LA 2ª MUSSARENCA

Havíem quedat a una hora gens matinera. A quarts de nou del matí vam arribar tranquil·lament al camp de futbol de Vilaplana. Hi havia lloc de sobres per aparcar.

Vaig agrair aquest relax en un dia festiu per què ja estava acostumada al contrari, és a dir, a despertar-me a hores intempestives, a començar a caminar molt d’hora i anar amb presses de bon matí (els que heu fet la Copa ja m’enteneu…)

Ja ens esperaven les acreditacions com a participants de la caminada. Els companys del CEI ho tenien tot controlat. Érem unes 70 persones amb moltes ganes de passar-ho bé. A més tenia pinta que el temps ens acompanyaria, com així va ser.

Després d’esmorzar alguns, bocates ‘nouvelle cuisine’ (com no!!), i de fer-nos la foto corresponent, es va donar la sortida al grup en direcció al poble, des d’on vam agafar el camí de la Tosca, i vam començar a enfilar-nos cap a les cingleres de La Mussara.

Algun tram del recorregut ens era familiar ja que coincideix amb la Reus-Prades-Reus, tot i així, la ruta no ens va deixar de sorprendre per la bellesa del paisatge i la varietat de colors. Vam poder gaudir d’un entorn incomparable.

Tot i així, encara ens esperava el millor!! I és el que vam trobar al Refugi de La Mussara. La mare i la tieta de l’Isma i la Marta ens havien preparat un avituallament per llepar-nos els dits: una xocolata desfeta (de les de tota la vida), una coca boníssima, a part de begudes vàries i unes avellanes autèntiques. Gràcies a les 3!!

Per fi, el Presi amb altres companys van arribar a l’avituallament i allà ens vam reagrupar. En aquest punt el Miquel també ens va sorprendre amb les seves xuxes (i quines xuxes!!!).

I entre xuxe i foto, va arribar el moment de seguir amb la caminada, i ens vam topar amb el poble abandonat de La Mussara i des d’allà vam poder gaudir d’unes vistes espectaculars.

A partir d’aquí vam començar a baixar i vam tenir ocasió de passar per diferents senders, el paisatge va canviar. En algun moment tocava el sol de valent, no semblava un diumenge de tardor, si no més aviat de primavera, quasi d’estiu. Però respecte a la varietat de colors que vèiem sí estava clar que estàvem a la tardor.

I tot xerrant amb els uns i amb els altres, vam arribar de nou a Vilaplana i finalment al camp de futbol.

Allà ens van fer entrega de varis presents: samarreta (Presi, el proper any també petites, porfa), medalla commemorativa xula, xula i oli de la terra per a tots els participants.

Hi ha vàries raons per les que m’apassiona caminar: conèixer nous indrets, noves terres, fer esport, conèixer gent… Però la raó principal és la complicitat que sorgeix amb la gent que caminem, ens agrada el que fem. I és per això que vam gaudir a tope tant de la ruta circular que ens van preparar els companys del CEI com de la companyia dels participants.

Per finalitzar la jornada, cerveseta i dinar de germanor… I quina fideuà…

Espero tenir ocasió de participar a la 3ª edició de La Mussarenca, i a la 4ª i a la 5ª i a la 6ª... Per molts anys CEI!!

Maria Vizcaino

asamblea

Novembre 2009

Bona tarda us informem que el proper dia 12 de desembre farem l’assemblea anual. La intenció és fer-la en una casa de colònies, i així també celebrar el final de la copa, fer una entrega de diplomes a tots els que han fen possible que acabéssim on hem acabat, que han sigut molts, i també fer un present a tots els socis perquè sempre recordin a quin club pertanyen.

La proposta és un cap de setmana al Montseny, amb sopar, esmorzar, i dinar; tot per 33.Euros.els adults i 30€ els nens.

Els familiars també poden venir a la festa, a la assemblea ho haurem de pensar, però igualment no crec que fem una assemblea molt llarga, doncs el més important és fer la festa dels socis i per als socis.

Us adjuntem la informació del lloc escollit

http://www.esplai.org/accc/fitxes_cases_colonies/can_massaguer.pdf

Per altra banda us preguem la confirmació de l’assistència, abans del dia. 20 de novembre, doncs hem de confirmar els assistents per a la reserva i hem de ser un mínim de 40 ò un màxim de 70.

Podeu fer els ingressos a la conta del Cei. 2100-0903-21-0200162944

Mes informació al correu del club cei.catalunya@live.com

Esperant que la idea sigui del vostre agrat, rebeu una salutació.

Xavier Sans i Cordomi

President del Cei-Catalunya

2ª mussarenca

2ª MUSSARENCA

Hola, amics i simpatitzants del CEI

Ara ja fa un any que vam preparar la primera caminada. Ho vam fer amb il·lusió, amb ganes de passar-ho bé i de gaudir d’un dia caminant per la muntanya amb els amics, intercanviant opinions i vivències.

Va ser un dia fantàstic i ens ha quedat molt bon record, és per això que ja estem preparant la segona edició de La Mussarenca.

Posarem la mateixa il·lusió i ganes de passar-ho bé, així que espero poder gaudir de la vostra companyia.

Reserveu aquest dia a la vostra agenda: 15 de novembre.

DADES DE LA CAMINADA:

Dia: 15 de novembre

Sortida: Vilaplana. ( a prop de Reus )

Hora: 8h.30’

Lloc: camp de futbol

Km: 15

Desnivell: 700 metres positius

Dificultat: Baixa

Recorregut: Vilaplana- La Mussara – Vilaplana

Hi hauran dos PUNTS DE TROBADA per a les persones que sortim de la província de Barcelona per tal que ens agrupem en el mínim de cotxes possibles (hem d’estalviar!). Els que vulguin poden anar directament a Vilaplana.

Els punts i les hores de trobada són les següents:

6h.55’ Av. Girona (al costat del Carrefour Express) de Santa Perpetua.

7h.10’ Centre Comercial Eroski de Sant Cugat.

Farem un petit RECORREGUT circular per la Serra de la Mussara. Al refugi de la Mussara, a uns 8 km. aproximadament, trobareu un avituallament amb coca i xocolata.

Acabarem sobre les 13,00h i farem entrega d’una medalla commemorativa i un petit obsequi a tots.

Hi ha la possibilitat de dutxar-se.

Després anirem a DINAR al poble de l’Alforja i en concret al Restaurant La Nau

Menú: Amanida catalana / Fideuà / Postre / Pan, aigua, ví i cafès

Menú per a nens.

Acabarem sobre les 17h.00’ Sobre les 19h.00’ podeu estar a casa.

PREUS:

Socis: Caminada – Dinar: 23 euros. Nens: 10 euros.

No socis: Caminada – Dinar: 25 euros. Nens: 10 euros.

Inclou: Caminada, esmorzar coca amb xocolata, medalla, obsequi i dinar al restaurant.

Socis: Caminada: 5 euros. Nens: gratis

No socis: Caminada: 6 euros. Nens: gratis

Inclou: Caminada, esmorzar coca amb xocolata, medalla i obsequi.

Els interessats en acompanyar-nos heu de fer un ingrés al compte del club 2100-0903-21-0200162944, indicant el vostre nom. L’ingrés serà individual per persona i cal que envieu un email de confirmació, indicant també una de les dues opcions existents: Caminada i Dinar (C+D), o només Caminada (C).

Les places són limitades a 80 persones.

Per tal de fer la reserva al restaurant, cal que realitzeu l’ingrés abans del dia 5 de novembre.

Envieu l’email a: j.paredes@ya.com. O cei.catalunya@live.com

Per qualsevol dubte em podeu trucar al 645234013

CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT- CATALUNYA.

CEI-CATALUNYA.

sortida a vidra

25 OCTUBRE 2009

VIDRA – BELLMUNT – SALT DEL MOLI - VIDRA

Sortida: Avinguda Girona, de Santa Perpetua

Hora: 8.00

Sortida: Vidrà, Plaça del pobla

Hora: 9.00

Dia: 25 Octubre

Km: 13,400

Desnivell: 552 metros

Duració: 4 hores aprox.

Dificultat: baixa

Hola amics i companys, del CEI – CATALUNYA, el dia 25 de octubre, farem una excursió por la zona de Vidrà, una excursió assequible per a totes les edats.

Sortirem de Santa Perpetua a les 8.00 amb cotxes particulars, el que vulgui, també queda la possibilitat de desplaçar-se directament a Vidrà. El lloc de sortida serà la Plaça del poble de Vidrà , on ens trobarem a les 9 del mati.

Iniciarem l’excursió dirigint-se al Santuari de Bellmunt, on esmorzarem,aquí podrem gaudir d’unes

vistes molt interessants, des d’aquí baixarem al Salt del Moli, un salt d’ aigua de gran bellesa, on farem

unes quantes fotografies, val la pena.

Passarem per el pont de la Salgueda, i d’aquí ja pujarem a Vidrà on acabarem la nostra excursió al voltant

de les 13.00h.

Desprès els que u desitgin ens podrem quedar a dinar al Hostal Serrasoles,el preu del menú es de 11 €.

Per tant de poguer fer les reserves al restaurant els interessats tindran que fer la confirmació abans del dia 18 d’octubre.

Material necessari: esmorza, aigua, Cámara de fotos y bon humor.

Tots aquells que estigueu interessats en vindre, enviar un correu de confirmació a

j.paredes@ya.com tel.645 23 40 13

cei.catalunya@live.com tel.677 44 44 98

CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT-CATALUNYA

CEI-CATALUNYA

Carlit-2009

EL CARLIT 2921 mtres 13 – 9 – 09

Hola amigos, este domingo hemos subido al Carlit, un pico de la Cerdanya Francesa, rodeado de lagos, impresionantes

El tiempo decía nubes y claros, y lluvias por la tarde, no sabíamos si ir o no, el viaje es largo 180 Km, de ida mas los peajes, no sabia si valía la pena y si pillamos un mal día, pero aun y así decidimos ir, valió la pena, estuvo nublado, pero sin lluvia.

Esta excursión participaron 11 amigos del CEI, disfrutamos de muy buena compañía y de muy buen ambiente, y el recorrido es precioso, nos lo pasemos muy bien.

Salimos a las 6.00 de Santa Perpetua, nos paramos en Puigcerda hacer un cafetito, el día era fresquito, llegamos a lago de las bulleses, a las 8.30, casi pillamos durmiendo al Eduard y su familia que se habían ido el día antes, hicieron noche en una tienda, mientras se preparaban nos comimos el bocata, ya había hambre.

A las 9.00 empezamos a caminar la ruta es muy fácil, solo hay que seguir las señales amarillas y los letreros esta muy bien indicado, y si se tienen dudas se sigue la gente, esta excursión la hace mucha gente, el primero letrero decía 3h. 30 minutos al Carlit.

La primera parte tiende a subir, pero no con mucho desnivel, y vamos pasando por lagos ( lago negro, comassa, sec, llat, llong, vallell, sobira ), luego ya se empieza a empinar y el desnivel es mucho mas duro, llegamos al lago helado, pero no estaba helado, ahí hicimos un merecido descanso, desde ahí se ve bastante bien la cima del carlit, y su pequeña grimpada, pero sin ninguna dificultad, continuamos si antes había desnivel ahora hay cuesta brava, se sube bastante en poco trozo, llegamos al coll, a la izquierda el Carlit, a la derecha el pic petit del Carlit, hicimos los dos están muy cerca, hicimos las fotos de rigor , disfrutamos de las vistas, y para abajo que amenazaba lluvia.

Volvimos por el mismo sitio, a las 15.30 llegamos a los coches, comimos un poco y a las 16.30 para casa.

Pudeu veura les fotos a la seguent adreça

http://picasaweb.google.com/ceijuanparedes/Carlit213909

#

UTM-2009

Ja han passat uns quants dies i els ànims s’han calmat, les alegries d’uns les penes d’altres, però al fi i la cap les experiències d’un grup d’amics a una de les probes mes dures del mon. Ultra Trail du Montblanc .

Uns dies abans ja has respira el ambient per els carrers de Chamonix, Estelades, samarretes, bosses ,gent , tot un poble bolcat per una proba de resistència, us asseguro que mai havia vist res igual. A mica en mica ens anem trobant, gent del Cei, dels Telecos, de la Uec anoia,etc. Tots coincidim en el mateix, encara que costa reconeixeu els nervis poden mes que nosaltres.

La primera víctima es fa present, quant el Nen cau malalt amb vòmits i diarrees, un mal auguri per el dia abans de la proba.

Per fi el dia mes desitjat pers uns quants i mes temut per a tots Divendres 28 d’agost del 2009 inici del esperat UTM. Relaxació dins del que cab, espera i per fi les 18,30 PM. I com no pot ser d’altre manera a corra dons els primers vuitanta kilòmetres son molt exigents de temps.

La il·lusió ens en peny capa endavant i arriba la primera nit ,una nit suau amb boira i on el son ens ataca per primer cop, ni remeis farmacèutics poden amb les primeres hores de la nit i un servidor comença a patir la seva primera nit de son.

Quant comença a clareja el Paco esta al meu costat però la son el ataca a ell i es comença a mastega la tragèdia. A Courmayeur el amic Paco es retira ja no li quedant forces psíquiques i físiques, una pena però es així.

Els dames continuem en grup el Miquel dirigint el grup, el Gitano, el Poeta, el Burgos i el seu company de marxes, ens trobem al Josep Maria de Tàrrega i també s’acoblà.

Ja hem passat el meridià de la proba i ara es quant comença el mes dur dons per alguns el nostra límit esta apunt d’arribar, la pujada al Grant Col de Ferret ens avisa que la nit serà llarga i freda dons la boira i el vent ens acompanyant en el accents.

En La Fouly el company del Burgos es queda també arribat al seu límit, la segona nit serà molt dura per el fred i per la son jo al sortir ja estic sen atacat un altre cop per la meva companya de les nits la son aquella que fa que els fantasmes de la nit surtin i que encara que tu no vulguis t’acompanya durant molt de temps. arribar tots junts a Champex-lac, es un gran esforç però o aconsegueixo i tornem anar en grup.

Sortim direcció Bovine però per no perdre la costum torna la meva amiga i torno a quedar-me endarrerit, quasi no puc caminar dons la son es mes forta que jo però una trucada inesperada de la meva santa esposa en torna al camí i en dona forces per agafar el grup. Estic apunt d’arribar a Trient, ara si que el grup ja no es compacta dons arribo quant estan a punt de sortir .

15 minuts de descans amb un vol de caldo inclòs un gel i a munt mes de 800mtres de desnivell en tot just 5km. Començo a pujar molt a poc a poc, dons estic cansat, arribo a Catogne i començo a baixar capa Vallorcine els peus en fan mal i els genolls començant a patir, la baixada es far interminable, però per fi sens un cop mes aquella paraula màgica courage,courage, i tu continues.

Torno a parla amb la Marta la meva esposa, i m’encomano a tots els sants i començo a pujar a La Tete deux Vents pas ferm i segur i comença el últim patiment un sol de justícia, molta calor, els peus amb una butllofa impressionant, els genolls ja no responen, el maluc dret grinyola com una frontissa seca, els brassos fan tota la forca i el cos ja no funciona.

Un cop a dalt sols queda arribar ala Flegere, pero es un calvari, trucades ànims dels companys , de la gent que pujava , però el teu cos ja no funciona, sense aigua, amb principi de insolació un riu la meva salvació quasi no puc ajupir-me per ompli el camelback sols omplo un ampolla i prenc la decisió parar abans de que sigui irreversible.

He arribat al Km 159, 44hores i 30minunts tot un record, a faltat poquet però no puc mes, ja no soc jo si no un cos que ja no controla els seus moviments i les extremitats ja no sincronitzant amb el resta del cos.

Mes tard arribo a Chamonix no puc caminar, no en puc doblegar, tinc fred, (fa un sol de collons),ja he acabat.

Ha valgut la pena, aquestes muntanyes son impressionans, però el UTM es molt dur, i es necessita molta força física i psíquica . Tots tenim un límit i el meu es 159 Km. I 44hores i 30 minuts.

Gracies a tots aquells que van intenta ferma arribar, gracies als que van confiar amb mi, gracies als que amb la seva perseverança van aconseguir que arribes a on vaig arribar.

Gracies Marta per la paciència que has tingut i per ferma costat amb aquesta aventura.

Xavier Sans i Cordomi

PROPERA SORTIDA 13/09/09: EL CARLIT

EL CARLIT (2920 M.)

Salida: avenida girona, de Santa Perpetua
Día: 13 de septiembre
Hora: 6.00
Kms: 20 aprox.
Desnivel: 900 metros aprox.
Duración: 6 horas aprox.
Dificultad: media - alta

Se han acabado las vacaciones, y hay que empezar a ponerse en forma, hay que quitar esos kilos de más (que hemos puesto algunos) . El CEI-CATALUNYA el día 13 de septiembre haremos una salida, subiremos el Carlit, un pico de la cerdanya francesa, de 2920 metros, rodeado de mas de 15 lagos, es una excursión de gran belleza, vale mucho la pena, si tienes ganas de pasar un buen día vente con nosotros.

Nos encontramos a las 6.00h. en Santa Perpetua, en la avenida girona a lado del carrefour express y del colegio ceip santa perpetua, y a si organizamos el tema de coches, para llevar el mínimo de coches posibles, la excursión esta lejos, estamos en crisis y ahí que compartir gastos.

Nos dirigimos al lago de las bullosas, el ultimo trozo no nos dejan pasar en coche tendremos que ir en autocar. La excursión es de unas 6 horas, 3h.30’ de subida y 2h.30’ de bajada, en el tramo final hay una pequeña grimpada, pero es muy fácil, no tiene ninguna dificultad. Entre las 18h y las 19h. Llegaremos a casa. Es una salida asequible, no es muy dura y se hace bastante bien, hace falta un mínimo de preparación, pero no mucha.

Material necesario: almuerzo, comida, agua, chubasquero, una prenda de abrigo nunca se sabe si puede hacer falta, camara de fotos, y sobre todo buen humor.

Todo aquel que este interesado en acompañarnos, mandar un correo de confirmación a
j.paredes@ya.com o llamarme a mi móvil 645234013


CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT-CATALUNYA
CEI-CATALUNYA

Olla de Nuria

SORTIDA DEL CEI a L’OLLA DE NURIA 26 DE JULIOL 2009

Hola amigos y compañeros, una vez mas el CEI, el pasado día 26, organizó una salida hicimos la Olla de Nuria. Que es la Olla de Nuria?, es dar la vuelta a todos los picos que rodean el santuario de Nuria, en total subimos 16 picos.

En esta salida nos acompañaron 6 personas. el Jordi de los telecos, un gran tío, el Fermín una enciclopedia de la montaña, Maria guapísima y una campeona, Miki un tío que se dedica a la bici de montaña, pero que en vez en cuando nos acompaña, Marcos, poca experiencia en alta montaña, pero aguanto como un machote. y yo Juanito el mas flojo de todo el grupo.

Quedamos a las 5.15’ en Sta Perpetua, los tres de barna y los tres de santa, y emprendemos camino hacia Fontalba, pero antes hacemos una paradita en Ripoll para tomar un café y despejarnos un poco que aun seguimos medio dormidos, llegamos a Fontalba sobre las 7.45’ nos cargamos las mochilas y empezamos a subir el puigmal, nuestro primer pico y el mas alto de todos, como decía nuestro amigo Fermín, tenia un par de cuestas bravas, pero con ritmo tranquilo llegamos a las 9.30’ las fotos de rigor y nos paramos almorzar, Fermín se preparo un bocadillo de alta cocina internacional, bocata de atún, queso y mermelada,

ya hemos echado gasolina, ahora toca seguir, toda la travesía son bajadas bravas y subidas bravas, pasamos la collada del, pic petit del segre y el pic del segre, etc.etc. etc. etc. etc. etc.etc y asin hasta 16 picos. todos juntos a cada pico que subíamos fotito y para adelante, bajada al coll de finistrelles y otra buena subida brava al pic de finistrelles, Jordi de fotógrafo y Fermín enseñándonos sus experiencias por la montaña, así fuimos subiendo y bajando con muy buen ambiente y disfrutando de las montañas y de las maravillosas vistas, lleguemos hasta el noucreus, Maria, Jordi y yo decidimos que ya esta bien por hoy y nos bajemos para Nuria, los otros tres subiendo tres picos mas, nos encontremos en Nuria, a las 15.00’ donde comimos tranquilamente, a las 16.20’ salimos para Fontalba, con alegría, llegamos a las 17.45’, hasta tuvimos fuerza de los últimos 500 metros hicimos una carrera.

Excursión guapísima con muy buena compañía y muy buen ambiente, estuvimos 10 horas contando las paradas, muy bien, no lo pasemos genial.

Aprovecho para recordados que la próxima salida del CEI, será el día 13 de septiembre, subiremos al Carlit, excursión guapa, con unos pocos de lagos.

Juan Paredes

Vocal de marxes del CEI-CATALUNYA.

Nuria-Thues

5:15h del matí a l’aparcament del Carrefour de Sta. Perpètua, puntualitat britànica! El Juan organitzant, estressat perquè anem tard. Pugem al bus una mica intimidades perquè a les primeres files no coneixem a ningú, però només calen uns segons per reconèixer al gol sud als habituals. Enfilem cap a Núria i passem a buscar al Pep, a la Dolo i unes amigues seves per Granollers i encara parem de nou a buscar al Miquel i al Joan & family a Tona. Ara si, directes a Núria. Com que tots tenim son, pocs son els que estan temptats de no deixar dormir a la gent. Sobretot el Presi, que per donar exemple arriba pràcticament d’empalmada de les festes de La Floresta.

7:00h arribem a Núria i corre corre a agafar el cremallera que l’autobús ens ha deixat a l’altre punta

7:45 h comencem a pujar i ja hi ha qui pregunta on és el primer avituallament. La pujada és tranquil·la i disfrutem del verd del paisatge i dels animalons que ens miren. Fins que s’acaba l’herba i les vaques i tot senyal de vida i comença la pujada de veritat, que és l’indicador segur de que ha arribat el moment de treure els pals de la motxilla.

11:0 0 h parem a esmorzar perquè la gent no pot més, però no pas perquè arribat al cim, que encara ens queden uns metres. Aquesta vegada l’avituallament consisteix només en entrepans, i sort d’alguna ampolla i alguna bota de vi que corren. Aprofitem per fer reagrupament familiar, que ja comencem a disgregar-nos.

11:45 h Disfrutem dels últims metres de pujada fins al Nou Creus. Fa molt bon dia, sol, airet fresquet, i la seguretat que no plourà perquè el Presi porta els seus pantalons anticiclònics. Preneu nota, no tornarà a ploure durant tota la Copa, que el Presi s’ha jugat amb el Pep que portarà aquests pantalons totes les caminades que queden! Com sigui veritat s’inflarà a Voll Damms.

Com a suggeriment per la propera, busqueu zones amb una mica més de vegetació. No sabeu lo difícil que és trobar una pedra prou grossa per fer una tècnica al darrera

Unes quantes pedres després, aprofitem l’arribada a un dels llacs de Carança per tornar a fer reagrupament. El Miquel i el Joan, els valents del grup, “cauen” a l’aigua gelada. La resta de mortals, ens conformem a remullar els peus. Així de fresquets seguim la caminada, ara ja de baixada, fins que arribem al refugi de Carança i fem la parada per dinar, per foto de grup, i per la merescuda “bieg, si vu ple” no tan freda com haguéssim volgut. Una altra vegada, la parada ens serveix per agrupar-nos, ja que ha hagut un parell d’incidents, una revinclada al peu i un mareig.

15:00 h passades, reprenem el camí i es parteix el grup. No patiu, que les reporteres també ens dividim per poder documentar tota l’excursió, je,je. La “Tet de la curs” surt disparada, mentre que els “porsuivans” s’ho prenen amb més calma per a que els accidentats recuperin les forces; ja sabem que al CEI no s’abandona a ningú!

Va bé, tot i que mirant el rellotge, fins que arribem a les passarel·les i algunes ens ho mirem amb respecte, sort de la paciència i l’ajuda dels que venien a la vora.

19:15 h La “tet de la curs” arriba sana i estalvia a Thues i són els primers de disfrutar d’una cerveseta ben freda (ara si). Un quart d’hora després i contra tot pronòstic arriben els “porsuivars” que ja han recuperat les forces.

Genial el detall de la cerveseta i les patates! Si ho haguéssim sabut abans, alguns haguessin fet més via!

20:00 h Enfilem la tornada cap a casa. 3 hores després, la gent ja no sap com posar-se a l’autobús. Un viatge molt lent, amb moltes cues, però per fi arribem a Tona i Granollers i descarreguem els primers.

11:00 h molt més tard del previst baixem de l’autobús deixant darrera nostre el ferum de tigre pels que hi pugin demà.

Ha sigut genial, un 10 per l’organització! Petons per a tots i fins la propera.

1r ANIVERSARI

Avui , uns bons companys m’han comentat que ja fa un any d’aquell somni que varen tindre uns descerebrats, el CEI , després ja li posaré el cognom.

Un any de totes verdes i madures, de bones estones i de més complicades, de projectes i somnis, d’obligacions i de devocions, de quilòmetres i hores de son... tot plegat un munt de molt bones estones, d’uns companys que ja són més que companys, que formen part d’una família, una família que creix, que deixa empenta, que malgrat tot inclús pot fer història, i si dic història ho faig amb la boca plena, doncs encara tenim un munt de projectes per fer, d’excursions, curses, caminades, àpats, festes, quilòmetres...

Bons pensaments són els que tenim i desitgem per a tots aquells que comparteixen amb nosaltres aquestes experiències, i perquè no, aquest desig de fer coses envers els demés. El nostre club és per a tots els que vulguin estar i formar part de la nostra gran família i així entre tots fer-lo molt més gran, fins que la pròpia història ens reconegui com a membres d’ella.

Un somriure és la distancia més curta entre les persones.

Feliç Aniversari

Xavier Sans i Cordomi