LA LLUITA ENTRE EL COS I LA MENT
El passat dia 23 de desembre, en el meu club, el CLUB NATACIÓ SANT ANDREU, l’ equip màster, del que formo part, feiem el tradicional “CINQUI”, que son 5000 metres nedant, la pisicina és de 50 metres i és tractava de fer-ne 100. Jo, és el primer any que ho feia.
Quant vaig arribar, l’adrenalina em recorria per tot el cos, seria capaç de fer-ho?.
Vam fer les corresponents fotografies amb l’equip de Nadal i després cap a l’aigua.
L’entrenador, ens va marcar l’entrenament i vam començar fent 800 metres, 50 crol i tornant amb un altre estil, no crol, no m’ho podia creure, a part de fer els 5000 metres, ho havia de fer amb diferents estils?. No seria capaç d’acabar-ho.
Quant duia uns 1800 metres, unes 30 i pico de piscines, el meu cos començava a notar que estava esgotat, em feia mal tot, i encara em faltaven 60 i pico de piscines, no havia fet ni la meitat, el cos estava baldat i l’entrenador, el Francesc, al veure’m em va preguntar com em trobava, i l’hi vaig contestar que no ho sabia, i ell em va respondre, CRIS, ESTAS PREPARADÍSSIMA FÍSICAMENT, ÉS EL TEU CAP, SEGUEIX, la meva percepció era totalment física, no mental, no podia més, no podia seguir. Que us he de dir, vosaltres que feu marxes de llargues hores caminant, més de un deu saber de que l’hi parlo, sembla que el teu cos no pot més, pero és senzillament el cap, saber sobreposar-se és un gran treball.
Vaig trobar-me així durant uns 1000 metres més, fins als 2800 aprox, amb això ja diuia més de la meitat, a partir de llavors, vaig començar a gaudir de la natació, notava com el meu cos en cada braçada amb força és movia i lliscava a l’aigua i em produia plaer, fins que vaig arribar que només em faltaven uns 700 metres, i duia uns 4300 aprox, llavors si que el meu cos estava cansat.A fora m’esperava el meu fill Pol i l’Emili (la meva parella i soci d’aquest club) i anaven fent el conte enrere, 6, 5, 4, 3, (eren metres 600, 500, 400, 300 ) que faltaven per acabar.
Resultat, els 5000 metres els vaig fer amb dugues hores i quart sense parar, tot un repte.
Un cop més hem guanyat a qui pot ser el nostre aliat o el nostre pitjor enemic en l’esport,
LA MENT.
Després un bon vermut al club i un dinar de germanor al restaurant, per recuperar forces.
GAUDIU DE L’ESPORT SIGUI QUIN SIGUI.
SALUT I KILÒMETRES.
CRIS.
