi... Una mica abans d’arribar a Deià comença la pujadeta fins el poble i ens avituallem al refugi de Can Boi. Portem quasi la meitat però algun il·luminat ens diu que ara comença de veritat (¿?) la marxa: collons i el que portem es broma o què?. Ens posem fins les botes de jalar i carreguem aigua que sembla que apretarà la calor en la segona pujada que t’hi cagues: els cingles de Rullán, que ens portaran a Valldemosa.

Al principi la cosa es soportable, perquè pugem per pista en ziga zaga , però aviat ni pista ni hòsties, ala, prop de 800 metres en 5 kms: el Dani s’ens va i l’Emili va fent la goma fins que treu els pals (fixeu-vos com seria la pujada per veure aquesta imatge...). Jo m’he fotut un gel i em faig la il·lusió de que vaig bé. Arriba un moment que em paro perquè no puc mes i faig que tiro una foto: descobreixo a baix al mar, una illeta amb una roca foradada (desprès resulta que tothom va fer una foto similar: no estamos tan mal...). Quan penso que s’acaba la pujada, apa, gir a la dreta i... mes pujada, això i la calor que comença a fer, em tenen desmontat. Afortunadament, “no hay mal que 100 años dure” i al final si que deixem de pujar i, a sobre sopla una brisa molt maca i, les vistes.... es veu mar per tots els cantons i el camí és senzillament espectacular. Ens aturem uns moments i lamentem no esta per romanços i seguim caminant carenant al principi i baixant cap a Valldemosa, ens perdem un parell de vegades però recuperem el camí, gràcies a un pobre home que, amb al samarreta de la MM 2009, baixa mes lent que nosaltres, però com que no es perd, acabem arribant al mateix temps al pla.

Jo voldria trotar però el terreny es tan complicat i no hi ha unanimitat al respecte, total que baixem rapidet i a altre història. A Valldemosa arribem si fa no fa, amb l’horeta i 15 de marge que ens vam crear des de Soller. Algun graciós vol animar-nos i ens diu alguna cosa com “ànim que només us queda una marató...” i més o menys pel mateix temps ens arriba un sms del presi, que està en tot, però no en el que ens queda (diu : “ànims ja us queda poc”... sense comentaris). Es lo que te fer aquestes coses, que a 43 kms li diuen poc....

Apa, 10 kms més trencacames de pujades i baixades i la jalamenta. Son les 3 de la tarda i només tenim una hora de marge, ens hem encantat una mica però tot i això, els col·legues no perdonen els espaguetis i el pollastre. Jo no puc jalar amb la calor, però m’obligo (una mica) . Sortim amb renovades forces cap al darrer control, que està a 14 kms, i triguem 3 horetes de res. I es que primer pugem més del que semblava pel perfil ( i això em desmoralitza) i desprès anem fem puges i baixes trencadors . Arribem al darrer control, on carreguem aigua, jalem una miquetona, i fem grup amb un parell d’illencs que s’han fixat en el ritme que ens posa el Dani i volen garantir l’arribada. Apa, la darrera pujada del dia, S’Esclop. Primer per carretera, desprès per pista... i jo que m’he fotut un “coup de fuet”, vaig que me las pelo (al darrera del Dani, es clar). Fins i tot quan s’acaba la pista em poso xulo i passo a marcar el ritme, durant poc de temps perquè el Dani està incommensurable. Els illencs van comentant el que queda de pujada, per on hem de passar... i clar, quan s’equivoquen i resulta que queda més del que pensaven.. me cagu en tot!!!. Afortunadament, la briseta que sopla, la posta del sol que veiem, i el fet que cada vegada quedi menys de pujada, ens van animant. Està mal dir-lo encara, però això sembla que quasi està al sac això de la Tramuntana. A dalt de tot ens aturem a contemplar el paisatge i la posta de Sol i el Dani aprofita per demanar que tiri un altre que està fins als dallonses de fer de llebre.

Els illencs, que anàvem pegats com paparres, es revelen uns guies extraordinaris pel tram que ens queda. I dic tram perquè, de camí, hi havia ben poc: baixem pel ben mig d’un empedrat de nassos i conforme es va fent fosc, ens fem creus de com s’ho farà la vintena o així de gent que portem al darrera. Pedra sobre pedra, baixades pedra a través, girs inversemblants amagats al darrera d’arbres, m’enrecordaré per molt temps de la baixada de S’Esclops. Afortunadament el marcatge es bo i està il·luminat per no perdre molt la traça. Arribem a un corriol primer i desprès a una pista, que fan baixada pronunciada, i ja comencem a tenir els nervis propis de l’arribada pròxima. Comencen els sms preguntant on estem i, quan agafem la carretereta, em poso a fer trucades: al primera al presi, per agrair-li molt amablement la deferència que va tenir en pensar que aquesta marxa podria ser interessant...Li anuncio la imminent arribada, que es farà esperar més del comte perquè algun capullo ha tret les marques a uns 2 kms del final... desprès de donar un parell de voltes, i trucar 2 vegades a l’organització la solució es anar per carretera i fer un parell de kms addicionals: no vindrà ara pas d’això, però vaja, fa una gracieta... Al final, escortats i guiats per la policia local d’Andratx, fem l’entrada a la meta, en fase de desmuntatge, en 22h.56’.

Entre que arribem a l’hotel, ens dutxem i tot plegat, s’ens fa 2 quarts d’una. Ens posem al catre i quan despertem, l’Emili ja ha marxat que tenia un vol matiner. Nosaltres dos ens fotem un esmorzar de collons: mengem de tot i en quantitat, i petem la xerrada amb en Jordi Ballesta, en Massa, i al pobre Bea, que es va perdre en arribar a Deia i ja no la van deixar sortir. Total quasi ple pel CEI, 4 de 5 finishers.. Estem sorprenentment frescos i pensant en lal gent del club, que ara estarà fent al Molins Vilafranca: fa dos anys, va ser el lloc on uns quants vam parir aquesta idea del CEI i, ves quina cosa, ara arrasem a la CCCR i ens dediquem als extres: TransGranganaria, EcoTrail de Paris, Marató de Barcelona, de la Vall del Congost, Marató dels Sables... Es espectacular el nivelaso. Però això es una altre historia, la historia que dia a dia fem la gent del CEI.

Paco Ramos

Finisher UTST 2010

Vicepresident del CEI

L’ECO-TRAIL DU PARIS

2010-04-12T10:25:00.003+02:00

No sé per on començar. Tampoc sé com explicar-ho. Ni tan sols sé si creure-m’ho.

Haver completat l’Eco-trail de Paris en el temps establert. És una experiència que no oblidaré en molt i molt de temps!

Aquest trail,per mi, no comença el 20 de març de 2010, sinó que s’inicia en el compte enrere al novembre de 2009 quan desprès d’haver-me inscrit m’adono que el temps màxim són 12 hores i mitja. ‘Uff!!’,vaig pensar. ‘Aquí m’haig d’entrenar de valent. Així que a participar a totes les curses i mitges maratons que puguis’.

Faig varies curses d’entre 10 i 15kms i dues mitges maratons (la de Mataró i la de Granollers), avanço el meu despertador a les 6.30/6.45 per sortir a córrer tres cops per setmana. Tot per acostumar-me a córrer un seguit de kilòmetres sense parar. Sí,sense parar! Ja en tinc prou arribant dins de temps.

Per fi arriba el cap de setmana del 20 i 21 de març. Semblava lluny però ja està aquí . M’han passat els mesos volant i complir el repte és una realitat.

La distància del Trail de Paris és de 80 kilòmetres amb un desnivell de 1500 metres positius , on la sortida es situa a la Base Regional de Loisirs a St. Quentin-en- Yvelines i l’arribada a la Torre Eiffel. El temps limitat s’acompanya d’un temps estrictes als controls i avituallaments.

Arribem a Paris divendres a la tarda, ens dirigim a l’hotel, preparem la motxilla amb tot el material tal com estableixen les normes :camel-back de dos litres, menjar, dos frontals, piles de recanvi, manta tèrmica, xiulet i banda reflectant entre d’altres coses. I, cap a la Torre Eiffel!! On recollim dorsals, bitllets de tren que ens portarà a la sortida, i altres materials. Per aclarir alguns dubtes, parlo amb un dels organitzadors que m’aconsella fer els primers 21 kilòmetres non-stop i m’informa que els següents 31 kilòmetres seran sense avituallaments i on es concentren els 1500 metres positius. Una mica trenkakames, per dir-ho així. És on es retira més gent.

Comença a ploure. La pluja, juntament amb el fang, serà una de les meves companyes durant el Trail. Unes sis o set hores, més o menys.Uns altres companys seran els tres mP3s que porto, per si s’acaben les piles i amb diferents tipus de música per animar-me.

Matí del dissabte: ja ho tenim aquí. Anem a l’estació on agafem el tren cap a St Quentin. Està ple de corredors, i estableixo conversa amb un noi francès que parla molt bé l’anglès i m’explica que ja l’ha fet tres vegades. Tot un expert, així que prenc nota d’alguns consells més.

El pensament de ser capaç de córrer 80kms de Trail cap a París i ,sobretot, d’entrar en el temps és el que tinc a la meva ment.

1600 persones ens situem al punt de sortida: un camp al mig de no sé on. L’hora de sortida :12.30 migdia. Ha estat plovent mentre ens esperàvem i ja estic una mica nerviosa.5,4 3,2,1....pam! comença la gran prova.

Com us podeu imaginar els primers 20kms estan congestionats de gent que no para de córrer però sempre cautelosos. Queda molt per endavant, em fixo només en els 20kms que haig de fer i penso:’ haig d’arribar amb temps al primer avituallament’. Com podeu notar m’animo a mi mateixa, tot i que l’alleh,alleh és present. Arribo al primer control, queden ¾ d’hora per tancar, així que em dic: ‘Vinga, no pots perdre temps!’carrego aigua, menjo una mica i a per els següents 31kms non-stop.La pròxima sessió és més llarga i per mi aquests kilòmetres són clau. Parlo amb l’Isma, que m’anirà informant durant tot el Trail del que em trobaré amb unes hores de diferència,clar. I sobretot, m’anima durant tot el trajecte. Gràcies!! També vull donar les gràcies als meus fills que a la seva manera m’han animat. Encara tinc en el meu correu el mail que en Jordi em va enviar en que deia: ‘Mama,que corris molt ràpid per París’.

Seguim. Focalitzo la meva visió amb la gent que va davant meu i que porta un ritme que puc seguir. Km 43: la meva companya és aquí. La pluja. Tot i que molt més abans els meus peus han suportat el pes del fang que s’ha enganxat a les sabates. Entrem en un Observatori i per un instant veig la Torre Eiffel, però sé que estic a meitat de camí. Però m’animo:ja n’he fet 43 i vaig bé de temps. Haig de seguir endavant ,al meu ritme clar. Hi ha un control, on em revisen el material i em fan posar la banda reflectant. Comença a enfosquir-se el dia i ara no sóc conscient de quina hora era.

Arriben els 50 i un bon avituallament:coca-cola, xocolata, formatge, més coca-cola i més xocolata. És un moment màgic tot i que ha estat dur. La concentració ha estat magnífica i observar el terreny sota els meus peus ha estat dur.

A per els següents 10kms! Els faig en una mica menys d’una hora per què no vull que em parin en un control per falta de temps. Ara si que em doldria i trec força de no sé on. Arribo al km 60 i pregunto: ‘Vaig bé de temps?’ I un noi em diu:’sí, vas bé. Ja està fet això.’

A la distància les llums de París i el color viu de la Torre Eiffel. No m’importa reconèixer que m’emociono. El viatge arriba a la seva fi.10 kms més,un altre avituallament i l’última empenta: uns 10kms al llarg del Sena cap a la Torre Eiffel. Es fan llargs perquè sembla que tinguis l’arribada molt a prop i no és així. Però arribo,passo l’últim carrer i no m’adono que estic passant per una passarel·la situada dins la carpa,sota la Torre, i els temps que marca el rellotge són les 12.56. Falten 4 minuts per què s’acabi els temps . D’això no en sóc conscient i no veig ni a l’Isma. Sé que tinc que pujar al primer pis per completar el meu somni i em dic: ‘Amunt, ja és teu’. Escales amunt, entro a l’arribada , sona el meu xip i : s’apaguen els llums. S’acabat el temps.

Com he dit al començar aquest escrit, encara no m’ho crec. Tot i que ara que he estat redactant el meu trajecte d’aquesta prova he pogut anar assimilant el que ha fet possible aquesta realitat. Per mi era tot un repte i vull agrair a tots aquells que van creure possible aquesta possibilitat d’acabar dins de temps i que em van enviar tanta energia positiva. Crec però, que si no hagués fet els deures abans de la prova, les meves cames i sobretot el meu cervell no haguessin resistit.

Olga Sánchez

Transgrancanarias 2010

2010-03-14T20:53:00.002+01:00

Garraty inclino la cabeza hacia adelante y siguió avanzando medio adormilado. Allá delante, en alguna parte, estaba Freeport; pero no llegaria allí esa noche, ni mañana. Faltaban muchos pasos. Quedaba un largo camino. Y todavía tenia en la cabeza demasiadas preguntas y no suficientes respuesta. toda la Larga Marcha parecía un amenazador interrogante. Se dijo que una cosa como aquella debía tener un profundo significado. seguro que era asi. Una cosa como aquella tenia que proporcionar una respuesta a todas las preguntas.
( La Larga Marcha STEPHEN KING )

Be intentaré fer una petita crònica del meu pas per la transgrancanaria d’ aquest any.

Per segona vegada tornem a ser a les Canàries , una edicio amb sorpreses que els corredors varem patir ( calor, recorregut , la teca es un cas apart poca i masa lluny ). El dijous a la presentació comentem la jugada amb uns companys del CEPOLC de Castelldefels i ja ens avisen que a Maspalomas ens mullarem una mica ,je je comencem be, que han variat el recorregut per estalviar-nos trams de pista, carretera i sobre tot la sèquia del any pasat . Ens passen el vídeo del 2009 on surten imatges Presi , txell , Nen . Despres a sopar una mica ( uns raviolis i una amanideta que dona l’ organització ) i a dormir que dema hi ha tela per tallar. Agafem l’autocar a les 22h i en ¾ d’ hora ja estem a “playa del ingles” on torno a trobar el companys de Castelldefels i l’estona pasa una mica millor parla’n de tot i res amb una temperatura prou agradable 15ºc . L’hora s’acosta i a les 12 donen la sortida. Tots a corre com posseïts per la platja i oh!! La primera sorpresa de la charca de Maspalomas baixen dos pams d’aigua ben bons, la primera remullada . Tot seguit entrem al Barranc que baixa pel mig del poble per on segueix baixant aigua tot remenat amb una catifa d’alges que dona un terra de lo mes lliscant , dos patinades , remullada, cop al maluc i a la cama. La cosa ja comença a pintar malament. El barranc es va fent cada vegada més pedregós i l’ aigua no deixa de baixar i els comentaris son del mes sortit que si no mes falten cocodrils al canyissars, algun japones perdut, fins que arribem a la “Degollada Ancha” , ara toca pujar una mica fins una pista on comença una agraïda baixadeta per arribar a la pressa d'Ayagaures (km 21) on esta el avituallament líquid en forma de cuba del exèrcit , trec el plàtan que he portat però em dono compte de que m’ he deixat els sobres de recuperation a casa, ole ole .Son les 3h45’, aquí el recorregut canvia una mica respecte l’any pasat i es veuen les llums com s’enfilen per un corriol costerut sense gaires trosos per recuperar. El sender desemboca a el camí ral "Llanos del Garañón"continuem pujant. Arribem fins a una pista de terra per la qual continuem a l'esquerra. "Llanos del Garañón". Una mica més endavant arribem a una nova cruïlla
senyalitzat que seguim a la dreta, per un camí que baixa zigzaguejant fins Tunte nou avituallament amb força gana. En aquest lloc em dono compte que no posa cap referncia ni a hores de tancament ni kilometratge ni res . Sortim direcció de la "Degollada de cruz grande"ja va sortin el sol i el dia esta clar, “malo” fara calor. Seguim per la carretera d'asfalt a l'esquerra i després de passar un petit congost agafarem una desviació amb una pista de terra a l'esquerra. Tot avall fins arribar a la zona de les preses de Chira, Soria, on hi ha un bar i un petit super que avui faran l’ Agost ( cocacolas, aigües ,bocatas ,etc.)Son les 10h i penso que vaig be de temps pero la cosa es comença a posar “chunga”, mes calor que l’any pasat i no m’agradani un pel . Ni un núvol i ara recordo que ahir a les 10h estàvem a 28º a la capital uf!!. Trobo gent que ens dona anims, el cami puja de valent i veig un salt d’aigua molt maco on aprofito per fer unes fotos i descansar una miqueta. Seguim per un senderó que veiem just davant fins a arribar a una carretera asfaltada que ens porta a la presa de las Niñas (65km) 11h30’ . L’ any pasat hi avia una cuba aquest nomes garrafes , en aquest punt plega una de les favorites la vasca Lidia Gómez , petem la xerrada amb els nois del control on ens comunican que no estem al km 65 sino al km 54 això em tira per terra tots els meus pensaments de fer un bon temps. I que el control del Roque Nublo ( aquest any si que tenim que fichar a la base ) tanca a les 18h ????? pugem cap l’ Aserrador vinga tu cap a munt cap avall. aquestes alçades ja, el calor ja fa de les seves o la pajara o jo que se pero estic una mica marejat i la panxa vol fer de les seves . arribem al Roque Nublo sobre les 15h, el primer Manuel Heras ha pasat a les 7h40’ a mes de 40’ del segon, Arnau Julia. Baixem a la carretera depresa fen zigazages entre la gent, un altre cuba ens espera al encreuament, on els militars tenen presa per fotra el camp, cony ells no foten res i nosaltres necessitem l’aigua. En aquest punt pleguen mes de deu persones la majoria Italians que ja en tenen prou. Uns companys ens diu que espavilem perquè ara resulta que Garañon tanca a les 18h, això ja no te nom; uns A uns altres B. Vinga tots a córrer cap el Pico de las Nieves (la cama em fot mal,de la caiguda al començament i tinc unes ganes de enviar-lo tot a rodar anar a casa a sopar i a dormir a un llit ). Sona el mòbil ,un missatge d’anim del Presi (COM US HE TROBAT A FALTAR). Pujada per les cordes per la Degollada de los Hornos i cap amunt que el rellotge corre. Arribant pel cami ens trobem unes perdius passejant pel ben mig del cami. Mes anims de la gent que esta dalt del cim on una noia m’ofereix uns fruits secs i oh!!, Una cocacola que bona que esta, corre corre que no tenim temps que perdre i per sort fot baixada i a les 17h30’ ja arribem a Garañon, aquí mengem una mica de macarrons, fruita i galetetes. Tenim temps de barallar-nos amb els comisaris pel desgavell d’horaris i kilometratge que donen als controls i ells per no portar el peto a la vista, que pesats. S’ aixeca una boira i un ventet que convida a fotre el camp ràpid, sera el fred o el jalar pero ja em trobo millor i començo a anar mes depreseta. Anem cap a la Cruz de Tejeda on tornem a pujar per tornar a baixar, un trencacames, i aixi una bona estona trosos de carretera pista i corriol. Ara ja hem fet un grupet amb uns “nanos” de’ Almeria i un Alemany que no te ni idea del idioma , tot per senyes je je, arribem a Teror on descansem una mica, mengem una mica mes i sobre tot el cafè i la Coca-Cola del Caprabo va que vola. Ara comença el tram nou de la cursa (allà ens enterem que el Barça ha empatat i el Madrid perd, els d’Alacant també son cules). Tornem enrere una mica seguin la carretera fins arribar a la “Finca Osorio” pasem per endavant de la casa i enseguida surt un cami a ma esquerra que diu “ subida al Pico “, però Las Palmas no estan abaix ?diuen els d’Almeria. Be pugem uns 900m de camí fins arribar a una sèquia petitona que tindrem que seguir planejant quan arribem a una casa toca tombar a l’esquerra i ara cap avall amb una forta baixada de fanguet que llisca que es un content, al final ens trobem uns pobres ciclistes que fan les funcions d’ indicadors i ens ajuden en el que poden mentrestant passem pel petit poble de “los Castillos”per tornar a pujar un altre cop. A la sortida del poble em trobo al ben mig de la pista dos cabres o el que sigui com si fossin gossos guardians , arribem a una zona militar, mes endavant al peu d’una creu girarem a ma esquerra per baixar un altre cop al poble de “ Santidad Alta” on ens liem pels carrers sort d’unes senyores molt amables ens indican el cami correcte tot lamentant per on ens fan anar , “mi niño cuidado con el barranco” mi niño cuidado con..” Ens trobem amb una carretera veïnal que al final es converteix en sender i fa un ziga-zaga prolongat fins a enllaçar amb altre que apareix a la nostra dreta. Continuem per aquest sender fins al final del barranc. Per on anirem uns quans kilòmetres fins arribar al poble de “Tenoya” on tornem a trobar els pobres ciclistes –guies que ens informen del camí a recórrer. Aquesta gent porten desde les 8h del mati cap a munt cap avall. Després de pujar uns 10 mts ens trobem amb una corba tancada a l'esquerra, anem de front per un corriol que comença a la nostra esquerra. Mes endavant tornem a trobar un altre barranc el qual seguirem una estoneta al final ens trobem amb una carretera d'asfalt i girarem a la dreta per començar a pujar. Després de pujar una dura carretera d'asfalt i abans d'una corba tancada cap a la dreta, agafar un sender que comença per la part esquerra de l'asfalt. Continuem per aquest sender fins que es creua amb una pista i realitzem una ziga-zaga en pujada per un sender que surt a la dreta on trobem el últim control. Ja veiem per fi la ciutat de Las Palmas allà abaix. Aquesta vegada els comissaris de la cursa ens donen la rao per la duresa del tram final. Be enfilem la teòrica baixada fins Los Giles i així enllaçar amb el camí antic, tot baixada 3km fins la carretera, un control de protecció civil talla el pas dels cotxes pel pas dels caminants es d‘ agrair no tindre que jugar-te el físic al final quan els reflexes ja no estan al millor nivell. Arribem a la meta cansats desprès de 27h 30’ nomes hi ha musica algun comissari i el cap de la cursa donant ànims als últims participants. I ara com que no he caminat prou a peu al hotel a dormir una estoneta que dema toca matinar per recollir la samarreta, parlar amb el tercer classificat l’Adolf Aguilo tot comentant el tros final on no han sortit el números a ningú i apa a córrer que l’avio s’escapa cap a Barcelona. Torno a trobar els companys de Castelldefels i comentem la jugada de la Sur-Norte i la Gran. A Barna ens espera un temps ven diferent al d’aquí amb fred i pluja. Espero recuperar-me be per començar amb milllor peu la copa i tornar a trobar els amics per riure una estona mentre caminem.

ATENCIÓ

2010-03-08T12:25:00.002+01:00

BON DIA APRECIATS SOCIS,

LES EXCURSIONS DELS DIES 14 I 27 DE MARÇ QUEDEN SUSPESES PER MOTIUS ALIENTS A LA NOSTRA VOLUNTAT.

ÀNIM QUE TENIM LA COPA COM A OBJECTIU. SALUT I SORT

XAVIER SANS I CORDOMÍ

PR. C-60 SENDER DE LES QUATRE ERMITES

2010-02-23T12:40:00.003+01:00

14 de març de 2010

PR. C-60 SENDER DE LES QUATRE ERMITES

LLOC: PLAÇA TORRES I BAGES, SANT JOAN DE LES ABADESSES
HORA: 8.00
DIA: 14 DE MARÇ 2010
KMS: 27.1
DESNIVELL: 900 METRES POSITIUS
DIFICULTAT: MITJA – ALTA
DURADA: 8 HORES APROX. (CONTANT PARADES, ESMORZAR I DINAR)
RECORREGUT: SANT JOAN DE LES ABADESSES – ERMITA SANT ANTONI DE PÀDUA – COLLET DE L’HOME MORT – ERMITA SANTA LLÚCIA DE PUIGMAL – ERMITA SANT PONÇ D’AULINA – RUNES DE CAN MIC – ERMITA SANTA MAGDALENA DE PERELLA – SANT JOAN DE LES ABADESSES

Hola companys i amics del CEI,

Us proposem una excursió fascinant, personalment us la recomano. Si no

teniu plans us aconsello que vingueu amb nosaltres, és una mica llarga,

però assequible, sortirem a les 8.00 de Sant Joan, esmorzarem a l’ermita

de Santa Llúcia de Puigmal, dinarem a l’ermita de Santa Magdalena de

Perella, i acabarem la nostra excursió al voltant de les 16.00.

Amb un traçat circular, passa per les quatre ermites que hi ha al terme

municipal de Sant Joan, tres d'elles romàniques: Sant Antoni de Pàdua, Santa

Llúcia de Puigmal, Sant Ponç d'Aulina i Santa Magdalena de Perella.

Aquesta ruta combina art i paisatge: des de Sant Antoni teniu un mirador

esplèndid de la vall i una àrea de pícnic.

- Sant Antoni de Pàdua, situada al cim d’un turó (1.040 m), amb magnífiques vistes sobre la vall de Sant Joan de les Abadesses. L’actual ermita fou construïda al 1852 però en tenim notícies des del 1635.

- Santa Llúcia de Puigmal, església romànica documentada l’any 913. A pocs minuts de l’ermita, a l’esquerra del sender, hi ha els Gorgs de Santa Llúcia, un indret bonic on refrescar-se.

- Sant Ponç d’Aulina, possiblement del segle XII, encara que ha patit modificacions posteriors, està situada al cim d’un turó envoltat per les muntanyes del Capsacosta, les carenes de Collabós i la Serra de Cambres.

- Santa Magdalena de Perella, ermita que es troba al cim d’un turonet, al costat de la casa de Perella. Des d’aquest turó es pot gaudir d’una bona vista a tota la Vall del Ter. L’ermita és del segle XII.

Qui estigui interessat en acompanyar-nos a la sortida, envieu un correu

de confirmació a

j.paredes@ya.com o cei.catalunya@live.com.

Perqualsevol dubte, podeu trucar-me al mòbil 645234013.

JUAN PAREDES

VOCAL DE MARXES DEL CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT-CATALUNYA

CEI-CATALUNYA

Alpens – Santa Margarida de Vinyoles - Alpens

2010-02-08T21:57:00.001+01:00

21 de febrer de 2010

Alpens – Santa Margarida de Vinyoles - Alpens

Us proposem una sortida fàcil però entretinguda, per camins poc coneguts per la majoria de la gent, a vegades una mica perduts, fins i tot. Podrem gaudir dels boscos del Pre-Pirineu amb les seves varietats ben marcades segons passem per la solana o per la baga. Podrem visitar les seves masies, a voltes mig enrunades, a voltes re-cuperades i re-habitades per personatges prou pintorescos, (els “hipies” en diuen al poble). Podrem admirar els paisatges oberts i sense límits de l’ermita de Santa Margarida, antic castell de la Guàrdia, una de les possessions del monestir de Ripoll a l’Edat Mitjana: per un cantó el Puigmal i el Pirineu, ben nevats, per l’altre, el Lluçanès i, (si el dia és una mica clar), Montserrat, La Mola, Montseny, Cabrera, Bellmunt, Pedraforca, Ensija, etc. Etc. Retornarem a Alpens per Coll Tallat, per la Font de Matamosses i per Roca de Pena.

I, finalment, (els que sobrevisquem), podrem gaudir d’un formidable dinar a la Fonda d’Alpens que ens prepararan el Joan Enric i la Dolors uns magnífics cuiners i amics de la gent esportista.

Per quedar-se a dinar cal apuntar-se abans del dia 15 de febrer

Lloc sortida: Alpens, aparcament a l’entrada del poble, davant El Casino

Hora de sortida: 8h.45'

Dia: 21 de Febrer de 2010

Recorregut: Alpens- Collet de la Bataiola, (o Trencant de la Pixarella), Font del Pi, Mas Clarà, El Massot, El Grau de l’Olla, Coll Marcadal, Mas Portavella, Santa Margarida, Coll Tallat, Pujampí, Font de Matamosses, Roca de Pena, Torrats i Alpens

Distància: 13 km aprox.

Desnivell: 1500 metres acumulats, aprox

Dificultat: Fàcil

Com arribar a Alpens:

- Qui vingui del cantó de Barcelona, i Tarragona:

C-17 cap a Vic i Sant Quirze de Besora.

A Sant Quirze, (després del túnel) sortida en direcció a Prats de Lluçanès

A 8 km. de Sant Quirze, girar a la dreta direcció a Berga.

- Qui vingui del cantó de Girona:

El millor és passar per Olot i el túnel de Bracons en direcció a Vic. Un cop a la C-17, com els altres.

ATENCIÓ: NO FEU CAS del que diguin els GPS, Tom-tom i demés artilugis que us vulguin fer passar per l’eix del Llobregat i anar fins a Berga!!!! La carretera Berga- Alpens és realment plena de revolts! (Jo ja us he avisat)

Menú del dinar:

1er. Plat, (tothom igual):

Xupito de crema de carxofa

Tastet de Pasta de full amb samfaina i brandada de bacallà

Tastet de Favetes saltajades amb pota de calamars i gambes

2on. Plat, a escollir entre els següents:

Llom

Botifarra

Bistec

Vedella

Peu de porc

Ànec

Cap de porc amb panses i ou dur

Calamars a la planxa

Bacallà gratinat a l’allioli

Postres, a escollir entre la carta, (boníssims!)

Pa, aigua i vi

Cafè

Preu per persona: 20 €

Pels nens i nenes es pot fer una adaptació a mida.

Tot aquell que estigui interessat en quedar-se a dinar cal que confirmi la seva assistència abans del dìa 18 de febrer. Només cal enviar un email a j.paredes@ya.com o cei.catalunya@live.com

Qui estigui interessat en acompanyar-nos a la sortida, envieu un correu de confirmació a j.paredes@ya.com o cei.catalunya@live.com . Per a qualsevol dubte, podeu trucar a un dels mòbils: 645234013, (Juan Paredes), o al 690385122, (Joan Iborra)

CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT-CATALUNYA

CEI-CATALUNYA

7 FEBRER 2010 MATINAL PER LA SERRA DE L’OBAC

2010-01-24T20:32:00.002+01:00

MATINAL PER LA SERRA DE L’OBAC

Lloc: Alzina de Salari ( km 11 de la Crta. BV-1221 Terrassa – Talamanca )

Hora: 8h.15'

Dia: 7 de Febrer

Recorregut: Alzina de Salari – Coll de Boix – Collat de Reixac – coves de Mura – Mura – Puig de la Balma – Collat Roig – Puig Andreu – Coll de Boix – Alzina de Salari

Distància: 18 km aprox.

Desnivell: 1350 metres acumulats

Dificultat: Fàcil

Hola amics del Cei-Catalunya, ja està aquí la segona sortida de l’any, farem un passeig pels voltants de Mura, poble pintoresc que conserva tot el seu encant medieval amb carrers i places al voltant de l’església romànica de Sant Martí.

Molts de vosaltres aneu a fer la Mitja de Granollers, però pot ser n’hi ha d’altres que no teniu cap activitat programada per aquell dia, així que us convido a que ens acompanyeu, no us penedireu.

Sortirem de l’aparcament de l’Alzina de Salari, situat a 50 metres del km 11 de la Crta. BV-1221. Pujarem fins el Coll de Boix per la Font Traginer i, des d’aquí baixarem fins a les coves de Mura, que actualment estan tancades. D’aquí continuarem fins al poble de Mura, on esmorzarem al costat de l’església. Després pujarem i passarem per la Creu de la Vila, Puig de la Balma i per unes cases endinsades a la roca. Seguirem pujant fins retrobar-nos novament el Coll de Boix i baixarem a l’Alzina de Salari. I aquí finalitza la nostra excursió.

Tot aquell que estigui interessat en acompanyar-nos, envieu un correu de confirmació a j.paredes@ya.com o cei.catalunya@live.com. Per qualsevol dubte em podeu trucar al mòbil 645234013

Juan Paredes

Vocal de marxes

CEI-CATALUNYA

Mar i Murtra

2010-01-19T23:24:00.003+01:00

Varios compañeros del CEI fuimos el pasado domingo a Blanes a correr esta cursa de 20 Km. Cursa de asfalto y tierra y con unos cuantos repechos un poco exigentes, participamos el Isma como siempre una maquina 1h 20', el Emili un todo terreno, nuestra simpática hada madrina la Dolo, la compañera Olga, y yo, para mi era mi primera carrera de 20 Km., tengo mucho que aprender y mucho que mejorar 2h02', no esta mal para un principiante en el mundo de las carreras y con sobrepeso que intentaremos quitarlo.

Muy buena organización, y muy buena participación, mil personas empezamos a correr por el paseo marítimo de Blanes, pero enseguida nos fuimos para el interior a buscar los huertos y una pequeña montañita que se veía a los lejos, esto no es como las caminadas que vamos todos juntos y vamos hablando, aquí no se puede hablar desde el primer momento ya vas asfixiado, aquí vas solo desde el principio cada uno tiene su ritmo.

Esta carrera los primeros 7 Km. son llanos, del 7 al 8 subidita fácil, en mitad de la carrera llevaba 59', iba bien cómodo y sin sufrir mucho, pero sabia que me esperaba lo peor del 11 al 15 subida, tengo que reconocer que un par de cuestas fuimos andando, y al partir del 15 a buscar la playa, y en el 20 la llegada con la satisfacción del objetivo conseguido, cansado pero contento, a buscar un buen bocata y una buena ducha.

Juan Paredes

Mitja Marato de Terrassa

2010-01-18T22:51:00.003+01:00

Quarts de nou del matí a Terrassa, com no pot ser d’altra manera estic donant voltes per aparcar, bé ho he aconseguit i em dirigeixo al pavelló a recollir el meu dorsal, ja són les nou passades. Una petita trucada i contacto amb el nen, per cert era el seu aniversari, ens trobem i esperem a la Lourdes, que també corre aquesta mitja.

Escalfem una mica, ens col·loquem i a córrer, a poc a poc ens anem separant, lògic amb tants kilòmetres. El temps acompanya no fa fred, però tampoc calor, i anem fent, però com sempre alguna cosa passa i és que l’aparell de música es para i apa, a córrer en silenci!

Així fins el km 15 on de cop i volta sento un xiu-xiu a cau d’orella, i quina sorpresa! L’aparell torna a funcionar, ànim que anem bé de temps després de l’accident i tant de temps sense una mitja encara em mantinc i acabaré dins el temps esperat, menys de dues hores, així que em concentro i cap a la meta, doncs un entrepà de botifarra m’espera, i ja tinc gana.

Què millor, després de córrer, que un entrepà i una cervesa.

Fins l’any vinent a Terrassa

Xavier Sans i Cordomi

Raquetes de Neu. Port del CompteTuixent 2010

2010-01-13T21:51:00.003+01:00

Després d’encetar un nou any amb molt fred i neu, què millor que aprofitar‐ho anant a fer una
ruta amb raquetes. De tal manera ens trobem a mitja tarda del dissabte amb la Dolo a
Granollers. La nostra intenció és fer nit a Sant Llorenç de Morunys, al peu del Port del Compte,
així ja no ens tocarà matinar d’una manera tant salvatge l’endemà. Ja arribaran les proves de la
CCCR on ho haurem de fer, però si ara ens ho podem estalviar, millor que millor. Anem pujant
xino‐xano, cal anar amb compte amb la carretera aquests dies. Com que el viatge és llarg,
aprofitem per posar‐nos al dia dels reptes d’aquest 2010 que tot just comença: Marató, Sables,
Vall Nord, UTMB... Res fora del normal, el típic que faria una persona standar...
Arribem a Sant Llorenç, i fa un fred terrible. Decidim anar a sopar aviat en un restaurant que el
piteu Maurici ens ha recomanat. Una bona amanida de pasta i unes bones pizzes per omplir la
panxa de dos esportistes abans de la prova. Tornem a la pensió i ens posem al llit. Ens hem
d’estrenar en quelcom que no hem fet mai. Toca descansar.
A les vuit del matí hem quedat amb el Fermí i la Maria, que seran els nostres mestres i ens
guiaran i aconsellaran al llarg de la prova. Esmorzem tots junts a la fonda Casa Joan, i allí
coincidim amb moltes cares conegudes de la CCCR que també participaran a la prova de
raquetes (entre d’altres, saludem al compi Jordi de Riudecols). Pugem cap a l’estació d’esquí i
la primera dificultat és saber on es troba la sortida, doncs no trobem cap indicació de la
organització. Finalment ens informen que la sortida és a dos quilòmetres més amunt de
l’estació d’esquí del Port del Compte. Per sort, anem amb el 4x4 del Fermí, que puja sense
problemes per les carreteres nevades de l’estació. Quant finalment arribem al punt de sortida,
ens comuniquen que la sortida s’endarrerirà uns 30 minuts. Sort, doncs encara havíem de
recollir els dorsals i calçar‐nos les raquetes.
Finalment prenem la sortida! La sensació és molt semblant a la de caminar, amb petits
matisos. El moviment d’alçada del peu és sensiblement diferent, i la separació dels peus també
ho és, ja que les raquetes tenen una amplada determinada, i si caminéssim de manera normal
ens les estaríem trepitjant constantment. Es podria resumir en que és semblant a caminar amb una lleugera sensació “d’ànec”. Comencem la caminada (raquetada?) amb tota la roba d’abric que portem a sobre. L’inici es fa amb lleugera pendent, i aquí en Fermí ens dóna unes classes sobre el tipus d’inclinacions que podem trobar. En aquest cas ens trobem fent “un falso
llano con algo de pendiente”. A mesura que anem guanyant alçada,
anem descobrint els paisatges que ens regala aquesta prova. Des de la nostra posició podem
veure Montserrat emergint d’un mar de núvols. Situat més a l’oest viem la serra del Montseny.
La veritat és que des d’on estem sembla mentida que la distància entre aquests dos massissos
sigui de més de 80 km. També emergeix d’entre els núvols la Mola, el Pedraforca, molt més
proper i d’altres cims emblemàtics del país.
No ens podem entretenir pas massa estona, doncs a la que parem de seguida ens refredem i el
fred ens cala ràpid. Fem una baixada forta i arribem a la meitat de la prova. Ens queda una
pujada forta per endavant i a partir d’allà tot serà baixada fins a Tuixent. El Fermí ens ha
preparat uns fabulós entrepà i decidim que ens el menjarem un cop siguem a dalt de tot,
doncs els quatre comencem a tenir gana. Comencem a pujar per un fort pendent. El Fermí i la
Maria ens aconsellen que col∙loquem “l’alça” a la raqueta. L’alça és un dispositiu en forma de
U que evita que el taló arribi fins a la raqueta en zones de forta pendent. Aquest fet afavoreix
la tracció de la raqueta i aprofita millor la força que li donem. La pujada no és gaire llarga així
que de seguida que arribem a dalt ens cruspim els entrepans que ha preparat en Fermí. Un
nou plat de la sèrie “Nouvell Cuisine: una vida hippy”, un col∙leccionable endegat pel Fermí i
que ha commocionat i sorprès a tot el món culinari. Una mescla d’ingredients (pa d’anous,
tomàquet, xampinyons, enciam, i una salsa secreta) que li donen un gust especial i molt bo.
L’entrepà té la mida justa per treure’ns la gana que portem i no afartar‐nos massa doncs encara
ens queda una llarga baixada fins al final.Comencem a baixar i el grupet de 4 es separa en
dos, perquè m’haig d’aturar ja que la raqueta m’apreta força el turmell en la baixada i el Fermí
m’ajuda a destensar‐la. Aquests pocs segons que hem estat aturats fa que ens haguem de posar a
córrer per atrapar el grup femení que ha agafatun ritme “endimoniat”. Finalment i pocs metres
abans del final aconseguim ajuntar els dos grups i acabem fent‐nos la foto final a dalt del podi. Un
petit avituallament a l’arribada posa el punt finala la prova.
Ens toca esperar l’autocar de tornada cap a Port del Compte on hem deixat el 4x4. Mentre
esperem aprofitem per fer un cafetó a l’estació. Una trucada del Maurici dient que s’ofereix
voluntari per recollir‐nos i portar‐nos de nou cap a Sant Llorenç, fa que novament ens
separem. Ja que l’autocar de l’organització arriba abans que en Maurici i la Maria i el Fermí
decideixen pujar‐hi. Tot i això ens retrobem al cap de poc a Sant Llorenç i acabem de
redistribuir les bosses que havíem deixat en un i altre cotxe. Ens acomiadem del Fermí i la
Maria, ells van tirant poc a poc cap a Barcelona. Mentrestant la Dolo i el Pep es queden a dinar
convidats pel Maurici.
Amb la panxa plena iniciem el viatge de tornada, viatge que es fa plàcid rememorant les
experiències viscudes al llarg del cap de setmana. Repetirem el que hem fet? Espero que sí, ja
que em viscut emocions noves i molt gratificants!!
Josep Bosch Collado & Dolo Puig Puig

SORTIDA MATINAL PER OLESA DE MONTSERRAT

2010-01-07T23:36:00.004+01:00

Lloc de sortida: Olesa de Montserrat al supermercat Maxi Dia (Els Closos).

Hora: 8.30.

Dia: Diumenge 24 de gener

Recorregut: Olesa (Maxidia)-Sant Pere Sacama-Creu de Saba-Font dels encantats-Olesa

Distancia: 12,5 kms aprox.

Desnivel: 800 metres acumulats aprox.

Dificultat: Facil.

Hola amics i companys del CEI!

Iniciem un any més amb il.lusió i amb ganes de fer activitats que siguin del vostre agrat.

Ja han passat les festes i com és normal hi hagut grans àpats i ens em relaxat d’allò més. Així doncs, comencem la posta apunt iniciant l’any amb una atractiva i agradable excursió pel terme d’Olesa de Montserrat a on visitarem racons de gran bellesa. L’ ermita de Sant Pere Sacama,lloc on esmorzarem. La Creu de Saba, a 594 metres d’ alçada,serà el punt més alt de la nostra sortida i la Font dels Encantats, també anomenada Font dels Enamorats, i tot passant pe la masia de Can Llimona arribarem al casc àntic d’Olesa on finalitzarà l’excursió.

Qui vulgui quedarse a dinar amb nosaltres, a les 14.00 anirem al restaurant ‘el Centro’.El preu del menú serà uns 19€.És molt important, per poder reservar el restaurante, que tot aquell que estigui interessat a quedarse a dinar confirmi la seva assistència. Només cal enviar un email a j.paredes@ya.com o cei.catalunya@live.com

Qui estigui interessat en acompanyar-nos a la sortida, envieu un correu de confirmació a j.paredes@ya.com o cei.catalunya@live.com . Per qualsevol dubte,podeu trucar-me al mòbil 645234013

JUAN PAREDES

VOCAL DE MARXES DEL:

CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT-CATALUNYA

CEI-CATALUNYA