Fitxa Tècnica
Data Trobada: 23 de Maig de 2021.
Punt de Sortida: Església de Vallgorguina.
Hora de Trobada al Punt de Sortida: 07:30.
Hora de Sortida: 07:45.
Distància Total: 21,35 kms.
Alçada Mínima / Màxima: 206 m. / 640 m.
Desnivell Positiu: 721 m.
Durada Aprox. Excursió: 06:00 hores.
Dificultat: Mitjana
Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/vallgorguina-pedra-gentil-corredor-fonts-de-collsacreu-
45773089
Exposició
Excursió circular partint de la capital del “Pla de les Bruixes” del Vallès Oriental, Vallgorguina.
Tot i que el nom de Vallgorguina ens faci pensar que és un compost de les paraules “Vall” i “Gorg”, el
Nomenclàtor Oficial de la Toponímia catalana ens indica que està format per Valle Gorgira (s.X), compost
de vall i l’antropònim Gregòria.
En aquesta excursió, partirem de Vallgorguina i ens dirigirem, en primer lloc, al dolmen de Pedra Gentil,
monument megalític d’uns 4000 anys d’antigor.
Un cop visitat el dolmen de Pedra Gentil, continuarem la nostra ruta per anar a l’Església de Santa Eulàlia
de Tapioles, una església en runes que forma part de la serralada del Corredor, i que es troba dins la finca
de Can Pradell de la Serra, on passarem posteriorment.
Deixarem l’Església de Santa Eulàlia per a dirigir-nos al punt més alt de la nostra ruta: el Santuari del
Corredor, on farem una breu pausa per a prendre un petit mos i gaudir de les vistes del Santuari.
Al Santuari del Corredor, agafarem el GR-83 -que abandonarem un moment- i veurem les fonts de la
Figuerassa i del Perdigot, abans d’arribar a la urbanització Collsacreu, breu tram asfaltat, que divideix les
comarques del Maresme i del Vallès Oriental.
Creuarem la urbanització de Collsacreu per arribar al Menhir de Collsacreu, un altre monument megalític
de la zona, datat, aproximadament entre el 3000 i 2500 aC.
Per acabar, i ja en direcció Vallgorguina, acabarem la nostra ruta visitant la font de l’Aulet i la font de la
Bruguera.
Punts d’Interès
Pedra Gentil
El dolmen de pedra gentil es troba a 328m de altitud, coronant un turonet situat al quilòmetre 4,1 de la
pista forestal que va de la C-61 al Santuari del Corredor. És una construcció megalítica de 7 lloses clavades
verticalment al damunt de les quals es troba la pedra de coberta. Aquesta estructura no ha estat mai
excavada ni documentada científicament cosa que deixa algunes incerteses sobre el seu origen, forma, i
ubicació originals.
Prova d’aquest desconeixement és que no se sap exactament quan fou construït. Segons l’arqueòleg
Ricard Pascual, sobre l’any 3000 abans de Crist a l’orient de la mediterrània es va desenvolupar una
civilització que a Catalunya no va arribar fins al 2000 o 1500 abans de Crist.
Tampoc es coneix quin era l’aspecte original d’aquesta estructura, ja que fou restaurat el 1855 gràcies al
senyor Josep Pradell – propietari de la finca on estava o està ubicat el dolmen. Aquesta restauració, feta
amb els mitjans i el vast coneixement propi d’aquella època,
fou, no obstant, la primera d’aquestes característiques
portada a terme en territori català. Fins aquell moment no hi
ha constància d’una actuació similar ni de cap documentació
científica publicada sobre els monuments megalítics al
nostre país.
Poc sabem també d’aquells primers habitants de
Vallgorguina que el construïren, però tot sembla indicar que
aquell col·lectiu humà ja tenia una consciència de pertinença a un grup social, cosa que els hauria portat
a practicar enterraments col·lectius. Els dòlmens, al cap i a la fi, són estructures funeràries que
originalment estaven recobertes d’un monticle artificial de sorra que cobria la cambra mortuòria – el que
avui seria l’interior de la taula – on reposaven les restes dels deus ancestres enmig d’aixovar funerari.
Actualment es coneix molt més sobre els dòlmens, sobretot gràcies a alguns que s’han pogut descobrir
intactes, amb monticle inclòs, però durant bona part del segle XIX es creia que aquests monuments
megalítics eren obra dels celtes, que els haurien construït com a taules de sacrifici. Les faules deien que
la coberta del sepulcre tenia reguerons per on s’escolaria la sang de les víctimes sacrificades en rituals
druídics… Aquesta hipòtesi va decaure al cap de pocs anys, però en el cas de Vallgorguina ha donat lloc a
no poques llegendes de tot tipus, generalment lligades a la bruixeria i a la màgia negra, que sense cap
fonament científic i històric han donat al dolmen una certa aurèola misteriosa.
Santa Eulàlia de Tapioles
El conjunt de Santa Eulàlia de Tapioles, format per una església, un cementiri i una casa, es troba dins la
finca de Can Pradell de la Serra, gairebé al cim que separa les aigües de la riera de Vallgorguina de les de
la riera de Tapioles.
Santa Eulàlia, que inicialment fou una cel·la
monàstica pertanyent a Sant Cugat del Vallès, va
passar a ser una petita església rural convertida en
parròquia del veïnat de Santa Eulàlia de Tapioles.
Aquesta església romànica, que es creu que es va
ampliar al segle XIII, va entrar en període de
decadència degut a la pesta negra a mitjans del segle
XIV, fet que va deixar l’entorn de Tapioles despoblat.
Aquest fet va comportar que s’annexionés com a sufragània de la veïna parròquia de Sant Andreu de
Vallgorguina. Es creu que en aquests anys posteriors a la pesta negra, Santa Eulàlia es trobava en ruïnes i
va ser reformada en època barroca, conservant l’absis, els carreus i altres estructures romàniques
originals. No obstant, les transformacions més importants portades a terme es van realitzar a mitjans del
segle XIX, quan degut a la desamortització de Mendizábal, Santa Eulàlia de Tapioles va passar a la família
Pradell, que la va adquirir i hi va afegir un campanar, una façana d’estil barroc, el cementiri i alguns edificis
annexos.
Aquest conjunt arquitectònic actualment es troba en desús i la part de la casa en ruïnes. La part més
antiga conservada és l’absis i data del s. XII. La nau és de planta rectangular amb la volta reforçada amb
quatre arcs de maó de quatre. El campanar, de planta quadrada, està adossat al mur de ponent de
l’església.
Santuari del Corredor
El Santuari de la Mare de Déu del Corredor es troba molt a prop del cim de la serra del Corredor, dins del
Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius. És d'estil gòtic tardà, i fou
bastit a finals del segle XVI.
És un centre de devoció a la comarca i té una gran tradició l'aplec de dilluns de Pasqua, tant per a la
comarca del Vallès Oriental com del Maresme. Té uns goigs dedicats per a cantar-li a Mare de Déu.
El santuari es troba adossat a una casa de
masovers. Tot el conjunt es troba envoltat per
una paret que els protegeix.
La planta de la nau és de creu llatina, i hi ha
dues petites capelles laterals al creuer. En un
petit cambril, cambra elevada i accessible
situada al darrere de l'altar, s'hi venera la Mare
de Déu dels Socors. Envoltant el cambril destaca el retaule major, obra cinccentista. El campanar és una
torre quadrada rematada per merlets i amb gàrgoles als angles.
El presbiteri queda tancat per una reixa de ferro forjat, de l'estil del temple; a l'interior hi ha un retaule
d'estil plateresc, del segle XVIII, el qual fou salvat de les destrosses l'any 1936.
Té un campanar de torre amb planta quadrada, fet amb pedra granítica, que sobresurt de la coberta de
la nau. Al segon pis, on hi ha instal·lades les campanes, s'hi obren les finestres d'arc de mig punt i
allargades. El cos de coronament conserva un grup de mènsules força interessants i un grup de merlets
de forma escalonada.
A l'exterior de l'església, al davant mateix, hi ha una gran columna de pedra aïllada. A la façana lateral hi
ha l'accés a l'església i a l'habitatge. Aquest té un pas que el comunica amb el temple.
L'origen del santuari seria una capella que, cap al 1530, va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia
de Sant Andreu del Far. Obra d'aquest mateix pagès seria la imatge original de Nostra Senyora del Socors,
que el 1815 fou substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una altra ubicació dins del santuari. El
1920 fou traslladada a la rectoria de Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig el juliol de
1936.
Les Fonts de Collsacreu
No tenim història de cadascuna de les1 fonts. Us adjuntem fotografies d’aquestes, per tal que us feu una
idea. Cal tenir en compte que, actualment, només brolla la Font de la Figuerassa.
Font de la Figuerassa, Font del Perdigot, Font de l’Aulet i Font de la Bruguera
Menhir de Collsacreu
Es tracta d'un menhir poc conegut científicament, més popular entre els excursionistes de la zona. Un
indici de la seva desconeixença és que Marià Ribas no en feu cap referència en els seus inventaris de
mitjans de segle XX.
L'any 2001, durant la inspecció visual del menhir i de la zona
on es troba es va localitzar un fragment de pedra rodolada.
En aquesta exploració superficial no es va poder localitzar cap
altre material. El menhir està en un camí força freqüentat per
excursionistes i ciclistes de muntanya.
El menhir es troba ajaçat de bocaterrosa i mig colgat de terra; la seva posició original és incerta. Queda
clar que un cantó es troba escapçat i per la cara plana visible i prop del cantó escapçat es va detectar una
cassoleta; així seria el segon dolmen de la Serralada Litoral insculturat. No es pot determinar del tot la
seva forma, ja que el menhir està de bocaterrossa. Així, pel que fa al fragment rodolat vessant avall, es
tracta d'un tros no massa gran, sembla tallat per un cantó i s'hi insinuen dues cassoletes no massa clares
en una de les cares.
Per la grandària i la part trencada del fragment rodolat no es veu clar que hi hagi format part del menhir
que hi ha metres més amunt. En tot cas, si es reimplantés el menhir ajaçat caldria veure si encaixa amb
l'altre tros rodolat.
Pel que fa al seu emplaçament històric té una cronologia genèrica que es situa entre el quart i el tercer
mil·lenni abans de Crist. Caldria, però, relacionar aquest menhir amb altres elements megalítics propers
de la zona, en especial en el vessant del Montnegre. Es pot trobar la roca insculturada del Pla dels Forcs,
i el dolmen sobre el Mas Barraquer que Serra Vilaró va localitzar en els any 20 a la zona (no retrobat des
d'aleshores).
• Esmorzar
• Aigua (les fonts per on passem no brollen)
• Paravent
• Roba d’abric
• i sobretot bon humor
Normativa COVID
• US DEMANEM QUE, PER SEGURETAT DE TOTS I TOTES LES PARTICIPANTS, AJUDEM A MANTENIR
DISTÀNCIES DE SEGURETAT, PROTECCIÓ I PRUDÈNCIA.
Inscripcions
Les inscripcions a les caminades del CEI es faran al següent: matinals.ceicatalunya.org. Cal que us inscriviu
per saber quantes persones serem a la sortida i tenir-ne un registre.
Per a participar en aquesta caminada és imprescindible estar en possessió de la corresponent llicència
federativa. NO PODEN SER LLICÈNCIES TEMPORALS, PER NORMATIVA.
La inscripció es gratuïta.
Per qualsevol dubte em podeu trucar al mòbil 680 22 96 34
