Ceicatalunya

La capella de Sant Salvador de les Espases es troba situada dalt d'un espadat aïllat, al punt de confluència entre els bisbats de Sant Feliu i Vic i dels termes municipals d' Esparreguera , Olesa de Montserrat i Vacarisses . Documentada a partir el segle XIV, era l'antiga capella del Castell de les Espases , documentat des de l'any 985 , i del qual només en resta el basament d'una torre circular. Lligada històricament a la població d'Esparreguera pertany al terme municipal d'aquesta localitat i a la parròquia de Sant Maria d'Olesa des del 18 de març de 1868. L'edifici actual correspon a una reforma del segle XVI. Té una sola nau, de volta baixa -en un principi de canó- i sense absis. Va ser totalment restaurada el 1924 gràcies a la labor del pare Joan Solà, escolapi de Terrassa. Els primers dies de la guerra civil espanyola uns incontrolats varen cremar l'interior de la capella, destruïnt-ne el retaule gòtic, l'harmònium i els objecte

El cap de setmana del 12 i 13 de desembre,va tenir lloc la trobada/assemblea ordinària/sopar de final de temporada i entrega d’obsequis/darrera caminada de l’any organitzada pel club... Una agenda molt intensa. Tos els aspectes logístics van estar, com sempre, excel·lentment organitzats pel Juanito, que es va encarregar de reservar un espai molt acollidor en un dels escenaris de les nostres Marxes (el Montseny). Llàstima de les absències, però no es pot tenir tot a la vida i, en qualsevol cas, tothom ara al nostre pensament. Malauradament, alguns estem tan mal acostumats, que si no trobem marques ens perdem i així, uns pocs vam arribar ja de nit a la casa. De seguida vam enllestir les obligacions (l’Assemblea) que va anar molt fluïda, gràcies a la brevetat dels ponents i a les admonicions del sempre estimat Presi. Revisió de les fites assolides (amb gran modèstia, tot s’ha de dir, en una entitat que fa un any era poca cosa més que un projecte i, hores d’ara, es la segona de Catalunya p

El diumenge 22 de novembre ens vam trobar un grup d’amics a un bar de Caldes de Montbui, moments abans de l’inici de la 17a. Cursa de Muntanya del Farell. Som companys de caminades i futurs nous companys, però avui tots companys de cursa i disposats a passar un bon matí de diumenge. El temps aquest cop ens ha acompanyat, no ha sigut tan fred com el de l’any passat, que feia un fred d’aquells que costa d’oblidar, eh, companys? doncs avui ens hem tornat a trobar el Xavi, la Maria i jo. De l’edició anterior faltava la Dolo que estava caminant pel Montseny. Aquesta cursa és una d’aquelles que no et cansa fer-la encara que té una mica d’asfalt, però es bastant ràpida en les baixades i les pujades es poden fer bastant bé. Però aquest any ens han fet un canvi en la sortida i l’arribada i ens ha representat un quilòmetre més. Ja ho veieu companys, la gent del CEI també correm, i així fem club i amics. Érem uns quants, no diré el nom de tots però ens hem trobat 10 o 12. Aquesta