Lloc: Alzina de Salari ( km 11 de la Crta. BV-1221 Terrassa – Talamanca )
Hora: 8h.15'
Dia: 7 de Febrer
Recorregut: Alzina de Salari – Coll de Boix – Collat de Reixac – coves de Mura – Mura – Puig de la Balma – Collat Roig – Puig Andreu – Coll de Boix – Alzina de Salari
Distància: 18 km aprox.
Desnivell: 1350 metres acumulats
Dificultat: Fàcil
Hola amics del Cei-Catalunya, ja està aquí la segona sortida de l’any, farem un passeig pels voltants de Mura, poble pintoresc que conserva tot el seu encant medieval amb carrers i places al voltant de l’església romànica de Sant Martí.
Molts de vosaltres aneu a fer la Mitja de Granollers, però pot ser n’hi ha d’altres que no teniu cap activitat programada per aquell dia, així que us convido a que ens acompanyeu, no us penedireu.
Sortirem de l’aparcament de l’Alzina de Salari, situat a 50 metres del km 11 de la Crta. BV-1221.Pujarem fins el Coll de Boix per la Font Traginer i, des d’aquí baixarem fins a les coves de Mura, que actualment estan tancades.D’aquí continuarem fins al poble de Mura, on esmorzarem al costat de l’església.Després pujarem i passarem per la Creu de la Vila, Puig de la Balma i per unes cases endinsades a la roca.Seguirem pujant fins retrobar-nos novament el Coll de Boix i baixarem a l’Alzina de Salari.I aquí finalitza la nostra excursió.
Tot aquell que estigui interessat en acompanyar-nos, envieu un correu de confirmació a j.paredes@ya.com o cei.catalunya@live.com. Per qualsevol dubte em podeu trucar al mòbil 645234013
Varios compañeros del CEI fuimos el pasado domingo a Blanes a correr esta cursa de 20 Km. Cursa de asfalto y tierra y con unos cuantos repechos un poco exigentes, participamos el Isma como siempre una maquina 1h 20', el Emili un todo terreno, nuestra simpática hada madrina la Dolo, la compañera Olga, y yo, para mi era mi primera carrera de 20 Km., tengo mucho que aprender y mucho que mejorar 2h02', no esta mal para un principiante en el mundo de las carreras y con sobrepeso que intentaremos quitarlo.
Muy buena organización, y muy buena participación, mil personas empezamos a correr por el paseo marítimo de Blanes, pero enseguida nos fuimos para el interior a buscar los huertos y una pequeña montañita que se veía a los lejos, esto no es como las caminadas que vamos todos juntos y vamos hablando, aquí no se puede hablar desde el primer momento ya vas asfixiado, aquí vas solo desde el principio cada uno tiene su ritmo.
Esta carrera los primeros 7 Km. son llanos, del 7 al 8 subidita fácil, en mitad de la carrera llevaba 59', iba bien cómodo y sin sufrir mucho, pero sabia que me esperaba lo peor del 11 al 15 subida, tengo que reconocer que un par de cuestas fuimos andando, y al partir del 15 a buscar la playa, y en el 20 la llegada con la satisfacción del objetivo conseguido, cansado pero contento, a buscar un buen bocata y una buena ducha.
Quarts de nou del matí a Terrassa, com no pot ser d’altra manera estic donant voltes per aparcar, bé ho he aconseguit i em dirigeixo al pavelló a recollir el meu dorsal, ja són les nou passades. Una petita trucada i contacto amb el nen, per cert era el seu aniversari, ens trobem i esperem a la Lourdes, que també corre aquesta mitja.
Escalfem una mica, ens col·loquem i a córrer, a poc a poc ens anem separant, lògic amb tants kilòmetres. El temps acompanya no fa fred, però tampoc calor, i anem fent, però com sempre alguna cosa passa i és que l’aparell de música es para i apa, a córrer en silenci!
Així fins el km 15 on de cop i volta sento un xiu-xiu a cau d’orella, i quina sorpresa! L’aparell torna a funcionar, ànim que anem bé de temps després de l’accident i tant de temps sense una mitja encara em mantinc i acabaré dins el temps esperat, menys de dues hores, així que em concentro i cap a la meta, doncs un entrepà de botifarra m’espera, i ja tinc gana.
Què millor, després de córrer, que un entrepà i una cervesa.
Després d’encetar un nou any amb molt fred i neu, què millor que aprofitar‐ho anant a fer una ruta amb raquetes. De tal manera ens trobem a mitja tarda del dissabte amb la Dolo a Granollers. La nostra intenció és fer nit a Sant Llorenç de Morunys, al peu del Port del Compte, així ja no ens tocarà matinar d’una manera tant salvatge l’endemà. Ja arribaran les proves de la CCCR on ho haurem de fer, però si ara ens ho podem estalviar, millor que millor. Anem pujant xino‐xano, cal anar amb compte amb la carretera aquests dies. Com que el viatge és llarg, aprofitem per posar‐nos al dia dels reptes d’aquest 2010 que tot just comença: Marató, Sables, Vall Nord, UTMB... Res fora del normal, el típic que faria una persona standar... Arribem a Sant Llorenç, i fa un fred terrible. Decidim anar a sopar aviat en un restaurant que el piteu Maurici ens ha recomanat. Una bona amanida de pasta i unes bones pizzes per omplir la panxa de dos esportistes abans de la prova. Tornem a la pensió i ens posem al llit. Ens hem d’estrenar en quelcom que no hem fet mai. Toca descansar. A les vuit del matí hem quedat amb el Fermí i la Maria, que seran els nostres mestres i ens guiaran i aconsellaran al llarg de la prova. Esmorzem tots junts a la fonda Casa Joan, i allí coincidim amb moltes cares conegudes de la CCCR que també participaran a la prova de raquetes (entre d’altres, saludem al compi Jordi de Riudecols). Pugem cap a l’estació d’esquí i la primera dificultat és saber on es troba la sortida, doncs no trobem cap indicació de la organització. Finalment ens informen que la sortida és a dos quilòmetres més amunt de l’estació d’esquí del Port del Compte. Per sort, anem amb el 4x4 del Fermí, que puja sense problemes per les carreteres nevades de l’estació. Quant finalment arribem al punt de sortida, ens comuniquen que la sortida s’endarrerirà uns 30 minuts. Sort, doncs encara havíem de recollir els dorsals i calçar‐nos les raquetes. Finalment prenem la sortida! La sensació és molt semblant a la de caminar, amb petits matisos. El moviment d’alçada del peu és sensiblement diferent, i la separació dels peus també ho és, ja que les raquetes tenen una amplada determinada, i si caminéssim de manera normal ens les estaríem trepitjant constantment. Es podria resumir en que és semblant a caminar amb una lleugera sensació “d’ànec”. Comencem la caminada (raquetada?) amb tota la roba d’abric que portem a sobre. L’inici es fa amb lleugera pendent, i aquí en Fermí ens dóna unes classes sobre el tipus d’inclinacions que podem trobar. En aquest cas ens trobem fent “un falso llano con algo de pendiente”. A mesura que anem guanyant alçada, anem descobrint els paisatges que ens regala aquesta prova. Des de la nostra posició podem veure Montserrat emergint d’un mar de núvols. Situat més a l’oest viem la serra del Montseny. La veritat és que des d’on estem sembla mentida que la distància entre aquests dos massissos sigui de més de 80 km. També emergeix d’entre els núvols la Mola, el Pedraforca, molt més proper i d’altres cims emblemàtics del país. No ens podem entretenir pas massa estona, doncs a la que parem de seguida ens refredem i el fred ens cala ràpid. Fem una baixada forta i arribem a la meitat de la prova. Ens queda una pujada forta per endavant i a partir d’allà tot serà baixada fins a Tuixent. El Fermí ens ha preparat uns fabulós entrepà i decidim que ens el menjarem un cop siguem a dalt de tot, doncs els quatre comencem a tenir gana. Comencem a pujar per un fort pendent. El Fermí i la Maria ens aconsellen que col∙loquem “l’alça” a la raqueta. L’alça és un dispositiu en forma de U que evita que el taló arribi fins a la raqueta en zones de forta pendent. Aquest fet afavoreix la tracció de la raqueta i aprofita millor la força que li donem. La pujada no és gaire llarga així que de seguida que arribem a dalt ens cruspim els entrepans que ha preparat en Fermí. Un nou plat de la sèrie “Nouvell Cuisine: una vida hippy”, un col∙leccionable endegat pel Fermí i que ha commocionat i sorprès a tot el món culinari. Una mescla d’ingredients (pa d’anous, tomàquet, xampinyons, enciam, i una salsa secreta) que li donen un gust especial i molt bo. L’entrepà té la mida justa per treure’ns la gana que portem i no afartar‐nos massa doncs encara ens queda una llarga baixada fins al final.Comencem a baixar i el grupet de 4 es separa en dos, perquè m’haig d’aturar ja que la raqueta m’apreta força el turmell en la baixada i el Fermí m’ajuda a destensar‐la. Aquests pocs segons que hem estat aturats fa que ens haguem de posar a córrer per atrapar el grup femení que ha agafatun ritme “endimoniat”. Finalment i pocs metres abans del final aconseguim ajuntar els dos grups i acabem fent‐nos la foto final a dalt del podi. Un petit avituallament a l’arribada posa el punt finala la prova. Ens toca esperar l’autocar de tornada cap a Port del Compte on hem deixat el 4x4. Mentre esperem aprofitem per fer un cafetó a l’estació. Una trucada del Maurici dient que s’ofereix voluntari per recollir‐nos i portar‐nos de nou cap a Sant Llorenç, fa que novament ens separem. Ja que l’autocar de l’organització arriba abans que en Maurici i la Maria i el Fermí decideixen pujar‐hi. Tot i això ens retrobem al cap de poc a Sant Llorenç i acabem de redistribuir les bosses que havíem deixat en un i altre cotxe. Ens acomiadem del Fermí i la Maria, ells van tirant poc a poc cap a Barcelona. Mentrestant la Dolo i el Pep es queden a dinar convidats pel Maurici. Amb la panxa plena iniciem el viatge de tornada, viatge que es fa plàcid rememorant les experiències viscudes al llarg del cap de setmana. Repetirem el que hem fet? Espero que sí, ja que em viscut emocions noves i molt gratificants!! Josep Bosch Collado & Dolo Puig Puig
Publicad per:
CEICATALUNYA
- de gener 13, 2010
Lloc de sortida: Olesa de Montserrat alsupermercat Maxi Dia (Els Closos).
Hora:8.30.
Dia:Diumenge 24 de gener
Recorregut: Olesa (Maxidia)-Sant Pere Sacama-Creu de Saba-Font dels encantats-Olesa
Distancia:12,5 kms aprox.
Desnivel:800 metres acumulats aprox.
Dificultat:Facil.
Hola amics i companys del CEI!
Iniciem un any més amb il.lusió i amb ganes de fer activitats que siguin del vostre agrat.
Ja han passat les festes i com és normal hi hagut grans àpats i ens em relaxat d’allò més. Així doncs, comencem la posta apunt iniciant l’any amb una atractiva i agradable excursió pel terme d’Olesa de Montserrata on visitarem racons de gran bellesa. L’ ermita de Sant Pere Sacama,lloc on esmorzarem. La Creu de Saba, a 594 metres d’ alçada,seràel punt més alt de la nostra sortida i la Font dels Encantats, també anomenada Font dels Enamorats, i tot passant pe la masia de Can Llimona arribarem al casc àntic d’Olesa on finalitzarà l’excursió.
Qui vulgui quedarse a dinar amb nosaltres, a les 14.00 anirem al restaurant‘el Centro’.El preu del menú serà uns 19€.És molt important, per poder reservar el restaurante, que tot aquell que estigui interessat a quedarse adinar confirmi la seva assistència. Només cal enviar un email a j.paredes@ya.como cei.catalunya@live.com
Quiestigui interessat en acompanyar-nos a la sortida, envieuun correu de confirmació a j.paredes@ya.com o cei.catalunya@live.com . Per qualsevol dubte,podeu trucar-me al mòbil 645234013
