Cercar en aquest blog

7/5/10

7è Meridià Verd



A les 05.55 arribava el darrer autocar amb participants, el que venia del Masnou, ara ja hi érem el CEI al complet!

Una vegada tots havíem recollit el dorsal, vam procedir a la “foto institucional”.

En principi la cursa començava a les 06.00 però degut a l’endarreriment dels autocars, vam sortir passades les 06.15, un a un vam anar passant pel “codificador” de dorsals, gairebé dels últims.

Els primers corriols i desnivell positiu va provocar una filera de formigues, i vam aprofitar per compartir les primeres bromes de la jornada.

La previsió de pluja era força alta però de moment ni una gota.

Una vegada vam arribar dalt de Sant Segimon ja vam poder respirar i el camí es va anar obrint, vam poder començar a trotar una mica. La baixada al control 1, Collformic, va servir per deixar anar les cames i pujar l’adrenalina. 1er control, i gairebé la colla del CEI aplegats.

Vam continuar tots una estoneta junts fins que la Dolo i l’Emili van encapçalar el grup i ens vam anar estirant.

La baixada del Pla de la Calma com sempre s’agafa amb moltes ganes, ample i gens complicada, però acaba esgotant les cames. Després d’una estona baixant divisem el pantà, baixem una mica el ritme, i poc tros més, i ja tenim el 2on control, allà estaven la Dolo i l’Emili que ja havien fet l’avituallament i ens van esperar, i vam sortir tots junts amb moltes ganes i bones sensacions.

A l’arribar a Cànoves amb la Dolo vam fer una tècnica a la civilitació, i ràpid vam agafar als nois que molt amablement ens van aguantar els pals per facilitar la “immersió” al forn del poble sense alterar massa la pau i la tranquil·litat d’un dissabte matí que allà s’hi respirava.

La xafogor apretava de valent però la pluja s’hi resistia, només havíem tingut algunes gotes.

Passem el control 3 i cap al 4 l’Emili, la Dolo i jo ens avancem una mica de la resta. L’Emili ens anava marcant un ritme molt bo, i intentàvem seguir-lo sense fer-lo esperar massa, jo amb més dificultat que la Dolor, jeje...

Sense adonar-nos ràpidament veiem de nou civilització, i arribem al control de la Roca, el número 4, molt frescos, és el control del dinar. Caldo Aneto, un plat de pasta i si et quedaves amb més ganes, butifarra amb una llesca de pa, i fins i tot, cafè i pastes, quin luxe! En aquest control estava el Pere, el “boss” de Probike/Intempèrie.

Al passar la urbanització de la Roca ens quedava la pujada a Sant Bartomeu, que tot i ser fàcil tècnicament parlant, sabíem que es faria dureta, però a “rebuf” de l’Emili, vam superar-la bé.

Mentre anàvem passsant cómodament els quilòmetres la Dolo ens anava explicant la gran i admirable aventura de Sables, jo tenia mil coses a preguntar-li! I l’Emili ens anava adoctrinant amb curiositats del medi que ens van encantar!

I rient, xerrant, compartint experiències i plans, parlant del nostre dia a dia, vam arribar al “minitunel”, passat el qual estava el control 5, el que jo anomeno el control de la benzinera, i ara sí, cap al final!

Afrontem la darrera pujada amb ganes i amb la pluja latent però no present.

I la darrera anècdota divertida de la marxa, (eh Dolo!), ens vam acabar arrastrant per la riera del Masnou, diguéssim que era com una prova d’obstacles, dubtes i olors, jeje...

I fent l’últim sprint, i arribant gairebé a la meta, l’Emili molt amablement ens esperava per creuar junts la meta!

10 hores de marxa, d’aprenentatge, esforç, paisatges, sensacions, i mooooolt bon rotllo!

Com sempre, cada vegada que creues una meta d’aquest tipus, és una alegria que és difícil descriure, has de viure els km’s previs per valorar l’efecte posterior.

Vam fer unes fotos, vam recollir el caldo i la samarreta, i el millor, a ficar les cames a la platja!

Poc després entrava a meta la presidència del CEI!

Estiraments, menjar algo, i cap a casa!

I a pensar en el proper cap de setmana, Navàs, que segurament serà una marxa passada per aigua barrejada amb il·lusió!

Bea