Cercar en aquest blog

5/3/14

23 de març

MATINAL PEL MONTSENY: EL PURGATORI - SANT NICOLAU - CARENA DELS FONDRATS


Excursió que  discorre per senders i indrets poc freqüentats  del sector Montseny - Pla de la Calma. Sortida  entretinguda i exigent, recomanable per a  tenir una perspectiva  diferent d’ aquests paratges, lluny dels emplaçaments i circuits habituals.


Punt de trobada.

Dia: 23 de Març

Hora sortida: 07:45
Lloc sortida /arribada: vila d’ Aiguafreda /Punt d’ Informació del Parc del Montseny, situat a la Ctra. de Ribes, s/n, davant del Parc de la Carretera.

Fitxa tècnica
Distància: 17,3 km
Alçada mínima/màxima: 397 m./1.123 m.
Desnivell positiu: 1.157 m.
Durada aprox.: 6 a 7 h
Dificultat: Mitjana - Alta

Itinerari
Aiguafreda (397 m.) + GR 5 + Puig Agut = Refugi  Sot de Pineda – El Purgatori + Carena del Passerell + El Passerell + La Creu de l’Agustí = Sant Nicolau (1.123 m.) = El Bellit = Les Cases Velles = Fondrats = Fossar dels Moros – Collet de Saiols – Placeta del Grau – Carena de FondratsCollet de la Nit – Pla dels Llobins = Pous de glaç Avencó + GR 5 – Aiguafreda.
Els signe corresponent segons sigui pujada (+), baixada (-) o traçat que manté la horitzontal (=). 

Descripció indrets
Puig Agut: masia enrunada. El primer esment documental esta en el fogatge de 1515, quan apareix "Miquel Puig Agut". Es tracta d’un gran edifici. A la planta baixa hi havia la cuina i el forn que encara es conserva. Era un edifici compost per dos pisos més golfes.
Refugi: refugi o cabana de pastor ubicat a la dreta del sender, muntat amb pedra seca i estat ruïnós, de planta quadrada i obertura per accedir dins l’ estructura. 
El Purgatori: masia enrunada coneguda antigament com a Can Tretxo. La referència documental més antiga és la refundició de l’amillarament de 1924. En aquest document es diu que estava format per vinyes, erms i roques.
El Passerell: masia enrunada. Resten un parell de parets i el forn. Darrerament també s'ha recuperat la font, que prové d'una petita mina i aboca les seves aigües a una bassa. La primera referència documental recularà fins al segle XII on s'esmenta a "Oler de Passarell".
La Creu de l’Agustí: es tracta d'una petita creu metàl·lica situada sobre un rocam. Segons la tradició popular:
"una pubilla de la masia de Ca l'Agustí, festejava amb l'hereu del mas del Bellit i aquest sovint feia el camí per anar-la a veure. Una nit d'hivern negra i gebrada, després del festeig el noi va agafar el camí de tornada cap a casa, camí del Sot de les Credes, que és un punt de pas dificultós, on va tenir una topada amb una llopada famolenca. Els familiars trobaren, l'endemà al matí, a l'estret pas unes poques restes de la seva roba. Per recordar el fet es posà una petita creu metàl·lica sobre una de les roques".
Sant Nicolau: capella enrunada del segle XII i ubicada al cim d’ un turonet (1123 m.). De planta rectangular i de nau única amb absis quadrangular. Fou desmontada al 1830 per a edificar la capella de la masia El Bellit.  
El Bellit: es una de les masies importants de la zona, originaria del segle XVII i amb la capella afegida el 1830. L’ estat de conservació es acceptable.
Les Cases Velles: aquest topònim podria correspondre algun tipus de construcció de caire annex a les grans masies de la zona. Les restes visibles es troben disperses en un espai d’uns 200 m2. Caldria una intervenció per a esbrinar l’ origen d’ aquest reguitzell de runa.
Fondrats: gran masia enrunada del segle XVII, de planta rectangular esglaonada. De les poques obertures que en queden, la majoria amb brancals de pedra i llinda de fusta, destaca una, a la façana nord i situada al primer pis, amb llinda i brancals de pedra calcaria  grisa i arestes bisellades amb data 1650.
Fossar dels Moros: necròpoli medieval amb restes de quatre enterraments delimitats per lloses de pedra rogenca.
Camí de Fondrats: un dels pocs exemples conservats d’ antics senders rurals que anaven a les masies ubicades al “Pla de la Calma”. Abans que s’ obrissin els nous camins, a la segona meitat del segle XX, per a vehicles rodats, aquests senders eren els únics accessos existents.
Avencó: es una barriada d’ Aiguafreda que presideix l'ermita de Sant Salvador d’ Avencó i la riera del mateix nom. Una escriptura del 1154 ja parla de l' edifici de Sant Salvador. Deixo aquest interessant enllaç de Hidrogeologia de la zona:  
Pous de glaç Avencó: prop del Moli d’ Avencó, hi han dos antics pous de Glaç. Per ordre d’ aparició en el nostre circuit, primer “El pou vell”, de planta soterrada i cilíndrica, cobert amb cúpula que arrenca a nivell de terra. Per accedir al pou hi ha una rampa revestida de pedra a dos nivells. Ja existia al 1619. El segon pou es de planta cilíndrica i coberta amb cúpula. Esta rehabilitat i es visitable per dins. Va ser construït entre 1701 i 1754.

Per a conèixer el sòl que trepitjàrem
Seguint el traçat del circuit establert, observarem les diferents unitats litològiques que conformen el nostre itinerari, i ho farem de baix (Aiguafreda) a dalt (St. Nicolau), de baixada es repeteixen les seqüencies. 
Sortint d’ Aiguafreda pel GR5 i seguint l’ ordre del traçat, el primer que trobàrem son les dues primeres fàcies del Període Triàsic, compost de roques sedimentaries: primer les fàcies Musckelkalk (compilat de roca calcaria i dolomítica, de color marro clar-blanquinós i d’ origen marí) i seguidament les fàcies Buntsandstein (roques dendrítiques de color rogenc i d’ origen eòlic, lacustre o fluvial), aquestes darreres son mes antigues i a la vegada, ambdues fàcies, forgen el primer període de l’ Era Mesozoica.  Aquests materials de l ‘ era triàsica formen la cobertora.
Deixant  enrere la masia de Puig Agut, i en direcció al Purgatori, observem un canvi litològic o de tipus de roca, pertanyen a una era mes antiga que la precedent: l’ Era Paleozoica, que constitueix  el sòcol de la cobertora.
En el Montseny, l’ Era Paleozoica, queda estratificada pels períodes compresos de l' Ordovicià al Carbonífer. Son roques d’ origen sedimentari, que han sofert un procés metamòrfic, de grau diferent segons la zona, degut a la pressió i temperatura, com son les pissarres que observarem, a resultes de l’ orogènesi “Herciniana” o “Varisca”, noms que designen i testimonien el que va constituir un gran sistema muntanyós forjat i desaparegut en un breu interval de temps geològic, compres dins el Període  Carbonífer.
Ascendint per la Carena del Passerell i arribats al Pla de la Calma, fins al nostre destí mes altiu: St. Nicolau, trobarem una successió litològica i alterna de roques distintes, nivells de transició de períodes i eres diferents, pertanyents a l’ Era Paleozoica (roques metamòrfiques: pissarres i altres, i roques ígnies: granits o granitoides d’ origen plutònic del Període Carbonífer o Permic) i de l’ Era Mesozoica (fàcies del Buntsandstein del Període Triàsic).
Per concloure, l' actual morfologia del Montseny, tal com el veiem, es degut a un primer estadi compressiu a ròssec de l’ orogènesis Alpina (Període Paleogen) i d’ un segon estadi  distensiu (Període Neogen) que ocasiona “horts” o zones elevades (Exemple: Massís del Montseny)  i “grabbens” o zones enfonsades (Exemple: El Vallès Oriental i Occ.). Durant el Període Paleogen, el sòcol i cobertora actuen de desigual mode a resultes dels esforços tectònics Alpins. El sòcol, amb materials mes rígids es trencà, i la cobertora, amb materials menys rígids o dúctils, es replegà.
Aquest ha estat un petit resum o apunt de la historia geològica i litològica d' aquesta zona que visitarem.

Bibliografia
+ Inventari del patrimoni arquitectònic de Tagamanent. Diputació de Barcelona.
+ Patrimoni Existencial de Tagamanent. Francesc Roma i Casanovas.
+ Mapa Excursionista Montseny. Editorial Alpina. Ed. 2010-2011.
+ Monografies del Montseny Nº 9 – Any 1994.

INSCRIPCIONS
Per a participar en aquesta caminada és imprescindible estar en possessió de la
corresponent llicència federativa. Les persones no federades hauran de pagar una
llicència temporal de 5 €.
Per a les persones federades la inscripció es gratuïta.
Per a les persones no federades que vulguin participar, per poder tramitar la llicència
temporal, hauran d’enviar un correu de confirmació al club cexcursionista@gmail.com
indicant noms, cognoms, DNI, i fer una transferència de 5 € al compte del club 2100-0903-
21-0200162944
Tot aquell que estigui interessat en acompanyar-nos, envieu un correu de confirmació a
cexcursionista@gmail.com
Per qualsevol dubte em podeu trucar al mòbil 645 23 40 13

CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT DE CATALUNYA
CEI-CATALUNYA