Amanida, arròs, carn amb patatones, postres, vi, pa i aigua, què millor per acabar una caminada…. Així que, amb l’estòmac ple, després d’un cigaló (us pensàveu que me l’havia deixat, oi? Doncs no!) reprenem el camí de baixada cap als cotxes…. Una mica ràpid per a pair-ho tot, una mica d’espera pels que van endarrerits , i moltes fotos, ja que he aconseguit mangar la màquina al jefe, o sigui; al presi. Recolem però unes quantes hores, que hem començat la casa pel teulat….
18 excursionistes d’allò més eixerits queden en un lloc que no hi ha manera humana de trovar. Aquest lloc, que ràpidament s’emplena de cotxes, llavors no deu ser tan complicat… La sortida es va fer, si no recordo malament, de Sant Julia de Cabrera, i directes amunt cap al Cabrera. Però això era només l’entrada. Al peu de les escales deixem o dos dels membres que ens han acompanyat en la primera pujada: a mi no m’enganyen , tenien gana d’un bon cafetó i de parar una mica el sol abans de la gran comilona….
La resta ens dirigim cap al pla d’Aiats. Primer baixada , i després sí que hi ha una mica de pla on aprofitem per a esmorzar. Una altra baixadeta, si la memòria no em falla, i una nova pujadeta…. Es veu l’entrenament realitzat en les sortides prèvies, i les pujades es fan a bon ritme i en grup. Finalment baixada picada avall i ens dirigim per un camí que ens porta a la pujada del Cabrera. Aquí sí que bufem com a desesperats, i és que el Cabrera s’empina sense pietat… Però tot sigui per un bon arròs !!!!
Fins la propera !!!
Ens veiem
miquel
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada