Ceicatalunya

Diumenge 2 de Maig Durada Aproximada: 4:30 hores Desnivell acumulat: 380m Distància: 14,800 Km. Comarques: Osona Dificultat: mitjana/ baixa El sender de petit recorregut PR-C 42 de Taradell te una distància total de 14,8 km. i és circular. El desnivell acumulat és de 380 m. i la durada aproximada és de 4 hores i mitja. Cal portar esmorzar, aigua, roba i material apropiat. Imprescindible moltes ganes de caminar i disfrutar. La sortida serà del pàrking situat a la Ctra. de Montrodon cantonada amb el Carrer Sant Genis . La sortida serà entre les 8- 8:30 del matí, és demana confirmació per no deixar ningú a Terra. La camida és circular i es farà en sentit antihorari. Iniciarem la sortida direcció al Pujaló, Pineda com queden ja poquetes, agafarem el camí que segueix cap al camp de golf tot vorejant –lo. Creuarem la Ctra. de Balenyà agafant el camí fins a la tomba dels Sequers de Gasala passant a prop del monument a l'expedició catalana Everest 85, que va ser la primera expedic

Com si fos una premonició, tot va començar al desembre passat, quan el nostre estimat president va tirar la pedra, proposant anar al UT Serra de Tramuntana (UTST) per desprès amagar la mà i fer mutis pel for. El fet es que fins a cinc elements/es del CEI: en Patrick, la Bea, l’Emili, el Dani i un servidor, ens vam inscriure sense saber molt bé on anàvem a petar. Els dies previs resolent els temes d’intendència, que si avions, hotels... Per acabar el divendres 9, sortint pitant de la feina i arribant tot just per embarcar i el Dani una mica agobiat .No ens dona temps nio a pixar a l’avió i ja arribem a Mallorca i, desprès d’un parell d’autobusos ens plantufem a Son Moix havent fet 3 coneixences: l’Oriol que, malgrat la pinta, està fet una màquina (va acabar en 18 h) i dos Ironman /woman (el Juan i l’Olga) del Baix Llobregat. Joder quin nivell! A l’hora indicada, passa un autocar que s’atura davant nostre a indicacions de l’Emili. Es que estem a tot arreu. I no només això. Lli

No sé per on començar. Tampoc sé com explicar-ho. Ni tan sols sé si creure-m’ho. Haver completat l’Eco-trail de Paris en el temps establert. És una experiència que no oblidaré en molt i molt de temps! Aquest trail,per mi, no comença el 20 de març de 2010, sinó que s’inicia en el compte enrere al novembre de 2009 quan desprès d’haver-me inscrit m’adono que el temps màxim són 12 hores i mitja. ‘Uff!!’,vaig pensar. ‘Aquí m’haig d’entrenar de valent. Així que a participar a totes les curses i mitges maratons que puguis’. Faig varies curses d’entre 10 i 15kms i dues mitges maratons (la de Mataró i la de Granollers), avanço el meu despertador a les 6.30/6.45 per sortir a córrer tres cops per setmana. Tot per acostumar-me a córrer un seguit de kilòmetres sense parar. Sí,sense parar! Ja en tinc prou arribant dins de temps. Per fi arriba el cap de setmana del 20 i 21 de març. Semblava lluny però ja està aquí . M’han passat els mesos volant i complir el repte és una realitat. La