Casino de la Floresta 19:00
Conxita (gerent Feec), Kilian Jornet, Xavier Sans (president CEI)
A continuació es va projectar el vídeo Kílian’s Quest 2009. La durada d’aquest és de cinquanta dos minuts que es van fer curts, molt curts. En aquest capítol dels reptes que es proposa en Kílian es mostren dos fites realitzades a Còrsega i als Estats Units: el primer, fer el GR20 cors en menys de trenta-cinc hores; el segon, fer el trail del llac Taho, a Sierra Nevada, en un temps rècord.
En Kílian és el número u però també és una gran persona. Això es veu quan els posseïdors dels rècords de les curses que va a realitzar – malgrat veure la seva marca en seriós perill – l’ajuden, l’aconsellen i en parlen molt bé. Sempre amb els peus a terra, amb un bon equip al darrere, una preparació exhaustiva de la ruta, acompanyat en molts trams per pacers que el guien i li fan companyia, demostra que pateix, que té fred, que també li cal dormir però que destrossa el cronòmetre.
En acabar-se el vídeo en Kílian va explicar el repte del 2010. En primer lloc, el campió va recordar la travessa que ara fa uns mesos va fer i que va consistir en completar el GR11 en vuit dies, assistit per més de cent persones: una aventura personal i humana; la segona a Tanzània, on havia de marxar el matí següent a aquest acte. Tot seguit va iniciar-se el torn de preguntes entre els assistents.
En Xavier Sans li va demanar a en Kílian que quan podria tornar. Entre el riure còmplice dels assistents en Kílian va explicar que passava poc temps a casa, uns vint o vint-i-cinc dies i després marxava a competir. Malgrat no tenir un calendari d’estades a casa fixat, va mostrar la voluntat de tornar l’any que ve a presentar els nous reptes.
Fotos de la roda de preguntes (es transcriuen a continuació)
LES PREGUNTES I RESPOSTES SEGÜENTS PODEN NO SER TRANSCRIPCIONS 100% LITERALS:
P: Quines sensacions tens quan vas tranquil?
R: Gaudeixes més, malgrat tot mai vaig al cent per cent. Les pulsacions mitjanes van entre cent vint i cent trenta per minut. El més dur és a nivell psicològic quan et canses de tant mirar on poses els peus per a no caure. Com és difícil és el repte millor és la recompensa.
P: Quan pujaràs al Mont Blanc, des de la plaça de Chamonix, de forma oficial?
R: Estem mantenint converses amb l’ajuntament de Chamonix, però aquest no hi està d’acord. Malgrat tot, amb més gent ja hi hem pujat moltes vegades.
P: Estructures la carrera en petits objectius?
R: Sí, en trams petits de mai més de tres o quatre hores vista. Si ho fas amb tot el recorregut segurament plegues al poc temps de començar.
P: Quina disciplina t’agrada més?
R: Totes, segons el que hi hagi. Quan porto molt temps corrents tinc ganes de que nevi per posar-me els esquís. Quan fa molt de temps que no vaig herba tinc ganes de posar-me les bambes per anar a córrer.
P: T’has plantejat fer la Marató des Sables?
R: Si, m’agradaria molt fer-la, però es fa al març quan estem en plena època dels campionats d’esquí.
P: Segons hem vist al vídeo, durant les curses menges coses normals en lloc de gels. Com ho planifiques?
R: En curses molt llargues és millor menjar el que et vingui de gust i que permetin una bona digestió. En curses ràpides es preferible el menjar líquid. En les llargues també menjo gominoles però això és per a que t’omplin, per anar picant i no avorrir-te, ja que no aporten gaire energia.
P:Com ho fas per no dormir-te?
R: Cal dormir bé els dos o tres dies abans. A més a més de no estar nerviós abans de començar la cursa. Hi ha gent que pren cafeïna o begudes com el Red Bull, però es preferible fer nits llampec: dormir quinze o trenta minuts i continuar. Et recuperes molt.
P: Durant la cursa hem vist que tens seguiment mèdic, com està organitzat?
R: Per una banda tinc un seguiment mensual, per veure que no hi ha cap problema i estic bé: anàlisi de sang, electros, etc, i per una altra banda, durant la cursa (la del llac Taho) hi havia una doctora per si sorgia algun imprevist o tenia un accident.
P: L’esparadrap és recomanable per evitar les ampolles?
R: No. L’esparadrap evitar que el peu es pugui unflar de forma natural, a part pot provocar-ne. El que pot anar bé és la vaselina o la crema per a les cremades. A part cal dur els mitjons ben posats i, si es mullen, canviar-los ràpidament.
P: Quin volum d’entrenament segueixes?
R: El volum normal és de vint hores setmanals, un volum alt és de trenta hores. Un trenta per cent en bici i l’altre corrent. A la tardor una mica de gimnàs per enfortir el tren superior de cara a l’esquí.
P: T’has plantejat mai fer un triatló o un iron-man?
R: No em motiva. Malgrat tot cal un treball massa específic, a part de que la natació no se’m dona molt bé. Hauria de córrer molts kilòmetres per pista i això no ho vull.
En acabar el torn de preguntes, en Xavier Sans va tornar a agrair la presència d’en Kílian i li va fer entrega d’una samarreta del nostre club. Posteriorment en Kílian va signar i dedicar pòsters de l’acte per a tots aquells que en van voler un. La trobada van continuar, de manera més informal, en una altra dependència del Casino on hi havia preparat un petit refrigeri.
